L'Aleixar: diferència entre les revisions
afegeixo dades i referència |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 16: | Línia 16: | ||
}} |
}} |
||
'''L'Aleixar''' és una [[vila]] i [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Baix Camp]]. Segons dades del 2012 la seva població era de 926 habitants. Se situa en una vall que es troba sota els contraforts de [[Serra de la Mussara|La Mussara]], i el seu terme el creuen les rieres de la Vila i de la Mussara, la de Sàlvia o barranc de l'Aigua Sana i el barranc de Mascabrers o de les Trilles. L'extensió del terme és de 26 km<sup>2</sup>. Al límit del terme, tocant al de la [[Selva del Camp]], i obrint-se pas cap a la serra de la Mussara hi ha el Coll de la Batalla, que es diu que fa referència a un enfrontament entre els àrabs i els francs al repoblar aquestes zones a l'entorn del 1150. L'extensió del terme no ha estat sempre la mateixa: el 1625 se li va segregar el terme de [[Maspujols]] i Rocabruna, i el 1854 li van ser agregades terres del terme de [[l'Albiol]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Anguera|nom = Pere|títol = Història dels pobles del Baix Camp|url = |edició = |llengua = |data = 1989|editorial = Reus Diari|lloc = Reus|pàgines = 47-54|isbn = }}</ref> |
'''L'Aleixar''' és una [[vila]] i [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Baix Camp]]. Segons dades del 2012 la seva població era de 926 habitants. Se situa en una vall que es troba sota els contraforts de [[Serra de la Mussara|La Mussara]], i el seu terme el creuen les rieres de la Vila i de la Mussara, la de Sàlvia o barranc de l'Aigua Sana i el barranc de Mascabrers o de les Trilles. L'extensió del terme és de 26 km<sup>2</sup>. Al límit del terme, tocant al de la [[Selva del Camp]], i obrint-se pas cap a la serra de la Mussara hi ha el Coll de la Batalla, que es diu que fa referència a un enfrontament entre els àrabs i els francs al repoblar aquestes zones a l'entorn del 1150. L'extensió del terme no ha estat sempre la mateixa: el 1625 se li va segregar el terme de [[Maspujols]] i Rocabruna, i el 1854 li van ser agregades terres del terme de [[l'Albiol]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Anguera|nom = Pere|títol = Història dels pobles del Baix Camp|url = |edició = |llengua = |data = 1989|editorial = Reus Diari|lloc = Reus|pàgines = 47-54|isbn = }}</ref> |
||
== Història == |
== Història == |
||
Al terme de l'Aleixar no s'hi han trobat restes arqueològiques anteriors a la romanització, però sí indicis d'una vil·la romana. El nom del poble sembla d'origen aràbic, al-Aisar, que voldria dir "el fertilíssim"<ref>{{Ref-llibre|cognom = Manent|nom = Albert|títol = Toponímia de l'Aleixar i del seu terme|url = |edició = |llengua = |data = 1962|editorial = La Diputació|lloc = Tarragona|pàgines = 13|isbn = }}</ref> |
Al terme de l'Aleixar no s'hi han trobat restes arqueològiques anteriors a la romanització, però sí indicis d'una vil·la romana. El nom del poble sembla d'origen aràbic, al-Aisar, que voldria dir "el fertilíssim".<ref>{{Ref-llibre|cognom = Manent|nom = Albert|títol = Toponímia de l'Aleixar i del seu terme|url = |edició = |llengua = |data = 1962|editorial = La Diputació|lloc = Tarragona|pàgines = 13|isbn = }}</ref> Es creu que el municipi estava inclòs a la carta de població concedida el 1153 a [[Siurana]]. El 1184, el rei [[Alfons el Cast|Alfons I]] va lliurar part de les terres a [[Ferran d'Aleixar]], que va prendre el nom del topònim del poble. Des de la seva fundació, el municipi va formar part del [[comtat de Prades]]. El 1391, [[Joan I]] va vendre els drets de la corona sobre l'Aleixar a l'arquebisbe Vallterra. Al segle XIV hi ha documentada una nombrosa i activa comunitat jueva, especialment entre 1324 i 1348, amb relacions amb els jueus de Prades, Alforja, Falset, Valls, Castelló d'Empúries, i pobles del ponent català. La comunitat jueva arribà a tenir entre 160 i 180 membres, cosa que li permetia tenir [[aljama]] pròpia.<ref name=":0" /> |
||
El 1690 es van redactar unes Ordinacions que es van refer el 1791, i que el 1850 encara eren vigents<ref>{{Ref-llibre|cognom = Manent|nom = Albert|títol = La Vila de l'Aleixar i les "Ordinacions" de 1791|url = |edició = |llengua = |data = 1978|editorial = Atenas|lloc = Barcelona|pàgines = 6 i 8|isbn = }}</ref> |
El 1690 es van redactar unes Ordinacions que es van refer el 1791, i que el 1850 encara eren vigents.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Manent|nom = Albert|títol = La Vila de l'Aleixar i les "Ordinacions" de 1791|url = |edició = |llengua = |data = 1978|editorial = Atenas|lloc = Barcelona|pàgines = 6 i 8|isbn = }}</ref> |
||
El 1872 diversos veïns s'aixecaren amb els carlins, cosa que no impedí que els carlins entressin a la vila el 1873 a cobrar impostos<ref name=":0" /> |
El 1872 diversos veïns s'aixecaren amb els carlins, cosa que no impedí que els carlins entressin a la vila el 1873 a cobrar impostos.<ref name=":0" /> El 1875 s'hi va produir un enfrontament entre [[carlistes]] i lliberals conegut com "la sorpresa de l'Aleixar". Els liberals van envoltar a diverses partides de carlistes i van atacar el poble, favorable a aquests últims. Després de diverses hores de lluita, els carlistes van ser derrotats. |
||
== Cultura == |
== Cultura == |
||
Línia 32: | Línia 32: | ||
Als afores del poble hi ha l'[[Ermita de Sant Blai]]. Encara que apareix documentada en [[1341]] no queden restes d'aquest edifici romànic. Va ser enderrocat i reconstruït per complet el segle XVIII. Es tracta d'un edifici de nau única i d'estil gòtic. Va ser destruït el [[1936]]. A partir de la dècada de 1980 s'han anat realitzant obres de millora a l'ermita. |
Als afores del poble hi ha l'[[Ermita de Sant Blai]]. Encara que apareix documentada en [[1341]] no queden restes d'aquest edifici romànic. Va ser enderrocat i reconstruït per complet el segle XVIII. Es tracta d'un edifici de nau única i d'estil gòtic. Va ser destruït el [[1936]]. A partir de la dècada de 1980 s'han anat realitzant obres de millora a l'ermita. |
||
L'entorn de l'ermita de sant Blai, i altres indrets del poble van ser pintats per [[Joaquim Mir i Trinxet|Joaquim Mir]], que va residir a l'Aleixar entre 1907 i 1911<ref name=":0" /> |
L'entorn de l'ermita de sant Blai, i altres indrets del poble van ser pintats per [[Joaquim Mir i Trinxet|Joaquim Mir]], que va residir a l'Aleixar entre 1907 i 1911.<ref name=":0" /> |
||
[[Fitxer:StBlaiLAleixar.JPG|thumb|esquerra|L'ermita de Sant Blai]] |
[[Fitxer:StBlaiLAleixar.JPG|thumb|esquerra|L'ermita de Sant Blai]] |
||
Al [[Mas de Borbó]] hi ha una [[alzina]] considerada com una de les més antigues de [[Catalunya]]. El 1989 va ser declarada "[[Llista d'arbres monumentals de Catalunya|arbre monumental]]". Té onze metres d'alçada i el diàmetre a la zona de les arrels és de 9,45 metres.<ref>{{ref-web | url= http://www20.gencat.cat/estatics/PalauRobert/RutesCat/pdf/35-L'alzina%20del%20mas%20de%20Borbo.%20La%20mes%20vella-Catala.pdf| títol= L'alzina del mas de Borbó. La més vella|editor= gencat.cat| consulta= 9 d'agost de 2012}}</ref> |
Al [[Mas de Borbó]] hi ha una [[alzina]] considerada com una de les més antigues de [[Catalunya]]. El 1989 va ser declarada "[[Llista d'arbres monumentals de Catalunya|arbre monumental]]". Té onze metres d'alçada i el diàmetre a la zona de les arrels és de 9,45 metres.<ref>{{ref-web | url= http://www20.gencat.cat/estatics/PalauRobert/RutesCat/pdf/35-L'alzina%20del%20mas%20de%20Borbo.%20La%20mes%20vella-Catala.pdf| títol= L'alzina del mas de Borbó. La més vella|editor= gencat.cat| consulta= 9 d'agost de 2012}}</ref> |
||
Entre els masos del terme destaca també el Mas de Cercós, lloc de naixement d'[[Isidre Pàmies i Borràs]], cap carlí dit ''Cercós''. El mas posseïa més de cinc-cents jornals de terra i està documentat des del 1716. Altres masos són el de la Torre Regina, a quatre vessants, ben conservat, documentat des del 1223, el mas de Llaurador, de 1623, el Mas del Garrut, de 1761, el Mas del Moixí, del 1728, el mas de Segimon, construït el 1882<ref name=":0" /> |
Entre els masos del terme destaca també el Mas de Cercós, lloc de naixement d'[[Isidre Pàmies i Borràs]], cap carlí dit ''Cercós''. El mas posseïa més de cinc-cents jornals de terra i està documentat des del 1716. Altres masos són el de la Torre Regina, a quatre vessants, ben conservat, documentat des del 1223, el mas de Llaurador, de 1623, el Mas del Garrut, de 1761, el Mas del Moixí, del 1728, el mas de Segimon, construït el 1882.<ref name=":0" /> |
||
L'Aleixar celebra festes el febrer, el maig i el novembre. |
L'Aleixar celebra festes el febrer, el maig i el novembre. |
Revisió del 17:55, 13 ago 2015
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Tarragona | |||
Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | |||
Comarca | Baix Camp | |||
Població humana | ||||
Població | 940 (2023) (36,02 hab./km²) | |||
Llars | 111 (1553) | |||
Gentilici | Aleixarenc, aleixarenca | |||
Idioma oficial | català | |||
Geografia | ||||
Superfície | 26,1 km² | |||
Altitud | 262 | |||
Limita amb | ||||
Organització política | ||||
• Alcalde | Antoni Abelló Grau | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 43381 | |||
Fus horari | ||||
Codi INE | 43007 | |||
Codi IDESCAT | 430075 | |||
Lloc web | aleixar.altanet.org |
L'Aleixar és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. Segons dades del 2012 la seva població era de 926 habitants. Se situa en una vall que es troba sota els contraforts de La Mussara, i el seu terme el creuen les rieres de la Vila i de la Mussara, la de Sàlvia o barranc de l'Aigua Sana i el barranc de Mascabrers o de les Trilles. L'extensió del terme és de 26 km2. Al límit del terme, tocant al de la Selva del Camp, i obrint-se pas cap a la serra de la Mussara hi ha el Coll de la Batalla, que es diu que fa referència a un enfrontament entre els àrabs i els francs al repoblar aquestes zones a l'entorn del 1150. L'extensió del terme no ha estat sempre la mateixa: el 1625 se li va segregar el terme de Maspujols i Rocabruna, i el 1854 li van ser agregades terres del terme de l'Albiol.[1]
Història
Al terme de l'Aleixar no s'hi han trobat restes arqueològiques anteriors a la romanització, però sí indicis d'una vil·la romana. El nom del poble sembla d'origen aràbic, al-Aisar, que voldria dir "el fertilíssim".[2] Es creu que el municipi estava inclòs a la carta de població concedida el 1153 a Siurana. El 1184, el rei Alfons I va lliurar part de les terres a Ferran d'Aleixar, que va prendre el nom del topònim del poble. Des de la seva fundació, el municipi va formar part del comtat de Prades. El 1391, Joan I va vendre els drets de la corona sobre l'Aleixar a l'arquebisbe Vallterra. Al segle XIV hi ha documentada una nombrosa i activa comunitat jueva, especialment entre 1324 i 1348, amb relacions amb els jueus de Prades, Alforja, Falset, Valls, Castelló d'Empúries, i pobles del ponent català. La comunitat jueva arribà a tenir entre 160 i 180 membres, cosa que li permetia tenir aljama pròpia.[1]
El 1690 es van redactar unes Ordinacions que es van refer el 1791, i que el 1850 encara eren vigents.[3]
El 1872 diversos veïns s'aixecaren amb els carlins, cosa que no impedí que els carlins entressin a la vila el 1873 a cobrar impostos.[1] El 1875 s'hi va produir un enfrontament entre carlistes i lliberals conegut com "la sorpresa de l'Aleixar". Els liberals van envoltar a diverses partides de carlistes i van atacar el poble, favorable a aquests últims. Després de diverses hores de lluita, els carlistes van ser derrotats.
Cultura
L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. Encara que apareix en documents de 1194 la construcció actual és del segle XVIII. La portalada és d'estil barroc i en el seu interior conserva un orgue del mateix estil. És de planta rectangular i té adossat el campanar.
Als afores del poble hi ha l'Ermita de Sant Blai. Encara que apareix documentada en 1341 no queden restes d'aquest edifici romànic. Va ser enderrocat i reconstruït per complet el segle XVIII. Es tracta d'un edifici de nau única i d'estil gòtic. Va ser destruït el 1936. A partir de la dècada de 1980 s'han anat realitzant obres de millora a l'ermita.
L'entorn de l'ermita de sant Blai, i altres indrets del poble van ser pintats per Joaquim Mir, que va residir a l'Aleixar entre 1907 i 1911.[1]
Al Mas de Borbó hi ha una alzina considerada com una de les més antigues de Catalunya. El 1989 va ser declarada "arbre monumental". Té onze metres d'alçada i el diàmetre a la zona de les arrels és de 9,45 metres.[4]
Entre els masos del terme destaca també el Mas de Cercós, lloc de naixement d'Isidre Pàmies i Borràs, cap carlí dit Cercós. El mas posseïa més de cinc-cents jornals de terra i està documentat des del 1716. Altres masos són el de la Torre Regina, a quatre vessants, ben conservat, documentat des del 1223, el mas de Llaurador, de 1623, el Mas del Garrut, de 1761, el Mas del Moixí, del 1728, el mas de Segimon, construït el 1882.[1]
L'Aleixar celebra festes el febrer, el maig i el novembre.
Economia
La principal activitat econòmica és l'agricultura, destacant el cultiu d'avellaners. També hi ha camps de vinyes i oliveres. Disposa de Cooperativa agrícola des de 1957
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Política
Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
CiU | Artur Mas | 237 | 49,37 | ||
ERC | Oriol Junqueras | 103 | 21,45 | ||
PPC | Alicia Sánchez-Camacho | 40 | 8,33 | ||
ICV-EUiA | Joan Herrera | 30 | 6,25 | ||
CUP | David Fernández | 23 | 4,79 | ||
PSC | Pere Navarro | 21 | 4,37 | ||
C's | Albert Rivera | 12 | 2,5 | ||
Vots en blanc | 2 | 0,42 | |||
Altres | 12 | 5 | |||
Total | 480 | 75,95 |
Persones il·lustres
- Simó de Guardiola i Hortoneda (1773-1851), Abat de Montserrat.
- Isidre Pàmies i Borràs (1843-1873), militar.
- Josep Guardiola i Grau (l'Aleixar, 1831 - París, 1901).
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 47-54.
- ↑ Manent, Albert. Toponímia de l'Aleixar i del seu terme. Tarragona: La Diputació, 1962, p. 13.
- ↑ Manent, Albert. La Vila de l'Aleixar i les "Ordinacions" de 1791. Barcelona: Atenas, 1978, p. 6 i 8.
- ↑ «L'alzina del mas de Borbó. La més vella». gencat.cat. [Consulta: 9 agost 2012].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Aleixar |