Peó (mètrica): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5: Línia 5:
|||
|||
|-
|-
|<tt>¯ ˘ ˘ ˘</tt>||peà primer
|<tt>¯ ˘ ˘ ˘</tt>||peó primer
|-
|-
|<tt>˘ ¯ ˘ ˘</tt>||peà segon
|<tt>˘ ¯ ˘ ˘</tt>||peó segon
|-
|-
|<tt>˘ ˘ ¯ ˘</tt>||peà tercer
|<tt>˘ ˘ ¯ ˘</tt>||peó tercer
|-
|-
|<tt>˘ ˘ ˘ ¯</tt>||peà quart
|<tt>˘ ˘ ˘ ¯</tt>||peó quart
|-
|-
|||
|||

Revisió del 19:09, 2 juny 2015

En mètrica, peó (o himne) és un peu mètric utilitzat tant en la poesia com en la prosa.[1] Està format amb quatre síl·labes, una d'elles llarga i les altres tres curtes. Els peons van ser utilitzats sovint en l'himne tradicional grec per Apol·lo.[2] Depenent de la posició de la síl·laba llarga, els quatre peons es denominen primer, segon, tercer, o quart.[3]

¯ ˘ ˘ ˘ peó primer
˘ ¯ ˘ ˘ peó segon
˘ ˘ ¯ ˘ peó tercer
˘ ˘ ˘ ¯ peó quart

El peu mètric anomenat Crètic està format per tres síl·labes, la primera i l'última de les quals són llargues i la segona curta.[4]

Ús en prosa

El peó es va veure afavorit pels antics escriptors en prosa ja que a diferència del dàctil, [Espondeu espondeu], troqueu i iambe, no es va associar amb una mètrica poètica particular, com l’hexàmetre o el tetràmetre, produint així un so no massa poètic ni familiar.[5] Referent a l'ús de la peó en prosa, Aristòtil escriu:

“Tots els altres peus han de ser ignorats per les raons exposades; però el peó s'ha de mantenir, ja que és l'únic dels ritmes esmentats que no està adaptat a un sistema mètric, de manera que és més probable que es produeixi sense ser detectat.”[6]

Aquesta tenia una especial importància per als oradors on, d'una banda, l'ús d'elements rítmics es creia que produia un discurs memorable i, en moviment, es pensava que l'ús del ritme peònic ajudava a que semblés menys artificiós i per tant més sincer, el que fa el seu discurs més eficaç. Segons el retòric romà Quintilià:

“Sobretot, cal amagar el treball utilitzat en el peó perquè els nostres ritmes semblin posseir un flux espontani, que no ha estat el resultat de la recerca elaborada o la compulsió.”

Segons Quintilià, el primer peó es va considerar particularment adequat al començament d'una frase, i el quart a l'extrem.

Referències

  1. Aristotle. 
  2. Steele, Timothy. "The Superior Art': Verse and Prose and Modern Poetry", Maig 1991. ISBN ISBN 978-0-8143-2193-5.. 
  3. A Greek-English Lexicon, 1940. 
  4. Quintilian. 
  5. Strachan, John. Poetry: an Introduction, Jener 1, 2001. ISBN ISBN 978-0-8147-9797-6. 
  6. Squire, Irving. Musical Dictionary. Adamant Media Corporation, Octubre 30, 2001. ISBN ISBN 978-0-543-90764-6.