Pascual de Gayangos y Arce

Pascual de Gayangos y Arce

Pascual de Gayangos y Arce
Biografia
Naixement	21 juny 1809 Sevilla (Espanya)
Mort	4 octubre 1897 (88 anys) Londres
Senador al Senat espanyol
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Nacionalitat	Espanya
Formació	École nationale des langues orientales vivantes
Activitat
Camp de treball	Estudis d'Àsia Oriental, àrab i bibliophilia (en)
Ocupació	lingüista, professor d'universitat, professor titular, orientalista, historiador, escriptor, polític, bibliòfil
Ocupador	Universitat Central
Membre de	Reial Acadèmia de la Història Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats
Moviment	Romanticisme
Professors	Joan Artigues i Ferragut
Premis  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Signatura

Pascual de Gayangos y Arce (Sevilla, Andalusia, 21 de juny de 1809 - Londres, Regne Unit, 5 d'octubre de 1897) fou un savi orientalista i historiador espanyol.

Biografia

S'educà a França, havent cursat la primera ensenyança a Pontlevoy (Loir i Cher, i a París estudià l'àrab, sota la tutela de Silvestre de Sacy. Des de 1831 fins a 1836 treballà pel ministeri d'Estat com a intèrpret de llengües orientals, i havent-se casat amb una jove anglesa, residí cert temps a Londres i va aprendre perfectament la llengua anglesa, fins al punt que assoli certa reputació entre els savis d'aquell país pels seus escrits sobre la literatura i els literats orientals, publicats a la Penny Cyclopaedia, la Revista d'Edimburg, el Dicionary biogràfic de la Societat de Coneixements útils, i la Revista de Westminster.

El 1843 publicà la Història de les dinasties mahometanes d'Espanya, servint-se del text àrab d'Al-Maqqarí, i va escriure una noticia històrica dels reis de Granada per a l'obra clàssica de Jules Goury i Owen Jones sobre l'Alhambra, passant el mateix any a Madrid a ocupar la càtedra d'àrab en la seva Universitat, que desenvolupà durant molts anys.

El 1844 fou elegit individu de l'Acadèmia de la Història. Gayangos y Arce portà a la docta corporació dos coneguts patriarcats, segons afirma un crític: el dels bibliòfils i el dels orientalistes espanyols. com a bibliòfil, des de molt jove se situà en el cim, en identitat de mereixements i en identitat d'emulació amb els il·lustres patricis Bartolomé José Gallardo i Serafín Estébanez Calderón. Com a orientalista, fou el successor nat del famós Conde, encara que deixeble d'Artigas, i molt superior en coneixement de la llengua, de la literatura i de la història dels àrabs d'Espanya a Estébanez i a Carbonero, i fou el mestre de tota la generació de la que formaren part les grans lluminàries modernes de l'orientalisme a Espanya, Simonet, Lafuente, Eguílaz, Moreno Nieto, Fernández y González i d'altres semblants a aquests amb el mateix prestigi.

Aquesta autoritat es consolidà en el seu temps amb la publicació de la seva citada obra, llavors magistral, de la Historia de las dinastías mahometanas en España, d'Al-Maqqarí, la qual, perquè entrés en el patrimoni comú de la ciència arreu d'Europa, no la va escriure en castellà, sinó en llengua anglesa, amb l'epígraf de The history of the Mahommedan Dynasties in Spain; extracted from the Nafhu-t tib Min Ghosni l'Andaluci r-Rattib wa Tarikk Lisanu d-din Ibni-l Khattlib by Ahmed Ibn Mohammed Al-Maqqarí library of the British Museum, and illustrated with critical notes on the history, geography, and antiquitias of Spain by Pascual de Gayangos Membre of the Oriental translation Commitée, and late Professorof arabie in the Athenaeum of Madrid (Londres, 1843).

El 1881 fou nomenat director general d'Instrucció pública, càrrec del que en féu renuncia per a ocupar un lloc en el Senat. poc temps després s'establí a Londres, on va viure més temps que a Madrid, dedicat per complet a treballs erudits, i on morí víctima d'un desgraciat accident.

La professió

La professió de la bibliografia Gayangos y Arce la posseí, al igual que Gallardo, d'una manera magistral, però entre ambdós i havia un abisme. Gallardo ensenyà a descriure i catalogar el llibre, i Gayangos y Arce el document. Tota la generació que va formar el professorat i el Cos facultatiu d'arxivers-bibliotecaris procedia de les seves ensenyances; tots foren els seus deixebles; Gayango y Arce a Espanya contribuí a crear i organitzar el Cos. A Londres, el British Museum posà sota la seva direcció la classificació i catalogació dels manuscrits i documents espanyols del seu ric arsenal, de que formà voluminosos impresos que servien de guia als que anirien a navegar en aquell pilot de la bibliografia i la diplomàcia universal.

A en Gayanos y Arce, Espanya li deu la noció abans desconeguda, de la vàlua dels productes rars, preciosos i interessants de l'alta Minerva castellana dels segles XV, XVI, i XVII. Posseí una llista de llibres de poesia en castellà, amb la just apreciació corresponent, per exemplars, per la seva venda en una testamentària particular el 1847. Sobre la seva afició als llibres rars i curiosos s'expliquen moltes anècdotes, encara que algunes semblen frívoles i altres inversemblants. Les rivalitats entre ell i Gallardo, encara que no oferiren tants afers peregrins com les rivalitats entre Gallardo i Calderón, al qual el primer arribà professar fins i tot odi, hi ha profusió de fets còmics.

Malgrat la llarga residència de Gayangos i Arce en la capital dAnglaterra i la familiaritat que des de molt jove adquirí el manegament de la llengua de Shakespeare van influir molt perquè la major part dels seus treballs es desenvolupessin a Londres i en benefici dels establiments que sostenia aquella nació amb sorprenent esplendidesa, la literatura espanyola contemporània li deu també molt apreciables treballs.

Tal vegada el més útil de tots sigui la publicació, anotació i comentaris en els volums XIII al XIX del Memorial històrico espanyol, publicació de la Reial Acadèmia de la Història de les Cartas de los jesuïtes, que contenen la menuda relació de tots els fets polítics i socials de la cort d'Espanya durant el regnat de Felip IV i en el període comprès entre els anys 1634 a 1648, en que es realitzen els esdeveniments, per desgracia, més culminants que determinen la decadència de l'Imperi Espanyol en el món.

Últimes publicacions

Posteriorment publicà: Cartas y documentos que aclaran la historia de Inglaterra en sus relaciones con la historia de España durante el reinado de Enrique VIII, i feia anys, en la primera època de la constitució de la Societat de Bibliofils, donà a la impremta algunes Cartas del conde de Gondomar, el famós ambaixador d'Espanya en la cort de Jaume I, que exercí sobre aquest monarca una influència com a cap altra ambaixador espanyol s'ha conegut. I seva és també, en col·laboració amb Enrique de Vedia, la traducció de la Historia de la literatura de España del nord-americà George Ticknor. A més de les citades, publicà i il·lustrà les notables obres Memorial histórico espanyol; Escritores en prosa anteriores al siglo XV, i El catalogo detallado de los manuscritos espanyoles conservados en el Museo Britànico.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 25, pàg. 1118-19 (ISBN 84-239-4525-1)

Precedit per: -

Reial Acadèmia de la Història Medalla 5 1847-1897

Succeït per: Francisco Silvela y de Le Villeuze