Brucel·losi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles |
m Corregit: tal i com > tal com |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
| MeshID = D002006 |
| MeshID = D002006 |
||
}} |
}} |
||
La '''Brucel·losi''' o '''Febre de Malta''' és una [[malaltia]] infecciosa, endèmica en tot el litoral [[mediterrani]], que es transmet habitualment de les [[ovella|ovelles]] o les [[cabra|cabres]] a l'home per mitjà de la [[llet]], del [[formatge]], etc. És una malaltia causada per ''[[Brucella melitensis]]'' tal |
La '''Brucel·losi''' o '''Febre de Malta''' és una [[malaltia]] infecciosa, endèmica en tot el litoral [[mediterrani]], que es transmet habitualment de les [[ovella|ovelles]] o les [[cabra|cabres]] a l'home per mitjà de la [[llet]], del [[formatge]], etc. És una malaltia causada per ''[[Brucella melitensis]]'' tal com va descobrir [[Alice Catherine Evans]]. Les característiques principals són febre de curs irregular i ondulant, constipació, suors profuses generalitzades i tumefacció de la [[melsa]] i el [[fetge]]. Pot provocar com a seqüeles [[artritis]] i neuràlgies. La durada del període febril és de 15 a 20 dies, i són freqüents les recaigudes. Se sol diagnosticar usant el [[Test Rosa de Bengala]]. |
||
El descobridor de la vacuna contra la brucel·losi bovina va ser el veterinari català [[Josep Vidal i Munné]].<ref name="col">Colegio Oficial de Veterinarios de Madrid, [http://www.colvema.com/PDF/8291HistV2.pdf APORTACIONES DE LAS CIENCIAS VETERINARIAS A LA MEDICINA HUMANA]</ref> |
El descobridor de la vacuna contra la brucel·losi bovina va ser el veterinari català [[Josep Vidal i Munné]].<ref name="col">Colegio Oficial de Veterinarios de Madrid, [http://www.colvema.com/PDF/8291HistV2.pdf APORTACIONES DE LAS CIENCIAS VETERINARIAS A LA MEDICINA HUMANA]</ref> |
||
Revisió del 03:52, 2 ago 2015
  | |
| |
| Tipus | malaltia bacteriana primària, malaltia bacteriana, zoonosi i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | infectologia i veterinària |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre ondulant, febre contínua, fatiga muscular, miàlgia, anorèxia, hepatomegàlia, esplenomegàlia, artritis, orquitis, limfadenopatia i neuritis |
| Exàmens | exploració física, anamnesi, cultiu microbiològic, test de fixació del complement, prova d'hemaglutinació passiva, ELISA, agglutination test (en)  i reacció en cadena de la polimerasa |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Causat per | Brucella, Brucella melitensis, Brucella abortus, Brucella neotomae, Brucella suis i Brucella canis |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1B95 |
| CIM-10 | A23 |
| CIM-9 | 023 |
| CIAP | A78 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0183324 i 0086308 |
| DiseasesDB | 1716 |
| MedlinePlus | 000597 |
| eMedicine | med/248 |
| Patient UK | Brucellosis |
| MeSH | D002006 |
| Orphanet | 1304 |
| UMLS CUI | C0006309 |
| DOID | DOID:11077 |
La Brucel·losi o Febre de Malta és una malaltia infecciosa, endèmica en tot el litoral mediterrani, que es transmet habitualment de les ovelles o les cabres a l'home per mitjà de la llet, del formatge, etc. És una malaltia causada per Brucella melitensis tal com va descobrir Alice Catherine Evans. Les característiques principals són febre de curs irregular i ondulant, constipació, suors profuses generalitzades i tumefacció de la melsa i el fetge. Pot provocar com a seqüeles artritis i neuràlgies. La durada del període febril és de 15 a 20 dies, i són freqüents les recaigudes. Se sol diagnosticar usant el Test Rosa de Bengala.
El descobridor de la vacuna contra la brucel·losi bovina va ser el veterinari català Josep Vidal i Munné.[1]
Referències
- ↑ Colegio Oficial de Veterinarios de Madrid, APORTACIONES DE LAS CIENCIAS VETERINARIAS A LA MEDICINA HUMANA
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brucel·losi |