Renat Nelli: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Renat Nelli''' ([[Carcassona]], [[20 de febrer]] de [[1906]] – [[11 de març]] de [[1982]]) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor [[occità]], que es féu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana<ref name=ba>{{ref-web|url=http://www.babelio.com/auteur/Rene-Nelli/32599|consulta=17 maig 2015|títol=René Nelli|editor=BABELIO}}</ref> i particularment del [[catarisme]]. |
'''Renat Nelli''' ([[Carcassona]], [[20 de febrer]] de [[1906]] – [[11 de març]] de [[1982]]) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor [[occità]], que es féu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana<ref name=ba>{{ref-web|url=http://www.babelio.com/auteur/Rene-Nelli/32599|consulta=17 maig 2015|títol=René Nelli|editor=BABELIO}}</ref> i particularment del [[catarisme]]. |
||
Durant la [[Occitània sota el règim de Vichy|França de Vichy]] col·laborà amb la [[Resistència francesa|Resistència]] i el [[1945]] fou un dels fundadors de l'[[Institut d'Estudis Occitans]], participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a ''Le génie d'oc et l'homme méditerranéen'' (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a [[Paul Valéry]]— i tasca crítica (''Fragment d'une métaphysique d'oc''). També va fundar, a l'any 1981 el ''Centre national d'études cathares'', renomenat més |
Durant la [[Occitània sota el règim de Vichy|França de Vichy]] col·laborà amb la [[Resistència francesa|Resistència]] i el [[1945]] fou un dels fundadors de l'[[Institut d'Estudis Occitans]], participà amb [[Joë Bousquet]] en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a ''Le génie d'oc et l'homme méditerranéen'' (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a [[Paul Valéry]]— i tasca crítica (''Fragment d'une métaphysique d'oc''). També va fundar, a l'any 1981, el ''Centre national d'études cathares'', renomenat més tard com a ''Centre d'études cathares-René Nelli''.<ref name=centre>{{ref-web|url=http://cecnelli.unblog.fr/rene-nelli/|consulta=17 maig 2015|títol=Un fondateur : René Nelli|editor=Centre d'Etudes Cathares - René Nelli}}</ref> |
||
Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels [[càtars]] i dels [[trobadors]]. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre. |
Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels [[càtars]] i dels [[trobadors]]. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre. |
Revisió del 10:11, 17 maig 2015
Renat Nelli (Carcassona, 20 de febrer de 1906 – 11 de març de 1982) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor occità, que es féu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana[1] i particularment del catarisme.
Durant la França de Vichy col·laborà amb la Resistència i el 1945 fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a Le génie d'oc et l'homme méditerranéen (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Paul Valéry— i tasca crítica (Fragment d'une métaphysique d'oc). També va fundar, a l'any 1981, el Centre national d'études cathares, renomenat més tard com a Centre d'études cathares-René Nelli.[2]
Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels càtars i dels trobadors. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre.
Obres
- Le Languedoc et le Comté de Foix, le Roussillon, Paris, Gallimard, 1958
- Écritures cathares. La Cène secrète : Le Livre des deux principes : Traité cathare : Le Rituel occitan : Le Rituel latin : textes précathares et cathares présentés, traduits et commentés avec une introduction sur les origines et l'esprit du catharisme, 1959 (Monaco, éd. du Rocher, 1994 : recull de texts càtars)
- L'érotique des troubadours, Toulouse, Privat, 1963
- Le Roman de Flamenca, un art d'aimer occitanien au XIIIe siècle, Toulouse, Institut d'études occitanes, 1966
- Le musée du Catharisme, Toulouse, Privat, 1966
- Dictionnaire des hérésies et des mouvements hétérodoxes ou indépendants apparus dans le midi de la France depuis l'établissement du christianisme, Toulouse, Privat, 1968.
- La vie quotidienne des Cathares du Languedoc au XIIIe siècle, Paris, Hachette, 1969.
- Des Cathares du Languedoc au XIIIe siècle, Paris, Hachette, 1969.
- Les Cathares, Marabout université, 1972.
- La philosophie du catharisme, Paris, Payot, 1975.
- Le Phénomène cathare - perspectives philosophiques et morales, Toulouse, Privat, 1988.
- Les Grands arcanes de l'hermétisme occidental, Monaco, éd. du Rocher, 1991.
Referències
- ↑ «René Nelli». BABELIO. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Un fondateur : René Nelli». Centre d'Etudes Cathares - René Nelli. [Consulta: 17 maig 2015].