Partit Unionista Democràtic: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot inserta {{Autoritat}} |
||
Línia 23: | Línia 23: | ||
Participà en la comissió del senador George J. Mitchell per a la pau i signà [[Acord de Belfast|Acord de Divendres Sant]], però es retirà de les converses quan hi fou admès el [[Sinn Féin]] sense que l’[[IRA]] deixés les armes, i després votà en contra del referèndum de l'acord. A les [[eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2003]] fou el partit més votat (30 escons) i a les del [[eleccions al Parlament del Regne Unit de 2005|Parlament britànic de 2005]] va obtenir 9 escons, el més votat d'Irlanda del Nord. A les eleccions locals de 2005 va obtenir 182 consellers als 26 districtes nord-irlandesos, el més votat a [[Ballymena]], [[Ards]], Antrim, [[Ballymoney]], [[Banbridge]], [[Belfast]], [[Carrickfergus]], [[Coleraine (Derry)|Coleraine]], [[Craigavon]] i [[Newtonabbey]]. |
Participà en la comissió del senador George J. Mitchell per a la pau i signà [[Acord de Belfast|Acord de Divendres Sant]], però es retirà de les converses quan hi fou admès el [[Sinn Féin]] sense que l’[[IRA]] deixés les armes, i després votà en contra del referèndum de l'acord. A les [[eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2003]] fou el partit més votat (30 escons) i a les del [[eleccions al Parlament del Regne Unit de 2005|Parlament britànic de 2005]] va obtenir 9 escons, el més votat d'Irlanda del Nord. A les eleccions locals de 2005 va obtenir 182 consellers als 26 districtes nord-irlandesos, el més votat a [[Ballymena]], [[Ards]], Antrim, [[Ballymoney]], [[Banbridge]], [[Belfast]], [[Carrickfergus]], [[Coleraine (Derry)|Coleraine]], [[Craigavon]] i [[Newtonabbey]]. |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Partit Unionista Democratic}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Partit Unionista Democratic}} <!--ORDENA generat per bot--> |
Revisió del 14:33, 19 jul 2015
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | DUP | ||||
Tipus | partit polític | ||||
Ideologia política | Conservadorisme, Unionisme britànic | ||||
Alineació política | dreta centredreta | ||||
Història | |||||
Creació | 30 setembre 1971 | ||||
Fundador | Ian Paisley | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Peter Robinson | ||||
Representació | 9 escons a Westminster 35 escons a Stormont | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | http://www.dup.org.uk/ | ||||
El Partit Unionista Democràtic (anglès Democratic Unionist Party, DUP), és un partit polític d’Irlanda del Nord, escindit del Partit Unionista de l'Ulster el 1971, fundat per Ian Paisley i dirigit per Peter Robinson, lligat a l’Església Presbiteriana Lliure de l'Ulster, fundada pel propi Paisley. La seva ala jove, Associació Unionista Democràtica, és forta a la Universitat de Queens de Belfast.
Després dels Acords de St Andrews d'octubre de 2006, arribà a un acord amb Sinn Féin per a governar Irlanda del Nord, malgrat l'oposició dels diputats Nigel Dodds, David Simpson i Gregory Campbell. El març de 2007 votà a favor de la devolució de poders, cosa que provocà la dimissió de l'europarlamentari Jim Allister i de set diputats, qui el desembre de 2007 fundaren Veu Tradicional Unionista.
Història
El partit fou creat el 1971 per Ian Paisley i Desmond Boal, amb altres dissidents del PUU. Va obtenir 8 escons a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 1973. S'oposà als acords de Sunningdale i a qualsevol pacte amb els catòlics, en defensa de la classe treballadora protestant. Jim Allister fou eurodiputat de 1979 a 2004, quan fou substituït per Paisley. També té escons a Westminster.
Participà en la comissió del senador George J. Mitchell per a la pau i signà Acord de Divendres Sant, però es retirà de les converses quan hi fou admès el Sinn Féin sense que l’IRA deixés les armes, i després votà en contra del referèndum de l'acord. A les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2003 fou el partit més votat (30 escons) i a les del Parlament britànic de 2005 va obtenir 9 escons, el més votat d'Irlanda del Nord. A les eleccions locals de 2005 va obtenir 182 consellers als 26 districtes nord-irlandesos, el més votat a Ballymena, Ards, Antrim, Ballymoney, Banbridge, Belfast, Carrickfergus, Coleraine, Craigavon i Newtonabbey.