Amals: diferència entre les revisions
m Corregit: pero -> però només |
ampliació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La ''' |
La '''dinastia dels Amals''' fou una nissaga governant dels [[ostrogots]] que derivà el seu nom de la paraula ''Amalungen'' és a dir "els incansables". |
||
==Orígens== |
|||
El seu primer fou Gapt, ja al segle IV, però només amb Hermanric va agafar una dimensió històrica apreciable. |
|||
El primer heroi o guerrer destacat d'aquesta família, segons narra [[Jordanes]], es deia Gapt (segle IV), aquest va engendrar Hulmul; Hulmul a Augis; Augis va tenir un fill al qui va anomenar '''Amal''', del qui els successors van heretar el nom. Athal va engendrar Achiulf i Oduulf. Achiulf va engendrar Ansila, Ediulf, Vultuulf i [[Hermenric]]. Només a partir d'Hermenric, rei els [[greutungs]], establerts en un territori que correspon a l'actual Ucraïna, la família va agafar una dimensió històrica apreciable. |
|||
==Reis ostrogots de la dinastia Amal== |
|||
* Winitari (circa 380) |
|||
* Hunimund (circa 390) |
|||
* Torismond (circa 400) |
|||
* Valamir (circa 447-465 |
|||
* Widemer o Vidimer (circa 473) |
|||
* Teodemir (468-474) |
|||
* [[Teodoric el Gran]], (474 - 526) |
|||
* [[Atalaric]] (526 - 534) |
|||
* [[Amalasunta]] (534-535) |
|||
* [[Teòdat]], (535- 536) |
|||
==Amals d'altres regnes== |
|||
* [[Hermenric]], rei dels [[greutungs]], (circa 370) |
|||
* [[Sigeric]], rei dels [[visigots]], (415) |
|||
* Achiulf, rei dels [[visigots]] |
|||
==Possibles membres actuals== |
|||
Al menys dues famílies diuen ser descendents dels Amals. Una d'aquestes són els [[Billungs]], Ducs de Saxònia, que van portar també el cognom ''Amelung'' o ''von Ömlingen''. L'altra família són els Solovjovs, Barons durant l'Imperi Rus des del 1727 (en els textos en alemany, coneguts pel cognom ''Solowhoff'' o ''Solowhoff von Greutungen''). Els Solovjovs diuen ser descendents d'Hermenric. |
|||
==En la literatura== |
|||
En el poema [[Cant dels Nibelungs|La cançó dels nibelungs]] i altres relats medievals de la literatura alemanya com la [[Þiðrekssaga]] surt el personatge anomenat (''Dietrich de Verona''), que es basa en el rei Teodoric i els seus avantpassats Amals. El ''Kaiserchronik'' és un altre relat que tracta sobre la família de Dietrich/Theoderic's , els Amelungen, En una carta del bisbe Meinhard von Bamberg, axí com en els ''Annals de Quedlinburg'', la paraula Amulungum/Amelung és empreada per referir-se al mateix Dietrich. Això demostra que la historia d'aquesta família va ser rememorada a través de la tradició oral fins més enllà de l'edat mitjana. |
|||
==Bibliografia== |
|||
*[[Jordanes]], ''De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis'' , 551 |
|||
*{{ref-llibre|cognom= Mariano González Campo|cognom2=Luis Alberto de Cuenca|títol="Saga de Teodorico de Verona. Anónimo del siglo XIII. Introducción, notas y traducción del nórdico antiguo de Mariano González Campo. Prólogo de Luis Alberto de Cuenca"|lloc= Madrid|editorial=La Esfera de los Libros|any=2010|isbn= 978-84-932103-6-6}} |
|||
*{{ref-llibre|cognom=Bradley|nom=Henry|títol="The Goths: From the Earliest Times to the End of the Gothic Dominion in Spain"|lloc=Nova York|editorial=G. P. Putnam's Sons|any=1883}} |
|||
*{{ref-llibre|cognom=Jones|nom=Arnold|títol="Prosopography of the Later Roman Empire"|editorial=Cambridge at the University Press|any=1971}} |
|||
[[Categoria:Ostrogots]] |
[[Categoria:Ostrogots]] |
||
Revisió del 14:30, 25 juny 2015
La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir "els incansables".
Orígens
El primer heroi o guerrer destacat d'aquesta família, segons narra Jordanes, es deia Gapt (segle IV), aquest va engendrar Hulmul; Hulmul a Augis; Augis va tenir un fill al qui va anomenar Amal, del qui els successors van heretar el nom. Athal va engendrar Achiulf i Oduulf. Achiulf va engendrar Ansila, Ediulf, Vultuulf i Hermenric. Només a partir d'Hermenric, rei els greutungs, establerts en un territori que correspon a l'actual Ucraïna, la família va agafar una dimensió històrica apreciable.
Reis ostrogots de la dinastia Amal
- Winitari (circa 380)
- Hunimund (circa 390)
- Torismond (circa 400)
- Valamir (circa 447-465
- Widemer o Vidimer (circa 473)
- Teodemir (468-474)
- Teodoric el Gran, (474 - 526)
- Atalaric (526 - 534)
- Amalasunta (534-535)
- Teòdat, (535- 536)
Amals d'altres regnes
- Hermenric, rei dels greutungs, (circa 370)
- Sigeric, rei dels visigots, (415)
- Achiulf, rei dels visigots
Possibles membres actuals
Al menys dues famílies diuen ser descendents dels Amals. Una d'aquestes són els Billungs, Ducs de Saxònia, que van portar també el cognom Amelung o von Ömlingen. L'altra família són els Solovjovs, Barons durant l'Imperi Rus des del 1727 (en els textos en alemany, coneguts pel cognom Solowhoff o Solowhoff von Greutungen). Els Solovjovs diuen ser descendents d'Hermenric.
En la literatura
En el poema La cançó dels nibelungs i altres relats medievals de la literatura alemanya com la Þiðrekssaga surt el personatge anomenat (Dietrich de Verona), que es basa en el rei Teodoric i els seus avantpassats Amals. El Kaiserchronik és un altre relat que tracta sobre la família de Dietrich/Theoderic's , els Amelungen, En una carta del bisbe Meinhard von Bamberg, axí com en els Annals de Quedlinburg, la paraula Amulungum/Amelung és empreada per referir-se al mateix Dietrich. Això demostra que la historia d'aquesta família va ser rememorada a través de la tradició oral fins més enllà de l'edat mitjana.
Bibliografia
- Jordanes, De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis , 551
- Mariano González Campo; Luis Alberto de Cuenca. "Saga de Teodorico de Verona. Anónimo del siglo XIII. Introducción, notas y traducción del nórdico antiguo de Mariano González Campo. Prólogo de Luis Alberto de Cuenca". Madrid: La Esfera de los Libros, 2010. ISBN 978-84-932103-6-6.
- Bradley, Henry. "The Goths: From the Earliest Times to the End of the Gothic Dominion in Spain". Nova York: G. P. Putnam's Sons, 1883.
- Jones, Arnold. "Prosopography of the Later Roman Empire". Cambridge at the University Press, 1971.