Socialisme d'estat: diferència entre les revisions
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles |
m Robot inserta {{Autoritat}} |
||
| Línia 42: | Línia 42: | ||
* {{Citation | first = A Joseph | last = Berlau | title = The German Social Democratic Party, 1914–1921 | place = New York | publisher = Columbia University Press | year = 1949}}. |
* {{Citation | first = A Joseph | last = Berlau | title = The German Social Democratic Party, 1914–1921 | place = New York | publisher = Columbia University Press | year = 1949}}. |
||
{{Autoritat}} |
|||
[[Categoria:Marxisme]] |
[[Categoria:Marxisme]] |
||
Revisió del 19:31, 3 juny 2015
El Socialisme d'stat és una classificació utilitzada fins i tot per part de Lenin,[1] anarquistes i llibertaris) per a designar la teoria i praxi del socialisme propugnada pels marxistes (amb excepció del marxistes llibertaris) o el marxisme-leninisme i els socialdemòcrates. El terme fa referència a lús del poder polític de l'Estat per acabar amb la societat burgesa i el sistema capitalista per decret i mitjançant el traspàs d'àrees econòmiques i administratives a l'Estat socialista en un tipus d'avantguarda revolucionària o govern revolucionari.
També s'anomena capitalisme d'estat dins el marxisme-leninisme que és gairebé equivalent.
Origen del terme
Bismarck, elva introduir desitjant evitar l'ascens dels socialdemòcrates-comunistes, Der Staatssozialismus paukt sich durch.[2]
Louis Auguste Blanqui, Ferdinand Lassalle i d'altres, van suggerir que un socialisme d'estat podria ser instrumental per obtenir el socialisme.
Socialisme d'estat es manté com oposició a anarquisme socialista i socialisme libertari, tots dos refusen que es pugui construir el socialisme utilitzant instuticions estatals existents o polítiques governamentals.
La filosofia del socialisme d'estat va ser primer explicitada per Ferdinand Lassalle. Lassalle iferia de Marx i considerava l'estat com una entitat independent de les classes i un instrument de justícia essencial per aconseguir l socialisme.[3]
Descripció i teoria
El socialisme d'estat, com ideologia política, iés una de les principals línies divisòries del moviment socialista.[4]
El concepte modern de socialisme d'estat sòrgí amb una desviació de Lenin respecte Marx. "Socialisme d'estat",si er a Marx el socialisme triomfaria en els països més desenvolupats, per a Lenin va esdevenir una teoria revolucionària per als països més pobres del món, quasi feudals.[5] n la teoria marxista el socialisme finalment donaria lloc a una societat comunista sense estat. En canvi bolxevics i menxevics volien aprofitar l'estat[6]
El socialisme d'estat advocava com un sistema per aconseguir la propietat pública dels mitjans de producció a través de la nacionalització de la indústria. Aquest seria una fase de transició en el procés de construir una economia socialista.[7]
Socialisme d'estat en els estats comunistes
El model econòmic adoptat a la Unió Soviètica, Europa Oriental i altres estats comunistes sovint es descriu com una forma de socialisme d'estat. La base ideològica era la teoria marxista-leninista del Socialisme en un sol país. Més aviat que els productors controlessin i gestionesin la producció, era el partit comunista i el govern els que dirigien i planificaven l'economia nacional a .és de distribuir els bens de capital.
Referències
- ↑ a la "Lliga per al Partit Revolucionari (LRP-EEUU)/" -La vida i la mort de l'estalinisme, capítol 3.2 [http://www.lrp-cofi.org/esp/documentos/capitulo3_2.html 2.
- ↑ Werner Richter, Bismarck, G.P. Putnam's Sons, New York (1965) p. 275
- ↑ Berlau, 1949, p. 21.
- ↑ «Leicester Research Archive: Redistribution Under State Socialism: A USSR and PRC Comparison». lra.le.ac.uk. [Consulta: 21 març 2008].
- ↑ Bertrand Badie. International Encyclopedia of Political Science. SAGE Publications, Inc, 2011, p. 2457. ISBN 978-1412959636. «Marxist theory was elaborated for, and based on, the most developed countries of the world. Although the state socialist project originated from Marxist theory, it was, however, a deviation from the original theory of Karl Marx. The application of this theory in backward countries, starting with Lenin’s Russia, can be considered as turning it to the other extreme – that is, to a revolutionary theory for the poorest countries of the world»
- ↑ An Outline on the History of Economic Thought, Screpanti and Zamagni. An Outline on the History of Economic Thought. 2nd. Oxford, 2005. «It should not be forgotten, however, that in the period of the Second International, some of the reformist currents of Marxism, as well as some of the extreme left-wing ones, not to speak of the anarchist groups, had already criticised the view that State ownership and central planning is the best road to socialism. But with the victory of Leninism in Russia, all dissent was silenced, and socialism became identified with ‘democratic centralism’, ‘central planning’, and State ownership of the means of production.»
- ↑ The Economics of Feasible Socialism Revisited, by Nove, Alexander. 1991. (P.176): "The original notion was that nationalization would achieve three objectives. One was to dispossess the big capitalists. The second was to divert the profits from private appropriation to the public purse. Thirdly, the nationalized sector would serve the public good rather than try to make private profits...To these objectives some (but not all) would add some sort of workers' control, the accountability of management to employees."
- Berlau, A Joseph (1949), The German Social Democratic Party, 1914–1921, New York: Columbia University Press.