Els Columbrets: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 27: Línia 27:
Està format per una sèrie d'illots d'origen volcànic reunits en quatre grups, anomenats l'[[illa Grossa]], [[la Ferrera]], [[la Foradada]] i [[el Carallot]]. Ocupa una superfície total de 19 hectàrees, 14 de les quals a l'illa Grossa. Totes elles presenten nombrosos [[Cràter (volcànic)|cràters]] i xemeneies volcàniques.
Està format per una sèrie d'illots d'origen volcànic reunits en quatre grups, anomenats l'[[illa Grossa]], [[la Ferrera]], [[la Foradada]] i [[el Carallot]]. Ocupa una superfície total de 19 hectàrees, 14 de les quals a l'illa Grossa. Totes elles presenten nombrosos [[Cràter (volcànic)|cràters]] i xemeneies volcàniques.


Actualment estan deshabitats, amb l'excepció de l'illa Grossa, que compta amb un servei de vigilància de la reserva natural, tot i que des de mitjan [[segle XIX]] fins a [[1975]] havia estat habitada de manera permanent.
Actualment estan deshabitats, amb l'excepció de l'illa Grossa, que compta amb un servei de vigilància de la reserva natural, tot i que des de mitjan [[segle XIX]] fins al [[1975]] havia estat habitada de manera permanent.


== Geografia ==
== Geografia ==

Revisió del 22:49, 7 jul 2015

Plantilla:Infotaula geografia políticaLes Columbretes
Vista aèria
[[File:Vista de les Illes Columbretes des del Desert de les Palmes, a la Plana Alta|300x300px|lang=ca|Imatge |class=noviewer]]

Localització
Map
 39° 53′ 53″ N, 0° 41′ 07″ E / 39.8981°N,0.6853°E / 39.8981; 0.6853
Geografia
Superfície0,19 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Fus horari

Les Illes Columbretes (també conegudes com els Columbrets o simplement les Columbretes) són un arxipèlag que constitueix una reserva natural del País Valencià. Els illots que el conformen estan situats a 30 nmi (56 km) del cap d'Orpesa, a la costa de la Plana.

Està format per una sèrie d'illots d'origen volcànic reunits en quatre grups, anomenats l'illa Grossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot. Ocupa una superfície total de 19 hectàrees, 14 de les quals a l'illa Grossa. Totes elles presenten nombrosos cràters i xemeneies volcàniques.

Actualment estan deshabitats, amb l'excepció de l'illa Grossa, que compta amb un servei de vigilància de la reserva natural, tot i que des de mitjan segle XIX fins al 1975 havia estat habitada de manera permanent.

Geografia

Les illes i illots de l'arxipèlag es troben agrupats en diversos grups: l'Illa Grossa, La Ferrera, La Foradada i El Carallot.[1] A més, existeixen en l'arxipèlag nombrosos esculls i baixos, com Baluato, Cerquero, Xurruca, Les Roques del Carallot, Bauzà i Espinosa, entre altres.

Els Columbrets estan assentats sobre fons de 80 metres de profunditat, la qual cosa permet una gran varietat de vida en ser l'únic refugi natural de la zona per als peixos que hi habiten;[2] i aconsegueixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels petits arxipèlags amb major interès ecològic del mar Mediterrani. A més, en ser reserva marina, les activitats humanes estan limitades, la qual cosa permet la preservació del medi.[2]

L'illa de major grandària, coneguda com l'Illa Grossa, té un perfil en forma de mitja lluna o arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. Aquesta mena de mitja el·lipsi d'aproximadament 1 km de diàmetre[3] té dues elevacions principals o tossals unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, que rep el nom de Mont Colibrí o Colibre,[4][5] està situada al nord de l'illa, i el far construït en aquest turó constitueix el punt més alt de l'arxipèlag, amb 67 metres d'altitud.

Les Columbretes tenen un clima més sec que el peninsular, amb uns 300 litres de pluja l'any, i més càlid.

Grups d'illes

Illes i esculls submarins, per grups d'illes: [6]

Grup de
l'Illa Grossa (14,30 ha)
Grup de l'Illa Grossa
Grup de l'Illa Grossa
Grup de
la Ferrera (1,95 ha)
Grup de la Ferrera
Grup de la Ferrera
Grup de
la Foradada (2,21 ha)
Grup de la Foradada
Grup de la Foradada
Grup del
Carallot (0,49 ha)
Grup del Carallot
Grup del Carallot
  • Columbret Gran (Illa Grossa) (13,33 ha)
  • Trenca Timons (40 m²)
  • Mancolibre (0,56 ha)
  • Senyoreta (0,14 ha)
  • Mascarat (0,27 ha)
  • La Ferrera (Malaspina) (1,53 ha)
  • Espinosa (0,03 ha)
  • Bauzà (0,25 ha)
  • Valdés (0,04 ha)
  • Navarrete (0,10 ha)
  • Laja Navarrete (50 m²)
  • El Ciscar
  • El Fidalgo
  • La Foradada (1,63 ha)
  • Lobo (Foradadeta) (0,47 ha)
  • Méndez Núñez (0,11 ha)
  • Pedra Joaquín (20 m²)
  • Jorge Juan
  • El Carallot (Galiano) (0,414 ha)
  • Cerquero (0,03 ha)
  • Xurruca (0,04 ha)
  • Baleato (0,01 ha)
  • Ulloa
  • Patiño
  • Luyando
  • Mendoza
  • Díaz

Trenca Timons

L'illot Trenca Timons està emmarcat amb un rectangle vermell[7]

Trenca Timons 39° 53′ 43.44″ N, 0° 41′ 11.44″ E / 39.8954000°N,0.6865111°E / 39.8954000; 0.6865111 és un petit illot o escull[8] que està entre l'extrem sud de l'illa i a l'interior de la badia de l'Illa Grossa.[8] Té una longitud de 10 m, una amplada de 5 m i una superfície de 40 m2; i la distància a l'Illa Grossa és a 0,05 milles nàutiques.[9]

Història

Els Columbrets van ser coneguts pels grecs amb el nom d'Ophiusa, pels romans com a Colubraria .i durant molts anys durant l'edat mitjana i moderna com illes del Mont Colobrer. Aquestes denominacions responien a la gran quantitat de serps que hi vivien i que van ser eliminades totalment pels pobladors a finals del segle XIX, quan hom incendià l'illa per a eliminar-ne la gran quantitat d'escurçons (de l'espècie Vipera latastei) que hi habitaven fins llavors i des de temps molt antics.

Els illots només van ser visitats per pescadors contrabandistes i pirates fins que, amb la construcció del far a l'Illa Grossa entre 1856 i 1860, es va poblar l'arxipèlag amb els faroners, que habitaren l'illa de manera pràcticament ininterrompuda durant més d'un segle, en condicions precàries, com demostren les tombes del cementeri de l'illa. Els pobladors aprofitaven intensament tots els recursos que oferia un medi terrestre pobre i un fons marí extraordinàriament ric.[10]

Les activitats dels contrabandistes continuaren tenint lloc a l'arxipèlag durant el segle XX. Els contrabandistes aprofitaven l'orografia de l'illot de la Foradada, el forat de la qual era un excel·lent refugi natural per als vaixells que es dedicaven a aquestes labors, ja que en aquest amagatall natural romanien ocults als prismàtics dels serveis de vigilància. Per evitar definitivament el contraban, les autoritats decidiren provocar una explosió de roques a la Foradada, la qual cosa va alterar parcialment el medi aquàtic proper i va transformar l'orografia de l'illot.[10]

La colònia de faroners i les seues famílies van abandonar les illes finalment en 1975, any en què es va automatitzar el far,[10] i les Columbretes serviren com a camp de tir militar de l'exèrcit espanyol i americà des d'aquest any fins al 1982, quan es va prohibir per llei realitzar maniobres militars en aquest paratge.[11] Posteriorment, en 1987, tornaren els pobladors a l'Illa Grossa en instal·lar-se personal del servei de vigilància de la Generalitat Valenciana, i en 1988 les illes van ser declarades parc natural.

Protecció

Les Columbretes foren declarats parc natural pel Decret 15/1988, de 25 de gener de la Generalitat Valenciana,[12] i reserva marina de 4.400 hectàrees per Ordre de 19 d'abril de 1990, del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.[13] Foren requalificats com a reserva natural per llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana.[14]

Només es permet la visita a l'illa Grossa, a la qual es pot accedir en vaixell de manera particular o en visites guiades i, entre altres mesures de protecció, no se'n poden collir minerals, plantes ni animals.

Tanmateix, en 2008 el govern d'Espanya va concedir a empresa Cairn Energy, a través de la filial Capricorn Spain Limited, les concessions de reserva petrolífera d'una gran zona del golf de València, i en desembre de 2013 va sortir a exposició pública un projecte que ha iniciat els tràmits per a demanar poder realitzar prospeccions al golf de valència, en una àrea situada a 28 km de les illes Columbretes.[15]

Vegetació

Va ser en gran part destruïda pels pobladors per a fer llenya i destruir les serps. A més, es van introduir animals domèstics com conills, cabres i porcs, que també van eliminar gran part de la vegetació. A l'illa Grossa hi ha restes de margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacia lentiscus) i arítjol (Smilax aspera), que abans cobrien tot l'illot.

A les àrees més pròximes al mar hi ha fonoll marí (Crithmum maritimum) i pastanaga marina (Daucus gingidium) i, a les parts altes, la sosa fina (Suaeda vera), alfals arbori (Medicago citrina) i els caps blancs endèmics Lobularia maritima columbretensis.

Vista panoràmica de la badia de l'Illa Grossa, la més gran de les Columbretes, amb els illots del Mancolibre (esquerra) i el Mascarat (dreta) al fons.

Fauna

Dominen el paisatge les aus marines com la gavina corsa (Larus audouinii), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), el falcó de la reina (Falco eleonorae) i el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis). Es tracta de l'únic lloc del País Valencià on nidifiquen, ja que són molt sensibles a la presència humana.

Hi ha 10 insectes endèmics, i també la sargantana Podarcis atrata, que només es troba als Columbrets i és l'únic vertebrat endèmic del País Valencià.

Dins del mar es troba el corall roig (Corallium rubrum) i l'alga Laminaria redriguezi, molt poc freqüent al Mediterrani.

Referències

  1. Real Sociedad Española de Historia Natural. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Sección biológica, volum 77 (en castellà), 1979, p. 457. 
  2. 2,0 2,1 Pontes, Miquel «Las "Illes Columbretes"». 30-12-2012, 30-12-2012 [Consulta: 14 abril 2014].
  3. Sociedad Española de Historia Natural. Anales, vol. 28 (en castellà). La Sociedad, 1900, p. 94. 
  4. Ruiz Iñiguez, Ignacio. La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales (en castellà). 2008a ed.. Valladolid: MAXTOR, 1935, p. 101. ISBN 9788497614276. 
  5. Institut Nacional d'Estadística. Anuario estadístico de España (en castellà), 1859, p. 67. 
  6. «Columbretes. En la cresta del volcán.» (en castellà). Universitat Jaume I. [Consulta: 23 abril 2014].
  7. Web oficial de la Reserva natural de les Illes Columbretes
  8. 8,0 8,1 Marenostrum Pasado, presente y futuro del Mar Mediterráneo. Proyecto Nixe 3 (castellà) (anglès)
  9. Fitxa de l'illot Trenca Timons a www.iniciative-pim.org (àrab) (anglès) (francès) (castellà)
  10. 10,0 10,1 10,2 «Parc Natural de les Illes columbretes» (en valencià). Història i cultura. Generalitat Valenciana.
  11. «Las islas Columbretes dejarán de ser centro de maniobras militares» (en castellà). El País, 17-10-1982.
  12. Decret 15/1988 de 25 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Parc Natural de les Illes Columbretes. (DOGV núm. 752, de 29.01.88)
  13. Ordre de 19 d'abril de 1990 per la qual s'estableix una reserva marina en l'entorn de les Illes Columbretes
  14. Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits. (DOGV núm. 2423, de 09/01/1998)
  15. Explotacions de petroli a les zones costaneres, de Joaquim Elcacho, publicat a Theknos, número 185, juliol-agost de 2014, pàgs. 28 i 29. (català)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Columbrets
  • Illes Columbretes Parcs naturals - Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient.