Charles Romeu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 16:48, 9 ago 2015

Charles Romeu (Prada (Conflent), 24 d'agost del 1854 - Prada, 5 de març del 1933) va ser del 1887 al 1933 veguer d'Andorra en representació del copríncep francès.^[1]

Biografia

Charles Jean-Baptiste Marie Joseph (de noms de fonts) Romeu era fill de l'advocat ^[2] i alcalde de Prada Jean-Baptiste Romeu i de Marie-Henriette de Bordas. Féu la carrera de dret i es doctorà a la universitat de Tolosa de Llenguadoc el 1874. Va ser conseller municipal (regidor) de Perpinyà. El 15 de març del 1887 va ser nomenat veguer d'Andorra, i exercí el càrrec durant 47 anys.

Maldà per estendre la influència francesa a, l'aleshores molt retardat, país pirenaic, i se li deu l'arribada del telègraf i del primer servei de correus, així com la construcció de la carretera al Pas de la Casa. Impulsà les escoles franceses, i atorgà beques als millors estudiants. Organitzà la participació andorrana a l'Exposició Universal de París de 1889, on obtingué una medalla de bronze gràcies a una generosa mostra d'objectes d'artesania, productes naturals i gastronòmics, com minerals, esquelles, teixits, vi ranci, que va ser un èxit. Conjuntament amb el veguer episcopal Josep de Riba, va dictar el 7 de maig del 1919 el primer decret ^[3] que regulava la publicació de periòdics a Andorra.

Visqué a cavall França, on fou conseller de la prefectura i fundà el dispensari departamental d'Higiene social i l'Associació politècnica ^[4] i d'Andorra, on va ser Jutge del Tribunal Superior. Els darrers anys de la seva vida es veieren enterbolits^[4] per la desconfiança de l'alta administració francesa que, per mitjà del prefecte François Taviani que l'imposà un "veguer adjunt" (sic), Joseph Carbonell, per a controlar o desacreditar en Romeu. En aquest sentit, la identificació de Romeu amb la nació andorrana cada vegada havia estat més gran, i poc abans de morir avisà públicament ^[5] d'una suposada intenció francesa per transformar el principat en una colònia gal·la. Mort el veguer Romeu, l'adjunt Carbonell fou destituït, i mai més no s'usà la figura del "veguer adjunt".

Charles Romeu es casà amb Eugénie Lafabrègue (Barcelona 1869 - Prada 1896, membre ^[6] d'una família de banquers pradencs establerta la capital del Principat), amb qui tingué una filla, Cécile, morta a les poques hores de néixer. En enviudar d'Eugénie, s'uní a Suzanne Faurie (1875 - 1943) que, en el traspàs, l'acomiadà amb la fórmula següent:

CHARLES ROMEU
AVOCAT
VIGUIER d'ANDORRE
DE
1884 a 1933
Chevalieur de la Legion d'Honneur
Juge au Tribunal Supèrieur d'ANDORRE
Conseiller de Préfecture Honoraire
Président du Bureau d'Assistance Judiciaire
Fondateur du Dispensaire Dèpartemental
d'Hygiène Sociale
Fondateur de l'Association Polytéchnique
Homme de bien dans toute l'Acception
du terme
Mort victime du plus méprisable
de ses concitoyens
1854-1933

—Làpida de Romeu al cementiri de Prada ^[7]

Tingué una vena literària i, arran d'un viatge, redactà i publicà diversos textos sobre Grècia. També compongué poesies en francès, com Fleurs de neige, distingida als Jocs Florals de Tolosa el 1896, i en català, com ^[8] La Professo de Sant Galdric. Féu la traducció del català al francès del llibre La vida austera de Pere Coromines. Un nebot-nét, Claude François Rostain, fou veguer d'Andorra els anys 1972 a 1977. Romeu va ser distingit amb el grau de cavaller de la Legió d'Honor francesa ^[2] el 14 de gener del 1902.

Obres

Thèse pour la licence. Toulouse: Faculté de droit de Toulouse, 1874.
Les mystères d'Eleusis. Association Polytechnique des Pyrénées-Orientales. Conférence publique du dimanche 12 mars 1899. Perpignan: Impr. de l'Indépendant, 1899.
Vision sur l'Acropole, sonnet. Toulouse: E. Privat, 1899.
L' Art grec. Association Polytechnique des Pyrénées-Orientales. Conférence publique du dimanche 11 mars 1900. Perpignan: Impr. de l'Indépendant, 1900.
Une excursion à la Troie homérique. Association Polytechnique des Pyrénées-Orientales. Conférence publique du dimanche 17 mars 1901. Perpignan: Impr. de l'Indépendant, 1901.
Au Mont Athos: une république de moines. Association Polytechnique des Pyrénées-Orientales. Conférence publique du dimanche 16 mars. Perpignan: Impr. de l'Indépendant, 1902.
Traducció: Coromines, Pierre. La Vie austère. Paris: Librairie Félix Alcan, 1923.

Bibliografia

Lacueva Canut, Ludmilla. L’home de mirada clara. Charles Romeu, veguer francès de 1887 a 1933. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 2014. ISBN 9789992053720. («ressenya de la biografia novel·lada». [Consulta: 1r juliol 2015].)

Referències

↑ Mínimo Español «Crisis de hispanidad en los valles de Andorra [assaig amb un apartat necrològic]». El Diluvio. Diario republicano, Año LXXVI, num. 51, 01-03-1933, pàg. 17.
↑ ^2,0 ^2,1 «Expedient de la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
↑ Pont Sorribes, Carles; Guillamet i Lloveras, Jaume «Orígens i evolució de la premsa andorrana. De les publicacions editades des de l'exterior a l'edició de diaris gratuits». Exlibris Casa Bauró. Fulls de bibliografia. Biblioteca Nacional d'Andorra, núm. 13, 2010, pàg. 24-30.
↑ ^4,0 ^4,1 Luengo, Andrés «Vida de Romeu, el veguer etern». El Periòdic.ad, 10-04-2014.
↑ Ediger, Theodore A. «Andorra, Free 1.000 Years, Fears French Annexation». New York Evening Post, 02-09-1933, pàg. 5.
↑ «Foto i breus dades biogràfiques, a la pàgina "Réseaux de pouvoirs transfrontaliers aux XIXe et XXe siècles: le cas des Pyrénées-Orientales" del web de l'Associació per a la Promoció de la Història dels Pirineus Orientals» (en francès). [Consulta: 1de juliol 2015].
↑ «Fotografia de la làpida, feta per Ludmilla Lacueva». [Consulta: 1r juliol 2015].
↑ Tresserre, François «Prose pour trois lauréats pradéens : Mgr Tolra de Bordas, l'avocat Tolra, Charles Romeu». Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. LVIII, 1934, pàg. 45-53.

[1] Mínimo Español «Crisis de hispanidad en los valles de Andorra [assaig amb un apartat necrològic]». El Diluvio. Diario republicano, Año LXXVI, num. 51, 01-03-1933, pàg. 17.

[legio-2] 2,0 ^2,1 «Expedient de la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].

[3] Pont Sorribes, Carles; Guillamet i Lloveras, Jaume «Orígens i evolució de la premsa andorrana. De les publicacions editades des de l'exterior a l'edició de diaris gratuits». Exlibris Casa Bauró. Fulls de bibliografia. Biblioteca Nacional d'Andorra, núm. 13, 2010, pàg. 24-30.

[luengo-4] 4,0 ^4,1 Luengo, Andrés «Vida de Romeu, el veguer etern». El Periòdic.ad, 10-04-2014.

[5] Ediger, Theodore A. «Andorra, Free 1.000 Years, Fears French Annexation». New York Evening Post, 02-09-1933, pàg. 5.

[6] «Foto i breus dades biogràfiques, a la pàgina "Réseaux de pouvoirs transfrontaliers aux XIXe et XXe siècles: le cas des Pyrénées-Orientales" del web de l'Associació per a la Promoció de la Història dels Pirineus Orientals» (en francès). [Consulta: 1de juliol 2015].

[7] «Fotografia de la làpida, feta per Ludmilla Lacueva». [Consulta: 1r juliol 2015].

[8] Tresserre, François «Prose pour trois lauréats pradéens : Mgr Tolra de Bordas, l'avocat Tolra, Charles Romeu». Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. LVIII, 1934, pàg. 45-53.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 == Biografia ==
-Charles Jean-Baptiste Marie Joseph (de noms de fonts) Romeu era fill de l'advocat <ref name=legio/> i [[Llista d'alcaldes de Prada|alcalde de Prada]] [[Jean-Baptiste de Romeu]] i de Marie-Henriette Borda. Féu la carrera de dret i es [[#tesi|doctorà]] a la [[Universitat de Tolosa|universitat de Tolosa de Llenguadoc]] el 1874. Va ser conseller municipal (regidor) de Perpinyà. El 15 de març del 1887 va ser nomenat veguer d'Andorra, i exercí el càrrec durant 47 anys.
+Charles Jean-Baptiste Marie Joseph (de noms de fonts) Romeu era fill de l'advocat <ref name=legio/> i [[Llista d'alcaldes de Prada|alcalde de Prada]] [[Jean-Baptiste de Romeu|Jean-Baptiste Romeu]] i de Marie-Henriette de Bordas. Féu la carrera de dret i es [[#tesi|doctorà]] a la [[Universitat de Tolosa|universitat de Tolosa de Llenguadoc]] el 1874. Va ser conseller municipal (regidor) de Perpinyà. El 15 de març del 1887 va ser nomenat veguer d'Andorra, i exercí el càrrec durant 47 anys.
 Maldà per estendre la influència francesa a, l'aleshores molt retardat, país pirenaic, i se li deu l'arribada del telègraf i del primer servei de correus, així com la construcció de la carretera al [[Pas de la Casa]]. Impulsà les escoles franceses, i atorgà beques als millors estudiants. Organitzà la participació andorrana a l'[[Exposició Universal de París (1889)|Exposició Universal de París]] de 1889, on obtingué una medalla de bronze gràcies a una generosa mostra d'objectes d'artesania, productes naturals i gastronòmics, com minerals, esquelles, teixits, vi ranci, que va ser un èxit. Conjuntament amb el veguer episcopal [[Josep de Riba]], va dictar el 7 de maig del 1919 el primer decret <ref>{{ref publicació|nom=Carles|cognom=Pont Sorribes|nom2=Jaume|cognom2=Guillamet i Lloveras|títol=Orígens i evolució de la premsa andorrana. De les publicacions editades des de l'exterior a l'edició de diaris gratuits|publicació=Exlibris Casa Bauró. Fulls de bibliografia|editorial=Biblioteca Nacional d'Andorra|exemplar=núm. 13|any=2010|pàgines=24-30|url=http://www.academia.edu/2011980/BOSCH_Joan_Garriga_Joaquim_Miralpeix_Francesc_El_cat%C3%A0leg_sobre_les_arts_de_l_%C3%A8poca_moderna._a_Andorra_segles_XVI-XVIII_un_salt_quantitatiu_en_el_coneixement_de_l_art_i_la_cultura_visual_del_Principat_}}</ref> que regulava la publicació de periòdics a Andorra.
 Visqué a cavall França, on fou conseller de la [[Prefectura dels Pirineus Orientals|prefectura]] i fundà el dispensari departamental d'Higiene social i l'Associació politècnica
-<ref name=luengo>{{ref publicació|cognom=Luengo|nom=Andrés|títol=Vida de Romeu, el veguer etern|publicació=El Periòdic.ad|url=http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/33312-vida-de-romeu-el-veguer-etern.html|data=10.4.2014}}</ref> i d'Andorra, on va ser Jutge del Tribunal Superior. Els darrers anys de la seva vida es veieren enterbolits<ref name=luengo/> per la desconfiança de l'alta administració francesa que, per mitjà del [[Llista de prefectes dels Pirineus Orientals|prefecte François Taviani]] l'imposà un "veguer adjunt" (''sic''), Josep Carbonell, per a controlar o desacreditar en Romeu. En aquest sentit, la identificació de Romeu amb la nació andorrana cada vegada havia estat més gran, i poc abans de morir avisà públicament <ref>{{ref publicació|nom=Theodore A.|cognom=Ediger|títol=Andorra, Free 1.000 Years, Fears French Annexation|publicació=New York Evening Post|data= 2 setembre 1933|pàgina=5|url=http://fultonhistory.com/newspaper%2011/New%20York%20Evening%20Post/New%20York%20NY%20Evening%20Post%201933%20Grayscale/New%20York%20NY%20Evening%20Post%201933%20Grayscale%20-%203936.pdf}}</ref> d'una suposada intenció francesa per transformar el principat en una colònia gal·la. Mort el veguer Romeu, l'adjunt Carbonell fou destituït, i mai més no s'usà la figura del "veguer adjunt".
+<ref name=luengo>{{ref publicació|cognom=Luengo|nom=Andrés|títol=Vida de Romeu, el veguer etern|publicació=El Periòdic.ad|url=http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/33312-vida-de-romeu-el-veguer-etern.html|data=10.4.2014}}</ref> i d'Andorra, on va ser Jutge del Tribunal Superior. Els darrers anys de la seva vida es veieren enterbolits<ref name=luengo/> per la desconfiança de l'alta administració francesa que, per mitjà del [[Llista de prefectes dels Pirineus Orientals|prefecte François Taviani]] que l'imposà un "veguer adjunt" (''sic''), Joseph Carbonell, per a controlar o desacreditar en Romeu. En aquest sentit, la identificació de Romeu amb la nació andorrana cada vegada havia estat més gran, i poc abans de morir avisà públicament <ref>{{ref publicació|nom=Theodore A.|cognom=Ediger|títol=Andorra, Free 1.000 Years, Fears French Annexation|publicació=New York Evening Post|data= 2 setembre 1933|pàgina=5|url=http://fultonhistory.com/newspaper%2011/New%20York%20Evening%20Post/New%20York%20NY%20Evening%20Post%201933%20Grayscale/New%20York%20NY%20Evening%20Post%201933%20Grayscale%20-%203936.pdf}}</ref> d'una suposada intenció francesa per transformar el principat en una colònia gal·la. Mort el veguer Romeu, l'adjunt Carbonell fou destituït, i mai més no s'usà la figura del "veguer adjunt".
-Charles Romeu es casà amb Eugénie Lafabrègue (Barcelona 1869 - ? 1896, membre <ref>{{ref web|títol=Foto i breus dades biogràfiques, a la pàgina "Réseaux de pouvoirs transfrontaliers aux XIXe et XXe siècles: le cas des Pyrénées-Orientales" del web de l'Associació per a la Promoció de la Història dels Pirineus Orientals|url=http://www.aphpo.fr/articles/articlereseauxdepouvoirs.html|consulta=1de juliol del 2015|llengua=francès}}</ref> d'una família de banquers pradencs establerta  la capital del Principat), amb qui tingué una filla, Cécile, morta jove. En enviudar d'Eugénie, s'uní a Suzanne Faurie (1875 - 1940?) que, en el traspàs, l'acomiadà amb la fórmula següent:
+Charles Romeu es casà amb Eugénie Lafabrègue (Barcelona 1869 - Prada 1896, membre <ref>{{ref web|títol=Foto i breus dades biogràfiques, a la pàgina "Réseaux de pouvoirs transfrontaliers aux XIXe et XXe siècles: le cas des Pyrénées-Orientales" del web de l'Associació per a la Promoció de la Història dels Pirineus Orientals|url=http://www.aphpo.fr/articles/articlereseauxdepouvoirs.html|consulta=1de juliol del 2015|llengua=francès}}</ref> d'una família de banquers pradencs establerta  la capital del Principat), amb qui tingué una filla, Cécile, morta a les poques hores de néixer. En enviudar d'Eugénie, s'uní a Suzanne Faurie (1875 - 1943) que, en el traspàs, l'acomiadà amb la fórmula següent:
 {{Caixa de citació| width = 30% | align=center|qalign = center | quote =''CHARLES ROMEU<br/>AVOCAT<br/>VIGUIER d'ANDORRE<br/>DE<br/>1884 a 1933<br/>Chevalieur de la Legion d'Honneur<br/>Juge au Tribunal Supèrieur d'ANDORRE<br/> Conseiller de Préfecture Honoraire<br/>Président du Bureau d'Assistance Judiciaire<br/>Fondateur du Dispensaire Dèpartemental<br/>d'Hygiène Sociale<br/>Fondateur de l'Association Polytéchnique<br/>Homme de bien dans toute l'Acception<br/>du terme<br/>Mort victime du plus méprisable<br/>de ses concitoyens<br/>1854-1933''|salign=right|font=Làpida de Romeu al cementiri de Prada <ref>{{ref web|títol=Fotografia de la làpida, feta per Ludmilla Lacueva|url=https://llibreriadepioners.files.wordpress.com/2015/03/foto-placa-cementiri.jpg|consulta=1 de juliol del 2015}}</ref>}}
-Tingué una vena literària i, a rel d'un viatge, redactà i publicà diversos [[#obres|textos]] sobre Grècia. També compongué poesies en francès, com ''Une fleur de neige  à la main'', distingida als Jocs Florals de Tolosa, i en català, com <ref>{{ref publicació|nom=François|cognom=Tresserre|títol=Prose pour trois lauréats pradéens : Mgr Tolra de Bordas, l'avocat Tolra, Charles Romeu|publicació=Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales|volum=vol. LVIII|any=1934|pàgines=45-53|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k65653865/f47.image.r=}}</ref> ''La Professo de Sant Galdric''. Féu alguna [[#coromines|traducció]] del català al francès. Un nebot-nét, Claude François Rostain, fou veguer d'Andorra els anys 1972 a 1977. Romeu va ser distingit amb el grau de cavaller de la [[Legió d'Honor]] francesa <ref name=legio>{{ref web|títol=Expedient de la Legió d'Honor|url=http://www.culture.gouv.fr/LH/LH191/PG/FRDAFAN83_OL2375028V001.htm|llengua=francès|consulta=1 de juliol del 2015}}</ref> el 14 de gener del 1902.
+Tingué una vena literària i, arran d'un viatge, redactà i publicà diversos [[#obres|textos]] sobre Grècia. També compongué poesies en francès, com ''Fleurs de neige'', distingida als Jocs Florals de Tolosa el 1896, i en català, com <ref>{{ref publicació|nom=François|cognom=Tresserre|títol=Prose pour trois lauréats pradéens : Mgr Tolra de Bordas, l'avocat Tolra, Charles Romeu|publicació=Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales|volum=vol. LVIII|any=1934|pàgines=45-53|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k65653865/f47.image.r=}}</ref> ''La Professo de Sant Galdric''. Féu la [[#coromines|traducció]] del català al francès del llibre ''La vida austera'' de Pere Coromines. Un nebot-nét, Claude François Rostain, fou veguer d'Andorra els anys 1972 a 1977. Romeu va ser distingit amb el grau de cavaller de la [[Legió d'Honor]] francesa <ref name=legio>{{ref web|títol=Expedient de la Legió d'Honor|url=http://www.culture.gouv.fr/LH/LH191/PG/FRDAFAN83_OL2375028V001.htm|llengua=francès|consulta=1 de juliol del 2015}}</ref> el 14 de gener del 1902.
 == Obres ==