Bullanga de 1835: diferència entre les revisions
Ampliació |
Ampliació |
||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències|2}} |
{{Referències|2}} |
||
[[Categoria:Revoltes del segle XIX a Catalunya]] |
|||
[[Categoria:Segle XIX a Barcelona]] |
|||
Revisió del 19:17, 4 ago 2015
Les bullangues de 1835 foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu recolzament als carlins durant la guerra civil.
Antecedents
Les primeres accions violentes pròpiament anticlericals explotaren a finals del Trienni Liberal quan s'assassinaren diversos clergues. Amb el retorn de l'absolutisme el 1823 l'episcopat féu una gran depuració dels sectors liberals del clergat català, decantant definitivament l'Església catalana cap a les posicions més conservadores.[1]
La bullanga
Amb la bullanga de 1835 tingué lloc la gran crema de convents i l'assassinat d'alguns frares.
A Reus, el 19 de juliol, membres liberals de la Milícia Urbana havien estat assassinats als afores de la ciutat per un grup de carlins i com a revenja foren cremats dos convents i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en 21 morts.[2]
A Barcelona, el 25 de juliol, la plaça del Torín de la Barceloneta visqué uns aldarulls, que s'estengueren al convent de la Mercè, el convent de Sant Francesc i el convent de Santa Mònica, mentre les tropes de la caserna de les drassanes van mantenir una actitud passiva, i al vespre es va començar a calar foc als Trinitaris Descalços, el convent de de Sant Josep, els Agustins Calçats, el Convent del Carme i el convent de Santa Caterina.[2]
El 27 de juliol, el general Manuel de Llauder entrà a Barcelona amb la intenció de restablir l'ordre, però va fugir a Mataró i envià el general Bassa a Barcelona com a emissari per de nou, intentar altre cop restablir l'ordre, que fou assassinat el 5 d'agost[3] mentre es cremava la fàbrica de Bonaplata i s'enderrocà l'estàtua de Ferran VII.
Conseqüències
El govern central va acabar dimitint després d'aquests fets,[2] i la crema dels convents va catalitzar el posterior procés d'exclaustració de moltes comunitats monàstiques i la desamortització dels seus béns, aprovada per les Corts el 1836 i el 1837, suprimint la majoria de comunitats (a Catalunya 193).[4] En aquell moment a Mallorca s'enderrocaren diverses esglésies i convents entre 1835 i 1837.[1] Aquests fets traumatitzaren el catolicisme i foren la causa que amb el temps aparegués una historiografia clericalista preocupada per reconstruir la seva memòria històrica.[nota 1][4]
Notes
- ↑ Per exemple el canonge Gaietà Barraquer i Roviralta.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Bullanga de 1835». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cortijo, Dani. «La Broma del Torín. La primera bullanga barcelonina l'any 1835». Altres Barcelones, 06-10-2010.
- ↑ «Bullanga de 1835». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 47