Guerres Carlines: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Amplio |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[ |
[[File:Llibre de les Constitucions de Catalunya compilat desprès de la Cort de Felip II a la vila de Montsó de 1585.jpg|thumb|[[Constitucions de Catalunya]] de 1585]] |
||
Les '''Guerres Carlines''' (dites també popularment en [[català]] '''carlinades''') foren tres guerres que tingueren lloc a [[Espanya]] al [[segle XIX]]. Foren l'origen del moviment [[polític]] [[Carlisme|carlí]]. L'expressió Guerres Carlines és emprada per referir-se a les tres guerres civils espanyoles del segle XIX entre els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'[[Isabel II d'Espanya]].<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Vallverdú| nom = Josep| article = Les Guerres carlines | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 110 |data = novembre 2011 | pàgines = p. 26-48 |issn = 1695-2014}}</ref><ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Les guerrers carlistes |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=970d5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=970d5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=271f3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref> |
Les '''Guerres Carlines''' (dites també popularment en [[català]] '''carlinades''') foren tres guerres que tingueren lloc a [[Espanya]] al [[segle XIX]]. Foren l'origen del moviment [[polític]] [[Carlisme|carlí]]. L'expressió Guerres Carlines és emprada per referir-se a les tres guerres civils espanyoles del segle XIX entre els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'[[Isabel II d'Espanya]].<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Vallverdú| nom = Josep| article = Les Guerres carlines | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 110 |data = novembre 2011 | pàgines = p. 26-48 |issn = 1695-2014}}</ref><ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Les guerrers carlistes |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=970d5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=970d5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=271f3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref> |
||
Revisió del 07:45, 29 jul 2015
Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX. Foren l'origen del moviment polític carlí. L'expressió Guerres Carlines és emprada per referir-se a les tres guerres civils espanyoles del segle XIX entre els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.[1][2]
Durant el Trienni Liberal (1820-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya. La insurrecció va reprendre amb la Guerra dels Malcontents (1827).
- La Primera Guerra Carlina (1833-1840[3] ) es va iniciar a la mort de Ferran VII. Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de Carles Maria Isidre, germà del monarca difunt, i els isabelins o cristins, defensors dels drets de la seva filla Isabel II, com a resultat de la proclamació de la Pragmàtica Sanció (1830), que havia abolit la llei sàlica dels Borbons, segons la qual la successió havia de ser sempre masculina.
- La Segona Guerra Carlina (1846-1849), va tenir lloc a Catalunya, on es va anomenar també Guerra dels Matiners.[4]
- El Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita o Ortegada, l'intent de cop d'estat protagonitzat per Jaime Ortega el 1860.
- Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II d'Espanya era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des del 1871, no era gaire popular. Carles de Borbó i Àustria-Este, nét de Carles Maria Isidre de Borbó, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.
- El 1900 es produí el fracassat Alçament de Badalona i altres viles catalanes i del País Valencià[5]
Referències
- ↑ Vallverdú, Josep «Les Guerres carlines». Sàpiens [Barcelona], núm. 110, novembre 2011, p. 26-48. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Les guerrers carlistes». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ Rodríguez Vives, Conxa. Ramon Cabrera, a l'exili. L'Abadia de Montserrat, 1989, p. 43. ISBN 8478260293.
- ↑ MATA, Jordi. «La guerra dels Matiners». Sàpiens [Barcelona], núm. 110 (novembre 2011), p. 34-37. ISSN 1695-2014
- ↑ Canal i Morell, Jordi. El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració. Eumo, 1998, p. 301. ISBN 8476022433.