Miquel Coll i Alentorn: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 94: Línia 94:


{{Finalitza taula}}
{{Finalitza taula}}
{{Autoritat}}


{{Caixes de navegació
{{Caixes de navegació
Línia 106: Línia 105:
{{Premis d'Honor Lluís Carulla}}
{{Premis d'Honor Lluís Carulla}}
}}
}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Coll Alentorn, Miquel}}
{{ORDENA:Coll Alentorn, Miquel}}
[[Categoria:Consellers dels governs de Jordi Pujol]]
[[Categoria:Consellers dels governs de Jordi Pujol]]

Revisió del 10:48, 26 maig 2015

Infotaula de personaMolt Honorable Modifica el valor a Wikidata
Miquel Coll i Alentorn

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1904 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
President del Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988
← Heribert Barrera i CostaJoaquim Xicoy i Bassegoda →
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller Adjunt a la Presidència
8 maig 1980 – 17 maig 1984
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor d'universitat, enginyer industrial Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Democràtica de Catalunya (1932–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904 - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988. Se'l considera un referent de la democràcia cristiana catalana durant el franquisme.[1]

Placa commemorativa a la casa del carrer Fontanella on va néixer

Trajectòria política

L'any 1932 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, partit del que arribaria a ser secretari general, membre del comitè de govern (1932-1935 i 1936-1963) i president del consell nacional (1963[2]-1988[3]).

Durant el franquisme va ser membre del Consell d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional.[4]

Amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya l'any 1980. Durant la legislatura de 1980 a 1984, fou nomenat Conseller Adjunt a la Presidència de la Generalitat. La següent legislatura (1984-1988), tornà a ser elegit diputat al Parlament, i fou escollit President del Parlament de Catalunya. A la fi d'aquesta legislatura es retirà de la política, tant a nivell institucional com de partit. L'any 2000 fou guardonat, de forma pòstuma, amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.[5]

L'any 1993, Unió Democràtica de Catalunya va crear la seva pròpia fundació d'estudis polítics i socials, a la qual va donar el nom d'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn en homenatge a un dels seus dirigents històrics més insignes.[6]

Trajectòria professional i cívica

Tot i la seva formació com a enginyer industrial, la major part de la seva activitat professional es centrà en l'estudi de la història de Catalunya, rebent el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila.

Inicialment però, va ser professor de matemàtiques i director de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis d'Olesa de Montserrat.

La seva activitat va estar estretament lligada a l'Institut d'Estudis Catalans, sent cofundador de dues de les seves seccions: la Societat Catalana d'Estudis Històrics i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. També va ser President de la Secció Historicoarqueològica i Delegat de l'IEC a la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (filial de l'IEC).

Alhora, va esdevenir un dels restauradors dels Estudis Universitaris Catalans, del que va ser professor d'història, activitat que també exercí a l'Escola de Bibliologia i a la Secció de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, fins a l'any 1977.

També formà part d'altres institucions, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del que va ser Acadèmic numerari, i corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.

Principals publicacions

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i aplegada per Miquel Coll i Alentorn. Destaquen les sèries referides a la documentació familiar i personal (documents de la història de la família i autobiogràfics, agendes i documents patrimonials), la professional (documentació de l'Escola de Bibliotecàries, dels Estudis Universitaris Catalans i de la Universitat de Barcelona), l'obra original (treballs sobre historiografia, llegendes, història de la litúrgia i conferències), la documentació política (d'UDC, dels congressos de la Democràcia-Cristiana Europea, del Moviment Europeu, del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo i del Parlament de Catalunya), d'entitats i associacions (Acadèmia de Bones Lletres, Real Academia de la Historia, IEC i Òmnium Cultural), la documentació sobre l'autor (reculls de premsa, homenatges i entrevistes), l'arxiu d'imatge i so i les monografies.[12]

Referències

  1. Cullell, Pere. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 45. 
  2. Balado Ruiz-Gallegos, Manuel; Lerma Blasco, Joan; García-Escudero Márquez, Pío. La España de las autonomías: reflexiones 25 años después (en castellà). Bosch, 2005. ISBN 8497901851. 
  3. «Miquel Coll i Alentorn». Presidents del Parlament. Parlament de Catalunya. [Consulta: 17 octubre 2013].
  4. Acció de govern de la Generalitat de Catalunya. Servei Central de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1988, p. 316. 
  5. «Guardonats 1980». Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1980.
  6. Xifra Triadú, Jordi; Ponsa Herrera, Francesc. Guia de think tanks a Catalunya. Editorial UOC, 2010, p.88-89. ISBN 8493714372. 
  7. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1921, Doc.98
  8. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.115
  9. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.116
  10. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.117
  11. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.118
  12. «Miquel Coll». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Heribert Barrera i Costa
President del Parlament de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19841988
Succeït per:
Joaquim Xicoy i Bassegoda
Precedit per:
càrrec nou
Conseller adjunt a la Presidència
Generalitat de Catalunya

1980-1984
Succeït per:
President de la Generalitat
Jordi Pujol i Soley