Diferència entre revisions de la pàgina «Pepe Beúnza»

Salta a la navegació Salta a la cerca
cap resum d'edició
m (Banyeres ha mogut Pepe Beunza a Pepe Beúnza sobre una redirecció: Accent al cognom)
}}
 
'''Pepe Beúnza''' (nascut a [[Beas de Segura]], [[Jaén]], el [[1947]]) és considerat el primer [[Objecció de consciència al servei militar|objector de consciència al servei militar]] a l'[[Espanya|estat espanyol]] de caràcter polític (és a dir, reivindicatiu d'un canvi social), i no solament religiós (tot i que ell es declarà [[Església Catòlica Romana|catòlic]]), com havien dut a terme els [[testimonis de Jehovà]] abans d'ell.
 
== Biografia ==
Aviat es traslladà a [[València]], degut a causa de l'ofici del seu pare (notari)–notari–, on feuféu els estudis universitaris d'enginyer tècnic agrícola. Viatjà per Europa i el [[1963]] visità la [[Comunitat de l'Arca]], posant-seon entrà en contacte amb [[Lanza del Vasto]], i. aixíAixí es va introduir en la [[no-violència]].
 
El gener de [[1971]], ja preparat, presentant-sees presentà a la caserna, i es va negar a incorporar-se a files, motiu pel qual se l'empresonà;. i elEl 23 d’abril, en un [[Consell de guerra]], se'l jutjà per desobediència i se l'envià durant gairebé dos anys a la presó de Jaén, que era de presos polítics, a complir la condemna. En el moment en què entrà a la presó començà una campanya de suport, amb una marxa a la presó, en la quequal participà [[Gonzalo Arias]]. Acabada la condemna, Pepe Beúnza i diversos companys, muntaren un servei civil en elal barri d'[[Els Orriols|Orriols]] de València. Llavors, per donar publicitat a aquesta alternativa al servei militar, fou jutjat en un nou per consell de guerra per deserció, se l'empresonà de nou durant dos mesos i a continuació se l'envià durant 18 mesos a un [[batalló]] disciplinari alde la [[SàharaLegió EspanyolEspanyola|Sàharalegió]] de laal [[LegióSàhara EspanyolaEspanyol|legióSàhara]].
 
El [[1975]] es traslladà a [[Catalunya]], formant part del grup d'[[objectors de Can Serra]], essentque foren detinguts i empresonats al [[Castell de Figueres]]. Llavors, amb la mort de [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]], es precipitaren ja els canvis, que donaren més visibilitat a la lluita d'objecció de consciència i l'[[antimilitarisme]] en les quequè Pepe Beunza participà.
 
Pepe Beúnza va treballar durant 18 anys a l'la granja escola-taller d'agriculturaTorre Marimon de [[Caldes de Montbui]], durant–propietat 18de anysla [[Diputació de Barcelona]]–. I després com a tècnic tècnic en elal [[Parc Natural del Montnegre i el Corredor]] fins aque laes jubilaciójubilà.
 
Se li concedí el Memorial Joan XIII per la Pau (1970).<ref>{{citar web |url=http://llla207-a.servidoresdns.net/pipermail/stcugat.net.forum/attachments/4e1e21cb/Poster.pdf |títol=Memorials Joan XIII per la Pau |editor=Institut Víctor Seix de Polemologia }}</ref> El 29 de febrer de [[2012]], Pepe, va rebre el Premi de l'[[Institut Català Internacional per la Pau|Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)]] de Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori.<ref>{{citar web |url=https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=YWlSXzDxQ30#! |títol=Pepe Beúnza rep el Premi ICIP Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori |editor=Institut Català Internacional per la Pau |data=08/05/2012 }}</ref>
 
==Bibliografia==
20.813

modificacions

Menú de navegació