Matèria de Bretanya: diferència entre les revisions
m accents |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
D'autoria anònima, a principis del segle IX, ens arriba ''Historia britonum (''Història dels bretons''), ''una obra cabdal de la que naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d’un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles. |
D'autoria anònima, a principis del segle IX, ens arriba ''Historia britonum (''Història dels bretons''), ''una obra cabdal de la que naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d’un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles. |
||
A mitjans del segle XII, [[Geoffrey de Monmouth]] va escriure l’obra [[Historia Regum Britanniae |
A mitjans del segle XII, [[Geoffrey de Monmouth]] va escriure l’obra ''[[Historia Regum Britanniae]]'' (Història dels reis de Bretanya). En aquesta obra l’autor va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de Merlín; el rei mític Uther Pendragon, pare del rei Artús, el rei Leir, etc. |
||
== Autors == |
== Autors == |
||
| Línia 21: | Línia 21: | ||
* [[Ulrich von Zatzikhoven]] |
* [[Ulrich von Zatzikhoven]] |
||
Vegeu també la [[ |
Vegeu també la [[llista de llibres sobre el rei Artús]]. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 23:56, 15 ago 2015
La matèria de Bretanya o literatura artúrica és aquella que va sorgir a Europa, centrada en el conjunt de temes i històries sobre el Rei Artús, la seva cort i la recerca del Sant Greal. S'oposa a altres dues grans tradicions, la matèria de Roma i la matèria de França, segons la divisió de Jean Bodel.
Com comenta J. Cerdà, la matèria de Bretanya amb la inclusió i difusió de les obres de cavalleria és un bon exemple de de que la cultura medieval és oberta, variada i receptiva, ja que uns herois celtes esdevenen herois per tot Europa.[1] Però val la pena puntualitzar que aquesta difusió de la matèria de Bretanya ha donat molta importància als herois bretons (Tristany, Artús o Lancelot), en detriment d’altres com Enees de la matèria de Roma, o Diana, no per això menys representatius.[2]
Antecedents
Al segle VI el monjo Gildas de Rhuys va escriure De excidio Britanniae (Sobre la ruïna de Britània), on narra la història de la conquesta de Bretanya. Tot i que la obra és un sermó en el que l'eclesiàstic defensa la invasió romana i ataca als governants bretons, la seva importància rau en ser un dels primers textos amb components historiogràfics de la tradició bretona.[3]
Al segle VIII, Beda el Venerable va escriure Historia ecclesiastica gentis Anglorum (La història eclesiàstica del poble anglès) un text just e imparcial segons els experts.
D'autoria anònima, a principis del segle IX, ens arriba Historia britonum (Història dels bretons), una obra cabdal de la que naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d’un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles.
A mitjans del segle XII, Geoffrey de Monmouth va escriure l’obra Historia Regum Britanniae (Història dels reis de Bretanya). En aquesta obra l’autor va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de Merlín; el rei mític Uther Pendragon, pare del rei Artús, el rei Leir, etc.
Autors
Són destacats autors de la matèria de Bretanya:
- Chrétien de Troyes
- Geoffroy de Monmouth
- Marie de France
- Wolfram von Eschenbach
- Ulrich von Zatzikhoven
Vegeu també la llista de llibres sobre el rei Artús.
Referències
- ↑ Cerdà, Jordi. Qüestions preliminars (en català). 2a ed.. Barcelona: FUOC, 7-3-2015, p. 19-20.
- ↑ Cerdà, Jordi. Qüestions preliminars (en català). 2014a ed.. Barcelona: FUOC, 7-3-2015, p. 22.
- ↑ Riquer, Martí de. Historia de la literatura universal. Madrid: Gredos, 2007, p. 198-201. ISBN 9788424928742.
Enllaç
[1] Matèria de Bretanya, Enciclopèdia Catalana.
