Carles Giró Puig: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Carles Giró Puig''' (Reus 13-II-1917 - 19-I-1976) va ser un advocat i periodista català De petit va contraure la poliomielitis que va afectar de for...». |
retocs |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Carles Giró Puig''' (Reus 13-II-1917 - 19-I-1976) va ser un advocat i periodista català |
'''Carles Giró Puig''' (Reus 13-II-1917 - 19-I-1976) va ser un advocat i periodista català |
||
De petit va contraure la [[poliomielitis]] que va afectar de forma important el seu físic i la seva capacitat per caminar. Passada la part més dura de la malaltia i les dificultats de la readaptació, va estudiar batxillerat i després la carrera de Dret amb notes brillants. Va obrir un bufet d'advocat a Reus i va ser assessor jurídic de l'Ajuntament de la ciutat durant molts anys. D'un catolicisme militant i ultraconservador, va dirigir des de la seva fundació fins que va morir, el ''[[Setmanari Reus]]'', on s'expressava "com un franquista radical" segons diu [[Xavier Amorós]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Amorós|nom=Xavier|títol=Temps estranys: clarobscurs en la llarga postguerra reusenca II, 1951-1960|pàgines=83-86|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=2002|isbn=8493232408}}</ref>. Al ''Setmanari Reus'' utilitzà diferents pseudònims: "Gil y Veciana", "Bernardo de Aguiló", "Guaita", i també el seu nom i cognom o una G.<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=329|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1991}}</ref> Amorós comenta que si algú volgués fer un estudi del franquisme reusenc només li caldria llegir els textos de Giró al ''Setmanari''. Col·laborà al ''[[Diario Español]]'' de Tarragona, portaveu del règim franquista, i va ser corresponsal de l'[[Agència EFE]]. En la seva època d'estudiant havia estat redactor en cap i director de la revista ''[[Aules]]''. |
De petit va contraure la [[poliomielitis]] que va afectar de forma important el seu físic i la seva capacitat per caminar. Passada la part més dura de la malaltia i les dificultats de la readaptació, va estudiar batxillerat i després la carrera de Dret amb notes brillants. Va obrir un bufet d'advocat a Reus i va ser assessor jurídic de l'Ajuntament de la ciutat durant molts anys. D'un catolicisme militant i ultraconservador, va dirigir des de la seva fundació fins que va morir, el ''[[Setmanari Reus]]'', on s'expressava "com un franquista radical" segons diu [[Xavier Amorós]]<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Amorós|nom=Xavier|títol=Temps estranys: clarobscurs en la llarga postguerra reusenca II, 1951-1960|pàgines=83-86|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=2002|isbn=8493232408}}</ref>. Al ''Setmanari Reus'' utilitzà diferents pseudònims: "Gil y Veciana", "Bernardo de Aguiló", "Guaita", i també el seu nom i cognom o una G.<ref name=":1">{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=329|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1991}}</ref> Amorós comenta que si algú volgués fer un estudi del franquisme reusenc només li caldria llegir els textos de Giró al ''Setmanari''.<ref name=":0" /> Col·laborà al ''[[Diario Español]]'' de Tarragona, portaveu del règim franquista, i va ser corresponsal de l'[[Agència EFE]]. En la seva època d'estudiant havia estat redactor en cap i director de la revista ''[[Aules]]'' i redactor de [[Batxiller: periòdic estudiantil|''Batxiller'']]''.''<ref name=":1" /> |
||
Va ser president de la secció local d'Acció Catòlica i donà diverses conferències. |
Va ser president de la secció local d'Acció Catòlica i donà diverses conferències. |
||
Revisió del 11:44, 31 jul 2015
Carles Giró Puig (Reus 13-II-1917 - 19-I-1976) va ser un advocat i periodista català
De petit va contraure la poliomielitis que va afectar de forma important el seu físic i la seva capacitat per caminar. Passada la part més dura de la malaltia i les dificultats de la readaptació, va estudiar batxillerat i després la carrera de Dret amb notes brillants. Va obrir un bufet d'advocat a Reus i va ser assessor jurídic de l'Ajuntament de la ciutat durant molts anys. D'un catolicisme militant i ultraconservador, va dirigir des de la seva fundació fins que va morir, el Setmanari Reus, on s'expressava "com un franquista radical" segons diu Xavier Amorós[1]. Al Setmanari Reus utilitzà diferents pseudònims: "Gil y Veciana", "Bernardo de Aguiló", "Guaita", i també el seu nom i cognom o una G.[2] Amorós comenta que si algú volgués fer un estudi del franquisme reusenc només li caldria llegir els textos de Giró al Setmanari.[1] Col·laborà al Diario Español de Tarragona, portaveu del règim franquista, i va ser corresponsal de l'Agència EFE. En la seva època d'estudiant havia estat redactor en cap i director de la revista Aules i redactor de Batxiller.[2]
Va ser president de la secció local d'Acció Catòlica i donà diverses conferències.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Amorós, Xavier. Temps estranys: clarobscurs en la llarga postguerra reusenca II, 1951-1960. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 83-86. ISBN 8493232408.
- ↑ 2,0 2,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 329.