Vés al contingut

Alquímia: diferència entre les revisions

2 bytes afegits ,  fa 7 anys
Correcció en curs
(Correcció en curs)
[[Robert Grosseteste]] va ser un pioner de la teoria científica que posteriorment seria usada i refinada pels alquimistes, prenent els mètodes d'anàlisi d'Abelard i afegint l'ús d'observacions, experimentació i conclusions en realitzar avaluacions científiques. També va treballar molt per bastir un pont entre el pensament platònic i l'aristotèlic.{{sfn|Hollister|1990|p=229-295}}
 
[[Albert el Gran]] i [[Tomàs d'Aquino]] van ser dos membres de l'[[Orde dels Predicadors]] que van estudiar a Aristòtil i van treballar en la reconciliació de les diferències entre la filosofia i el cristianisme. Tomàs d'Aquino també va treballar intensament a desenvolupar el [[mètode científic]]. Fins i tot va ser tan lluny com per afirmar que els universals podrien ser descoberts només mitjançant el [[raonament lògic]] i, atès que la [[raó]] no pot oposar-se a Déu, deu ser, per tant, compatible amb la [[teologia]].{{sfn|Hollister|1990|p=290-294, p.255}} Això contradeia la comunament acceptada creença [[neoplatonisme|neoplatònica]] que els universals es trobaven només mitjançant la "il·luminació divina". Ambdós van estar entre els primers a emprendre l'examen de la teoria alquímica i ells mateixos podrien ser considerats alquimistes, excepte pel fet que van fer poc quant a l'[[experimentació]].
 
El primer alquimista autèntic en l'Europa medieval va ser [[Roger Bacon]], un [[franciscà]] d'[[Oxford]] que va estudiar l'[[òptica]] i els [[lingüística|llenguatges]] a més de l'alquímia. La seva obra va suposar tant per a l'alquímia com la de [[Robert Boyle]] per la [[química]] i la de [[Galileu Galilei]] per l'[[astronomia]] i la [[física]]. Els ideals franciscans de conquerir el món en lloc de rebutjar-ho el van portar a la seva convicció que l'experimentació era més important que el raonament: «De les tres formes en les quals els homes pensen que adquireixen [[coneixement]] de les coses: autoritat, [[raó|raonament]] i [[experiència]], només l'última és efectiva i capaç de portar pau a l'intel·lecte.»<ref>Roger Bacon, ''Speculum Alchemiæ'', p. 367</ref> «La ciència experimental controla les conclusions de totes les altres ciències. Revela veritats que el raonament dels principis generals mai haurien descobert».{{sfn|Hollister|1990|p=294-295}} A Roger Bacon també se li ha atribuït l'inici de la recerca de la [[pedra filosofal]] i de l'elixir de la vida. La idea de la [[immortalitat]] va ser reemplaçada per la noció de la [[longevitat]]: després de tot, el temps que l'ésser humà passa a la Terra era simplement per esperar i preparar-se per a la immortalitat al món de Déu. La immortalitat a la Terra no encaixava amb la teologia cristiana.{{sfn|Edwardes|1977|p=37−38}}
Bacon no va ser l'únic alquimista d'aquesta època però sí el més important. Les seves obres van ser usades per incomptables alquimistes entre els [[segle XV|segles XV]] i [[segle XIX|XIX]]. Altres alquimistes de la seva mateixa època van compartir alguns trets. Primer, i més òbviament, gairebé tots van ser membres del clergat. Això es devia simplement al fet que poca gent fora de les escoles parroquials tenia l'educació necessària per examinar les obres derivades de l'àrab. A més, l'alquímia en aquesta època era autoritzada per l'església com un bon mètode d'explorar i desenvolupar la teologia. L'alquímia era interessant per a l'àmplia varietat de clergues perquè oferia una visió racionalista de l'univers on la humanitat amb prou feines estava començant a aprendre sobre el racionalisme.{{sfn|Edwardes|1977|p=24-27}}
 
Cap a finals del [[segle XIII]], l'alquímia s'havia desenvolupat fins a un sistema de creences bastant estructurat. Els adeptes creien en la teoria d'Hermes sobre el macrocosmos-microcosmos, és a dir, creien que els processos que afecten els minerals i altres substàncies podien tenir un efecte en el cos humà (per exemple, si algú aprengués el secret de purificar or, podria usar la mateixa tècnica per purificar l'[[ànima]] humana). Creien en els quatre elements i les quatre qualitats anteriorment descrites, i tenien una forta tradició d'amagar les seves idees escrites en un laberint d'[[argot]] codificat ple de paranys per despistar alsels no iniciats. Finalment, els alquimistes practicaven el seu art: experimentaven activament amb substàncies químiques i feien [[observació|observacions]] i [[teoria|teories]] sobre com funcionava l'univers. Tota la seva filosofia girava entorn de la seva creença en quèque l'ànima humana estava dividida després de la caiguda d'Adam. Purificant les dues parts de l'ànima de l'ésser humà, aquest podria reunir-se amb Déu.<ref name=TE/>
 
En el [[segle XIV]], la [[pesta negra]], l'increment de [[guerra|guerres]] i els períodes de [[fam]] que van caracteritzar aquest segle van servir d'obstacle a l'exercici filosòfic en general.
 
[[Guillem d'Occam]], un franciscà d'[[Oxford]], va atacar la visió de Tomás d'Aquino sobre la compatibilitat entre la fe i la raó. La seva opinió, avui àmpliament acceptada, era que Déu ha de ser acceptat només amb la fe, doncsperquè no podiapot ser limitat per la raó humana. Aquest punt de vista no era incorrecte si unhom acceptava el postulat d'un Déu il·limitat enfront de la limitada capacitat humana per raonar, però va eliminar virtualment l'alquímia com a pràctica acceptada als segles XIV i XV.{{sfn|Hollister|1990|p= 335}} El papa [[Joan XXII]] va publicar l'any [[1317]] l'edicte ''Spondet quas senar exhibent'' contra l'alquímia, que efectivament va retirar a tots els membres de l'església de la seva pràctica.{{sfn|Edwardes|1977|p=49}} No obstant això, es creu que aquest mateix papa va estar interessat en l'estudi alquímic i va escriure un tractat titulat ''Ars transmutatoria''<ref> [[Joan XXII]], ''[http://www.carbanzo.com/alchemy/textes/arttrans.doc Ars Transmutatoria]''{{fr}}</ref> en el qual narrava com va fabricar 200 barres d'or d'un quintar.
 
[[Fitxer:flamel-figures.png|thumb|[[Nicolas Flamel]] tenia aquests misteriosos símbols alquímics gravats a la seva [[tomba]] a l'església dels [[Sants Innocents]] de París.]]
L'alquímia es va mantenir viva gràcies a homes com [[Nicolas Flamel]], digne d'esment només perquè va ser un dels pocs alquimistes que van escriure en aquests temps difícils. Flamel va viure entre [[1330]] i [[1417]] i serviria com [[arquetip]] a la fase següent de l'alquímia. No va ser un investigador religiós com molts dels seus predecessors i tot el seu interès per l'art girava entorn de la recerca de la pedra filosofal, que es diu que va trobar. Les seves obres dediquen gran quantitat d'espai a descriure processos i reaccions, però mai arriben realment a donar la fórmula per aconseguir les transmutacions. La majoria de la seva obra estava dedicada a recollir el saber alquímic anterior a ell, especialment el relacionat a la pedra filosofal.<ref name=TE/>
 
Durant la [[baixa Edat Mitjana]] (1300-1500) els alquimistes van ser molt semblatssemblants a Flamel: es van concentrar en la recerca de la pedra filosofal i l'elixir de la joventut, que ara es creia que eren coses separades. Les seves al·lusions críptiques i el seu [[simbolisme]] van portar a grans variacions en la interpretació de l'art. Per exemple, molts alquimistes durant aquest període interpretaven que la purificació de l'ànima significava la transmutació del plom en or (en la qual creien que el [[mercuri (element)|mercuri]] exercia un paper crucial). Aquests homes eren considerats [[màgia|mags i fetillers]] per molts i sovint van anar amb freqüènciaser perseguits per les seves pràctiques.{{sfn|Edwardes|1977|p=50-75}}{{sfn|Norton|1975|p=63-67}}
 
Un d'aquests homes que va sorgir a principis del [[segle XVI]] es deia [[Heinrich Cornelius Agrippa]]. Aquest alquimista creia serque era un mag i que tenia poder per invocar [[esperit]]s. La seva influència va ser insignificant però, igual com Flamel, va elaborar escrits als quals es van referir alquimistes d'anys posteriors. També com Flamel, va fer bastant per canviar l'alquímia d'una filosofia mística a una màgia [[ocultisme|ocultista]]. Va mantenir vives les filosofies d'alquimistes anteriors, incloent-hi la ciència experimental, la numerología, etcètera, però va afegir la teoria màgica, la qual cosa va reforçar la idea de l'alquímia com a creença ocultista. Malgrat tot això, Agrippa es considerava a si mateix cristià, si bé les seves opinions van entrar amb freqüència en conflicte amb l'Església.{{sfn|Edwardes|1977|p=56-9}}{{sfn|Wilson|1971|p=23-29}}
 
=== L'alquímia en l'era moderna i el Renaixement ===
 
[[Fitxer:Alchemik Sedziwoj Matejko.JPG|thumb|450px|''Alchemik Michał Sędziwój'', pintura a l'oli sobre fusta de [[Jan Matejko]], 73×130 cm, Museu d'Arts de [[Łódź]].]]
Paracels va ser pioner en l'ús de compostos químics i minerals en medicina. Va escriure que «Molts han dit que l'alquímia és per fabricar or i plata. Per a mi no és tal el propòsit, sinó considerar només la virtut i el poder que pot haver-hi en les medicines.» {{sfn|Edwardes|1977|p=47}} Els seus punts de vista hermètics eren que la malaltia i la salut del cos depenien de l'harmonia de l'home (el microcosmos) i la naturalesa (el macrocosmos). Paracels va donar un enfocament diferent del dels seus predecessors, usanti va usar aquesta analogia no com a referència a la purificació de l'ànima sinó al fet que els humans han de mantenir certs equilibris de minerals en els seus cossos i que per a determinades malalties d'aquests hi havia remeis químics que podien guarir-les.{{sfn|Debus|Multhauf|1966|p=6-12}} Mentre que els seus intents de tractar malalties amb remeis tals com el mercuri podrien semblar contraproduents des d'un punt de vista modern, la seva idea bàsica de medicines produïdes químicament ha romàs vigent sorprenentment bé.
 
A [[Anglaterra]] l'alquímia en aquesta època s'associa freqüentment amb [[John Dee]] (1527-1608), més conegut per les seves facetes d'[[astròleg]], criptògraf i «consultor científic» general de la reina [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]]. Dee era considerat una autoritat en l'obra de [[Roger Bacon]] i va estar prou interessat en l'alquímia per a escriure un llibre sobre ella (''Micos Hieroglyphica'', 1564), influenciat per la [[càbala]]. El soci de Dee, [[Edward Kelley]], que afirmava conversar amb [[àngel]]s a través d'una bola de cristall i posseir una pols que transformaria el mercuri en or, pot haver estat la font de la imatge popular de l'alquimista-xerraire.
57

modificacions