Confirmació: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Falten referènies
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 1: Línia 1:
{{FR}} <!--Falten referències-->
{{FR|data=maig de 2015}} <!--Falten referències-->
{{Millorar format|data=febrer de 2014}}
{{Millorar format|data=febrer de 2014}}



Revisió del 02:01, 30 maig 2015

La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli. És el sagrament que perfecciona la gràcia baptismal fent-se forts en la fe i fent-se soldats i apòstols de Crist. Es va iniciar en el dia de pentecostès. Habitualment la confirmació es dóna en els nens d'entre 13-18 perquè en aquestes edats estan capacitats per rebre aquest sagrament. No és un sagrament de segona categoria, com molta gent diu, perquè perfecciona la gràcia.

Significat

Confirmació: acció i efecte de confirmar, administrar el sagrament de la confirmació.

Nova prova de la veritat i certesa d'un succés dictamen o una altra cosa. Un dels Set Sagraments de l'Església Catòlica, que administra el bisbe.

Part del discurs en el qual s'addueixen les paraules.

La confirmació és una de les parts en què la retòrica divideix la disposició del discurs oratori. Comprèn dues parts:

La confirmació pròpiament dita, en què s'afirmen i s'estableixen les idees de què es tracta, i la confutación, on es rebaten les teories dels contraris.

El terme confirmació correspon al llatí confirmatiem, que significa enfortiment. En occident trobem aquestes definicions <<consignatio>»,«<crismatio>> i <<manus impositio>>.

Fonament

En les accions de Crist que apareixen explicades per Joan en el capítol 16 verset del 7 al 15 (Jn 16, 7-15) que aquí Jesús promet als seus apòstols la vinguda de l'Esperit.

També apareixen comptats en els fets històrics. (Ac 2, 1-13). On l'esperit Sant es fa present en la primera Comunitat Cristiana.

Per què es realitza?

Es realitza per consolidar l'aliança amb Déu, per confirmar la fe en Jesús, mitjançant ella el confirmat si decideix seguir els passos de Jesús pot arribar a convertir-se en apòstol. Encara que en realitat la confirmació no és un sagrament obligat o imprescindible per ser un bon cristià, és més aviat un sagrament que reforma la relació amb Déu i amb l'esperit humà.

La confirmació no és absolutament necessària per salvar, però deixar de rebre-la per negligència podria constituir una falta greu. El confirmat ha d'estar batejat i en estat de gràcia.

Ritual

Té l'acció de seguir una mica més a Crist coneixent-ne els sagraments i confirmant el baptisme.

L'acció és poder ensenyar a altres persones la paraula.

Que es coneix millor la vida de Jesús i el camí cap a la seva mort i també conèixer interiorment el que és l'Església.

Transició entre l'adolescència i la maduresa.

La confirmació es realitza per mitjà de proves, de les quals forma part el sil·logisme, el Entimema, la inducció, l'exemple, la sorites i el epiquerema.

El mètode que s'ha de seguir sobre les proves és: elecció, ordenació, amplificació i encadenament.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confirmació