Fotografia estenopeica: diferència entre les revisions
m Corregit: dona nom a > dóna nom a |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Pinhole hydrant neg pos.jpg|thumb|Negatiu i fotografia realitzats amb una càmera estenopeica.]] |
[[Fitxer:Pinhole hydrant neg pos.jpg|thumb|Negatiu i fotografia realitzats amb una càmera estenopeica.]] |
||
La '''fotografia estenopeica''' és la tècnica mitjançant la qual s'obtenen [[fotografia|fotografies]] i negatius sense pràcticament cap equip. Es realitza amb una [[ |
La '''fotografia estenopeica''' és la tècnica mitjançant la qual s'obtenen [[fotografia|fotografies]] i negatius sense pràcticament cap equip. Es realitza amb una [[càmera estenopeica]], una de les [[Càmera fotogràfica|càmeres fotogràfiques]] més senzilles dotada d'una [[pel·lícula fotogràfica]] i una làmina opaca amb un forat del diàmetre d'una agulla. Aquest forat s'anomena ''estenop'' i dóna nom a la tècnica. En anglès s'anomena ''pinhole'' (forat d'agulla). |
||
És una de les primeres tècniques utilitzades en l'àmbit de la fotografia. No obstant, encara és practicada esporàdicament tant per fotògrafs professionals com per aficionats a la fotografia i a la [[ |
És una de les primeres tècniques utilitzades en l'àmbit de la fotografia. No obstant, encara és practicada esporàdicament tant per fotògrafs professionals com per aficionats a la fotografia i a la [[fotografia artística]]. S'utilitza sobretot en aquesta última per les imatges tan definides i úniques que s'obtenen amb ella. |
||
== Característiques == |
== Característiques == |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
==Càmeres utilitzades== |
==Càmeres utilitzades== |
||
Els fotògrafs aficionats a aquesta tècnica generalment construeixen la seva pròpia [[ |
Els fotògrafs aficionats a aquesta tècnica generalment construeixen la seva pròpia [[càmera estenopeica]], emprant des de simples caixes de cartró i llaunes d'aliments fins a modificacions d'equips professionals com les [[Càmera rèflex|càmeres rèflex]] o càmeres desplegables, substituint les lents per plaques amb un estenop. |
||
==Edició digital== |
==Edició digital== |
||
Revisió del 00:15, 15 ago 2015
La fotografia estenopeica és la tècnica mitjançant la qual s'obtenen fotografies i negatius sense pràcticament cap equip. Es realitza amb una càmera estenopeica, una de les càmeres fotogràfiques més senzilles dotada d'una pel·lícula fotogràfica i una làmina opaca amb un forat del diàmetre d'una agulla. Aquest forat s'anomena estenop i dóna nom a la tècnica. En anglès s'anomena pinhole (forat d'agulla).
És una de les primeres tècniques utilitzades en l'àmbit de la fotografia. No obstant, encara és practicada esporàdicament tant per fotògrafs professionals com per aficionats a la fotografia i a la fotografia artística. S'utilitza sobretot en aquesta última per les imatges tan definides i úniques que s'obtenen amb ella.
Característiques
La característica principal de les imatges obtingudes amb aquest mètode és la profunditat de camp infinita. Això significa que en la fotografia resultant es veu clarament qualsevol punt sense necessitat de cap enquadrament especial, com s'hauria d'aplicar en fer ús de qualsevol tipus de lent professional.
El procés d'obtenció d'imatges perfectes es tecnifica amb la introducció de fórmules per a les distàncies focals entre l'estenop i el diàmetre de l'estenop, convertint-la en un gènere únic de caràcter rústic i independent dins de la fotografia, tot i no ser massa conegut ni totalment acceptat per la manera tan simple d'obtenir les imatges.
Càmeres utilitzades
Els fotògrafs aficionats a aquesta tècnica generalment construeixen la seva pròpia càmera estenopeica, emprant des de simples caixes de cartró i llaunes d'aliments fins a modificacions d'equips professionals com les càmeres rèflex o càmeres desplegables, substituint les lents per plaques amb un estenop.
Edició digital
Una fotografia estenopeica es pot editar digitalment escanejant la imatge i després modificant-la amb algun programari d'edició d'imatges, com el Paint, el Photoshop o el GIMP. El procés és molt senzill i no massa costós, el més difícil és tenir accés a un laboratori fotogràfic analògic.