Llengües polinèsies: diferència entre les revisions

Polinesi
Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Polinèsia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües austrotai; llengües austronèsiques; llengües malaiopolinèsies; llengües malaiopolinèsies nuclears; llengües malaiopolinèsies centrals-orientals; llengües malaio-polinèsies orientals; llengües oceàniques; llengües oceàniques centroorientals; llengües del Pacífic central
Distribució geogràfica
	Distribució geogràfica de les llengües polinèsies
	Llengües central polinèsies; En verd el Fijià oriental, rosa el Fijià-Rotumà, i altres polinèsies (no mostrades) shown: Rapa Nui)
Codis
Codi Glottolog	poly1242

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 14:17, 28 maig 2015

Les llengües polinèsies són una família lingüística que es parla en la regió de la Polinèsia. Està classificada com a part de les llengües austronèsies i pertany a la branca oceànica d'aquesta família. Es divideix en dues branques: llengües tòngiques i llengües nuclears polinèsies. Els polinesis comparteixen moltes característiques culturals, incloent-hi l'idioma.

Actualment, hi ha molts mots del mateix origen en les diferents illes, per exemple: tapu, ali'i, motu, kava (cultura Kava), i tapa com també hawaiki, que és la llar mítica per alguna d'aquestes cultures.

Hi ha unes 40 llengües polinèsies. Les més prominents són el tahitià, samoà, tongalès, maori i hawaià. Per raó que, a les illes polinèsies, hi van arribar els pobles polinesis fa només uns 2.000 anys, les seves llengües conserven força trets comuns.

Components

Llengües polinèsies

	rarotongà

	Hawaià, maorí, tahitià, moriori

Fonologia

És molt simple, compensada per una gran riquesa en la combinatòria.

Vocals

Totes les vocals de les llengües polinèsies són idèntiques. N'hi ha cinc i n'hi ha de breus i de llargues.

Consonants

Hi ha una major diferenciació en les consonants.

	tongalès	samoà	pascuà	tahitià	maori de les illes Cook	maori de Nova Zelanda	hawaià

Numerals i altre lèxic

Significat	un	dos	tres	quatre	cinc	home	mar	tabú	pop	canoa	entrar
tongà	taha	ua	tolu	fā	nima	taŋata	tahi	tapu	feke	vaka	hū
samoà	tasi	lua	tolu	fā	lima	taŋata	tai	tapu	feʔe	vaʔa	ulu
maori	tahi	rua	toru	ɸā	rima	taŋata	tai	tapu	ɸeke	waka	uru
rapanui	-tahi	-rua	-toru	-ha	-rima	taŋata	tai	tapu	heke	vaka	uru
rarotongà	taʔi	rua	toru	ʔā	rima	taŋata	tai	tapu	ʔeke	vaka	uru
hawaià	kahi	lua	kolu	hā	lima	kanaka	kai	kapu	heʔe	waʔa	ulu

Correspondències internes

	Tongalès	Niueà	Samoà	Sikaiana	Takuu	Rapanui	Tahitià	Rarotongà	Māori	Nord Marquesà	Sud Marquesà	Hawaià	Mangarevà
cel	/laŋi/	/laŋi/	/laŋi/	/lani/	/ɾani/	/ɾaŋi/	/ɾaʔi/	/ɾaŋi/	/ɾaŋi/	/ʔaki/	/ʔani/	/lani/	/ɾaŋi/
vent del nord	/tokelau/	/tokelau/	/toʔelau/	/tokelau/	/tokoɾau/	/tokeɾau/	/toʔeɾau/	/tokeɾau/	/tokeɾau/	/tokoʔau/	/tokoʔau/	/koʔolau/	/tokeɾau/
dona	/fefine/	/fifine/	/fafine/	/hahine/	/ffine/		/vahine/	/vaʔine/	/wahine/	/vehine/	/vehine/	/wahine/	/veine/
casa	/fale/	/fale/	/fale/	/hale/	/faɾe/	/haɾe/	/faɾe/	/ʔaɾe/	/ɸaɾe/	/haʔe/	/haʔe/	/hale/	/faɾe/
parent	/motuʔa/	/motua/	/matua/		/maatua/	/matuʔa/	/metua/	/metua/	/matua/	/motua/	/motua/	/makua/	/matua/

Pronoms personals

En general, les llengües polinèsies tenen tres nombres gramaticals per als pronoms i els possessius: singular, dual i plural. Per exemple, en māori: ia (ell/ella), rāua (ells dos), rātou (ells, 3 o més).

Notes

Bibliografia

Edward Tregear. The Maori-Polynesian comparative dictionary. Harvard University: Lyon and Blair, 1891, p. 675 [Consulta: 21 juliol 2011].
Edward Tregear. The Maori-Polynesian comparative dictionary. the New York Public Library: Lyon and Blair, 1891, p. 675 [Consulta: 21 juliol 2011].
Edward Tregear. The Maori-Polynesian comparative dictionary. the University of Michigan: Lyon and Blair, 1891, p. 675 [Consulta: 21 juliol 2011].
Edward Tregear. A Paumotuan dictionary with Polynesian comparatives. the University of California: Whitcombe & Tombs Limited, 1895, p. 76 [Consulta: 21 juliol 2011].

Referències

Krupa V. (1975–1982). Polynesian Languages, Routledge and Kegan Paul
Irwin, Geoffrey (1992). The Prehistoric Exploration and Colonisation of the Pacific. Cambridge: Cambridge University Press.
Lynch J. (1998). Pacific Languages : an Introduction. University of Hawaii Press.
Lynch, John, Malcolm Ross & Terry Crowley (2002). The Oceanic languages. Richmond, Surrey: Curzon Press.
Marck, Jeff (2000), Topics in Polynesian languages and culture history. Canberra: Pacific Linguistics.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües polinèsies

Ethnologue family tree.

@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 |map_caption='''Llengües central polinèsies'''<br>En verd el Fijià oriental, rosa el Fijià-Rotumà, i altres polinèsies (no mostrades) shown: [[llengua Rapanui|Rapa Nui]])}}
-Les '''llengües polinèsies''' són una [[família lingüística]] que es parla en la regió de la [[Polinèsia]]. Està classificada com a part de les [[llengües austronèsies]] i pertany a la branca oceànica d'aquesta família. Es divideix en dues branques: [[llengües tòngiques]] i [[llengües nuclears polinèsies]]. Els polinesis comparteixen moltes característiques culturals incloent l'idioma.
+Les '''llengües polinèsies''' són una [[família lingüística]] que es parla en la regió de la [[Polinèsia]]. Està classificada com a part de les [[llengües austronèsies]] i pertany a la branca oceànica d'aquesta família. Es divideix en dues branques: [[llengües tòngiques]] i [[llengües nuclears polinèsies]]. Els polinesis comparteixen moltes característiques culturals, incloent-hi l'idioma.
-Actualment hi ha molts mots del mateix origen a través de les diferents illes, per exemple: [[tapu]], [[ali'i]], [[motu]], [[kava]] ([[cultura Kava]]), i [[tapa (vestit)|tapa]] com també [[Hawaiki]], que és la llar mítica per alguna d'aquestes cultures.
+Actualment, hi ha molts mots del mateix origen en les diferents illes, per exemple: [[tapu]], [[ali'i]], [[motu]], [[kava]] ([[cultura Kava]]), i [[tapa (vestit)|tapa]] com també [[hawaiki]], que és la llar mítica per alguna d'aquestes cultures.
-Hi ha unes 40 llengües polinèsies. Les més prominents són el [[Tahitià]], [[Samoà]], [[Tongalès]], [[Maorí]] i [[Hawaià]]. Per raó que a les illes polinèsies hi van arribar els pobles polinesis fa només uns 2.000 anys les seves llengües conserven força trets comuns.
+Hi ha unes 40 llengües polinèsies. Les més prominents són el [[tahitià]], [[samoà]], [[tongalès]], [[Maorí|maori]] i [[hawaià]]. Per raó que, a les illes polinèsies, hi van arribar els pobles polinesis fa només uns 2.000 anys, les seves llengües conserven força trets comuns.
 ==Components==
@@ Línia 49: / Línia 49: @@
 == Fonologia ==
-És molt simple compensada per una gran riquesa en la combinatòria.
+És molt simple, compensada per una gran riquesa en la combinatòria.
 ==Vocals ==
@@ Línia 122: / Línia 122: @@
 | align=center | ulu
 |-
-| &nbsp;[[Maorí]]
+| &nbsp;[[Maorí|maori]]
 | align=center | tahi
 | align=center | rua
@@ Línia 135: / Línia 135: @@
 | align=center | uru
 |-
-| &nbsp;[[Rapanui]]
+| &nbsp;[[rapanui]]
 | align=center | -tahi
 | align=center | -rua
@@ Línia 272: / Línia 272: @@
 ==Pronoms personals==
-En general, les llengües polinèsies tenen tres nombres gramaticals per als pronoms i els possessius: singular, [[dual]] i plural. Per exemple en Māori: ''ia'' (ell/ella), ''rāua'' (ells dos), ''rātou'' (ells 3 o més).
+En general, les llengües polinèsies tenen tres nombres gramaticals per als pronoms i els possessius: singular, [[dual]] i plural. Per exemple, en māori: ''ia'' (ell/ella), ''rāua'' (ells dos), ''rātou'' (ells, 3 o més).
 ==Notes==
@@ Línia 291: / Línia 291: @@
 == Enllaços externs ==
 {{Commonscat}}
-*[http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90446 Ethnologue family tree]
+*[http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90446 Ethnologue family tree].