Trilema de Münchhausen: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 3: Línia 3:
El ''' trilema de Münchhausen ''' és un terme filosòfic que designa la impossibilitat de provar cap veritat fins i tot en els camps de la lògica i la matemàtica. S'anomena així en honor del [[baró de Münchhausen]], de qui es deia que havia pogut treure’s a si mateix i el cavall que muntava d'un pantà, estirant-se els seus propis cabells. També s'anomena '''trilema d'Agripa''' pel filòsof escèptic [[Agripa (filòsof)|Agripa]].
El ''' trilema de Münchhausen ''' és un terme filosòfic que designa la impossibilitat de provar cap veritat fins i tot en els camps de la lògica i la matemàtica. S'anomena així en honor del [[baró de Münchhausen]], de qui es deia que havia pogut treure’s a si mateix i el cavall que muntava d'un pantà, estirant-se els seus propis cabells. També s'anomena '''trilema d'Agripa''' pel filòsof escèptic [[Agripa (filòsof)|Agripa]].


Va ser encunyat en el context de la [[teoria del coneixement]] a mitjan segle XX pel [[Karl Popper|popperià]] [[Hans Albert]], tot i que tradicionalment el seu argument és referit pel grec clàssic [[Diògenes Laerci]],<ref> Diogenes Lærtivs, IX. </ref> el filòsof [[escepticisme|escèptic]] [[Agripa (filòsof)|Agripa]] i és un atac a la possibilitat d'aconseguir una justificació última per a qualsevol [[proposició]], fins i tot en les [[ciències formals]] com la [[matemàtica]] i la [[lògica]]. Un trilema és un problema que admet només tres solucions, totes les quals semblen inacceptables. L'argument discorre així: qualsevol sigui la manera en què es justifiqui una proposició, si el que es vol és [[certesa]] absoluta, sempre serà necessari justificar els mitjans de la justificació, i després els mitjans d'aquesta nova justificació, etc. Aquesta simple observació condueix sense escapament a una de les següents tres alternatives (els tres banyes del trilema):
Va ser encunyat en el context de la [[teoria del coneixement]] a mitjan segle XX pel [[Karl Popper|popperià]] [[Hans Albert]], tot i que tradicionalment el seu argument és referit pel grec clàssic [[Diògenes Laerci]],<ref> Diogenes Lærtivs, IX. </ref> el filòsof [[escepticisme|escèptic]] [[Agripa (filòsof)|Agripa]] i és un atac a la possibilitat d'aconseguir una justificació última per a qualsevol [[proposició]], fins i tot en les [[ciències formals]] com la [[matemàtica]] i la [[lògica]]. Un trilema és un problema que admet només tres solucions, totes les quals semblen inacceptables. L'argument discorre així: qualsevol sigui la manera en què es justifiqui una proposició, si el que es vol és [[certesa]] absoluta, sempre serà necessari justificar els mitjans de la justificació, i després els mitjans d'aquesta nova justificació, etc. Aquesta simple observació condueix sense escapament a una de les següents tres alternatives (les tres banyes del trilema):


# Una [[regressió infinita]]: A es justifica per B, B es justifica per C, C es justifica per D, etc. ('' [[regressus ad infinitum]] '').
# Una [[regressió infinita]]: A es justifica per B, B es justifica per C, C es justifica per D, etc. ('' [[regressus ad infinitum]] '').

Revisió del 19:29, 30 jul 2015

El Baró de Münchhausen es treu a si mateix del pantà estirant-se pels cabells (il·lustració d'Oskar Herrfurth)

El trilema de Münchhausen és un terme filosòfic que designa la impossibilitat de provar cap veritat fins i tot en els camps de la lògica i la matemàtica. S'anomena així en honor del baró de Münchhausen, de qui es deia que havia pogut treure’s a si mateix i el cavall que muntava d'un pantà, estirant-se els seus propis cabells. També s'anomena trilema d'Agripa pel filòsof escèptic Agripa.

Va ser encunyat en el context de la teoria del coneixement a mitjan segle XX pel popperià Hans Albert, tot i que tradicionalment el seu argument és referit pel grec clàssic Diògenes Laerci,[1] el filòsof escèptic Agripa i és un atac a la possibilitat d'aconseguir una justificació última per a qualsevol proposició, fins i tot en les ciències formals com la matemàtica i la lògica. Un trilema és un problema que admet només tres solucions, totes les quals semblen inacceptables. L'argument discorre així: qualsevol sigui la manera en què es justifiqui una proposició, si el que es vol és certesa absoluta, sempre serà necessari justificar els mitjans de la justificació, i després els mitjans d'aquesta nova justificació, etc. Aquesta simple observació condueix sense escapament a una de les següents tres alternatives (les tres banyes del trilema):

  1. Una regressió infinita: A es justifica per B, B es justifica per C, C es justifica per D, etc. ( regressus ad infinitum ).
  2. Un cercle lògic: A es justifica per B, B es justifica per C, i C es justifica per A ( petitio principii ).
  3. Un tall arbitrari en el raonament: A es justifica per B, B es justifica per C, i C no es justifica. Aquesta última proposició pot presentar-se com autoevident, de "sentit comú" o com un principi fonamental (postulat o axioma) de la raó, però tot i així representaria una suspensió arbitrària del principi de raó suficient.

Referències

  1. Diogenes Lærtivs, IX.

Vegeu també