Diferència entre revisions de la pàgina «Mtskheta»

Salta a la navegació Salta a la cerca
10 octets eliminats ,  fa 6 anys
m
Robot treu enllaç igual al text enllaçat
(trec paràmetres buits de la plantilla coord)
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
'''Mtskhétha''' o '''Mtskhéta''' (en [[georgià]]: მცხეთა) és l'antiga capital de [[Geòrgia]] en fundar-se el Regne d'[[Regne d'Ibèria|Ibèria]] al [[segle IV aC]]. Va deixar de ser capital el [[1122]], quan va ser ocupada [[Tblisi]], que pertanyia a un emir musulmà, si bé després encara hi van ser coronats alguns reis. Fou, a més a més, la residència del ''Catholikos'' de Geòrgia.
 
Segons el ''Khartlis Tskhoréba'' (''Història de Geòrgia''), una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia, a finals del segle IV aC, governadors provincials anomenats ''mamasakhlissi,'' sobre els quals dominava el governador de Mtskhétha. En temps d'[[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]], els grecs van arribar al país, van assassinar el governador de Mtskhétha, que es deia ''Samara'', i van posar com a governador un cap grec anomenat ''Azon''. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nadó quan van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador d'una província d'[[Egrissi]], per revoltar-se contra Ezon o Azon. La rebel·lió va triomfar i Azon va morir en la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals en totes les regions, càrrec que es va anomenar ''[[eristhavi|]]''eristhavi'']]'','' menys al Kartli interior, que va ser encomanat a un ''espaspéta'', és a dir, un comandant en cap, amb un territori de l'[[Aragvi]] fins al Tachiskari.
[[Fitxer:View_on_Mtskheta_from_Jvari_Monastery.JPG|thumb|350px|Vista de Mtskhetha, a la confluència entre els rius [[Mtkvari]] i [[Aragvi]], centrada pel recinte de la catedral de [[Sveti Tskhoveli]]]]
Vegeu: [[Armazi]].
1.336.143

modificacions

Menú de navegació