Subjecte el·líptic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «El '''subjecte el·líptic''', '''omès''' (SO) o '''tàcit''' es refereix a la situació que es presenta en oracions sense subjecte explícit, en les qua...».
 
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 13: Línia 13:
{{listaref}}
{{listaref}}
=== Bibliografia ===
=== Bibliografia ===
* {{cita libro |apellidos= [[Ignacio Bosque|Bosque, Ignacio]] |apellidos2= Guitiérrez-Rexach |nombre2= Javier |título= Fundamentos de Sintaxis Formal |url= |edición= 1ª |año= 2009 |editorial= Akal |ubicación= Madrid |isbn= 978-84-460-2227-5 }}
* {{ref-llibre|cognom= [[Ignacio Bosque|Bosque, Ignacio]] |apellidos2= Guitiérrez-Rexach |nom2= Javier |títol= Fundamentos de Sintaxis Formal |url= |edició= 1ª |any= 2009 |editorial= Akal |lloc= Madrid |isbn= 978-84-460-2227-5 }}


[[Categoria:Sintaxi]]
[[Categoria:Sintaxi]]

Revisió del 18:09, 11 juny 2015

El subjecte el·líptic, omès (SO) o tàcit es refereix a la situació que es presenta en oracions sense subjecte explícit, en les quals no existeix cap nom o pronom que sigui identificable amb el seu subjecte lògic. Aquest tipus de subjectes no apareixen explícitament a les oracions, malgrat que sovint es referèncialment o pragmàticament inferible.

En aquests casos, malgrat no tenir subjecte explícit present hi ha arguments per a sostenir que la posició sintàctica de subjecte existeix, encara que cap element realitzat fonèticament hi estigui present. El subjecte omès seria per tant una construcció el·líptica de subjecte. Un exemple d'aquest tipus d'oracions és:

Veiem el partit de futbol.

En aquesta oració hi ha un substantiu (televisió); però no és el subject, donat que no canvia si es modifiquen el número o la persona del verb. En aquest cas es pot saber,gràcies a la forma del verb, que el subjecte omès és nosaltres.


Idiomes "pro drop"

Una llengua amb omisió de subjecte (llengua "pro drop") és aquella que no requiereix l'aparició d'un subjecte sintàctic explícit. El català, el llatí o l'àrab són idiomes pro drop. En canvi el francès, l'anglès o el xinès no són idiomes pro drop, donat que requereixen obligatoriament o bé un sintagma nominal am subjecte o bé un pronom personal fort en posició de subjecte.


Referències

Bibliografia