Eumènides: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 2: Línia 2:
'''Eumènides''' (''Eumenidae'', Εὐμενίδες), o '''erínnies''' (grec ''Erí(n)nyes'') i per als romans '''fúries''' (''Furiae'') o '''dires''' (''Dirae''), eren la personificació de les causes pronunciades contra un criminal. ''Erinnys'' derivaria del grec ἐρίνω ορ ἐρευνάω i seria el nom d'una dea de la venjança. Eumènides volia dir "benvolents" i es va usar per primer cop amb l'absolució d'[[Orestes (mitologia)|Orestes]] per la cort de l'[[areòpag]]. La paraula "fúria", per contra, fa referència a un dels efectes que causaven en les seves víctimes: embogir de furor.
'''Eumènides''' (''Eumenidae'', Εὐμενίδες), o '''erínnies''' (grec ''Erí(n)nyes'') i per als romans '''fúries''' (''Furiae'') o '''dires''' (''Dirae''), eren la personificació de les causes pronunciades contra un criminal. ''Erinnys'' derivaria del grec ἐρίνω ορ ἐρευνάω i seria el nom d'una dea de la venjança. Eumènides volia dir "benvolents" i es va usar per primer cop amb l'absolució d'[[Orestes (mitologia)|Orestes]] per la cort de l'[[areòpag]]. La paraula "fúria", per contra, fa referència a un dels efectes que causaven en les seves víctimes: embogir de furor.


Sorgiren de la sang d'[[Úranos|Urà]] quan va ser castrat per [[Cronos]], i el seu nombre era indeterminat. Posteriorment, el poeta romà [[Virgili]] (probablement, treballant sobre una font [[Alexandria|alexandrina]]) en va identificar tres: [[Al·lecto]] ("la implacable", que apareixia en la seva [[Eneida|''Eneida'']]), [[Megera]] ("la gelosa") i [[Tisífone]] ("la venjadora de la mort"). Els seus cabells estaven cenyits amb serps, els seus ulls ploraven sang, i la seva aparença era espantosa. A vegades, eren representades amb ales de rat-penats o ocells, o amb el cos d'un gos.
Sorgiren de la sang d'[[Úranos|Urà]] quan va ser castrat per [[Cronos]], i el seu nombre era indeterminat. Posteriorment, el poeta romà [[Virgili]] (probablement, treballant sobre una font [[Alexandria|alexandrina]]) en va identificar tres: [[Al·lecto]] ("la implacable", que apareixia en la seva ''[[Eneida]]''), [[Megera]] ("la gelosa") i [[Tisífone]] ("la venjadora de la mort"). Els seus cabells estaven cenyits amb serps, els seus ulls ploraven sang, i la seva aparença era espantosa. A vegades, eren representades amb ales de rat-penats o ocells, o amb el cos d'un gos.


Castiguen aquells que intenten alterar l'ordre establert, ajudant Nèmesis, i torturen els condemnats per haver estat criminals en vida (les seves tortures van ser incorporades a les de l'[[infern]] en segles posteriors pels cristians). Pronunciar el seu nom era un [[tabú]], per por d'invocar-les, és per això que van rebre diferents noms eufemístics. Se'ls retia culte mitjançant sacrifici d'ovelles negres (imatge heretada també pel cristianisme).
Castiguen aquells que intenten alterar l'ordre establert, ajudant Nèmesis, i torturen els condemnats per haver estat criminals en vida (les seves tortures van ser incorporades a les de l'[[infern]] en segles posteriors pels cristians). Pronunciar el seu nom era un [[tabú]], per por d'invocar-les, és per això que van rebre diferents noms eufemístics. Se'ls retia culte mitjançant sacrifici d'ovelles negres (imatge heretada també pel cristianisme).


Apareixen en diverses obres de ficció, com la [[Divina Comèdia|''Divina Comèdia'']] de Dant, els quadres de [[Francis Bacon]] o en diversos còmics.
Apareixen en diverses obres de ficció, com la ''[[Divina Comèdia]]'' de Dant, els quadres de [[Francis Bacon]] o en diversos còmics.


{{commonscat}}
{{commonscat}}

Revisió del 19:36, 14 ago 2015

Les tres fúries castigant Orestes, per William-Adolphe Bouguereau

Eumènides (Eumenidae, Εὐμενίδες), o erínnies (grec Erí(n)nyes) i per als romans fúries (Furiae) o dires (Dirae), eren la personificació de les causes pronunciades contra un criminal. Erinnys derivaria del grec ἐρίνω ορ ἐρευνάω i seria el nom d'una dea de la venjança. Eumènides volia dir "benvolents" i es va usar per primer cop amb l'absolució d'Orestes per la cort de l'areòpag. La paraula "fúria", per contra, fa referència a un dels efectes que causaven en les seves víctimes: embogir de furor.

Sorgiren de la sang d'Urà quan va ser castrat per Cronos, i el seu nombre era indeterminat. Posteriorment, el poeta romà Virgili (probablement, treballant sobre una font alexandrina) en va identificar tres: Al·lecto ("la implacable", que apareixia en la seva Eneida), Megera ("la gelosa") i Tisífone ("la venjadora de la mort"). Els seus cabells estaven cenyits amb serps, els seus ulls ploraven sang, i la seva aparença era espantosa. A vegades, eren representades amb ales de rat-penats o ocells, o amb el cos d'un gos.

Castiguen aquells que intenten alterar l'ordre establert, ajudant Nèmesis, i torturen els condemnats per haver estat criminals en vida (les seves tortures van ser incorporades a les de l'infern en segles posteriors pels cristians). Pronunciar el seu nom era un tabú, per por d'invocar-les, és per això que van rebre diferents noms eufemístics. Se'ls retia culte mitjançant sacrifici d'ovelles negres (imatge heretada també pel cristianisme).

Apareixen en diverses obres de ficció, com la Divina Comèdia de Dant, els quadres de Francis Bacon o en diversos còmics.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eumènides