Vés al contingut

Reverberació: diferència entre les revisions

m
Corregit: milisegons > mil·lisegons
m (Corregit: llarg) degut a que els mobles, estores, cortines, ocupants, etc. absorbeixen > llarg) perquè els mobles, estores, cortines, ocupants, etc., absorbeixen)
m (Corregit: milisegons > mil·lisegons)
La '''reverberació''' és un fenomen derivat de la [[reflexió]] del [[so]].
 
Consistent en una lleugera prolongació del so una vegada s'ha extingit l'original, a causa de les [[ona sonora|ones]] reflectides. Si aquestes ones reflectides arriben a l'oient separades del so directe amb retard superior a 60 milisegonsmil·lisegons o d'uns 20 metres, que és el valor de la [[persistència acústica]], aleshores si són prou intenses són percebudes com un eco, en comptes de com a reverberació.<ref name="egan">{{Ref-llibre |cognom=Egan |nom=David M.|títol=Architectural acoustics|editorial=McGraw-Hill |lloc=Nova York |data=1988 |isbn=0-07-019111-5 }}</ref>
 
Per a determinar com és la reverberació en un determinat recinte s'utilitza un paràmetre físic conegut com a [[temps de reverberació]] que mesura la persistència del so en una sala després de cessar la font. En general, el temps de reverberació serà més gran com més gran sigui l'espai i com menys [[Absorció (so)|absorbents]] siguin les superfícies que el limiten i el seu contingut. Així, per exemple, una habitació buida "ressona" més que la mateixa habitació moblada (o sigui, té un temps de reverberació més llarg) perquè els mobles, estores, cortines, ocupants, etc., absorbeixen so disminuint el temps de reverberació.
1.166.425

modificacions