Diferència entre revisions de la pàgina «Estilicó»

Salta a la navegació Salta a la cerca
7 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
cap resum d'edició
m (Removing Link GA template (handled by wikidata))
m
[[Fitxer:Stilico diptych.jpg|thumb|Díptic de cap al [[395]], conservat a la catedral[[Catedral de [[Monza]], que representa Estilicó amb la seva dona [[Serena]] i el seu fill Euqueri]]
'''Estilicó''' (''Flavius Stilicho'' o ''Stilico'', {{polytonic|Στιλίχων o Στελίχων}}, (vers [[359]]-[[408]]), fou un general i polític romà d'origen [[vàndal]]. Va néixer a [[Germània (regió)|Germània]], de pare [[vàndal]] i mare romana.
 
==Teodosi el Gran==
Es va incorporar a l'[[exèrcit romà]] durant el regnat de [[Teodosi el Gran]]. El [[384]] Teodosi el va enviar a la cort del rei persa [[ShapurSapor III de Pèrsia]] per negociar un acord sobre la partició d'[[Armènia]], i en tornar fou elevat a general i encarregat de la lluita contra els visigots. Teodosi li va donar a la seva neboda Serena com a dona, amb la que va tenir un fill de mon Euqueri. Després de la mort de [[Valentinià II]] el [[392]], Estilicó va dirigir el [[394]] l'exèrcit que va ocupar Itàlia i va derrotar a [[Eugeni (emperador)|Eugeni]] i [[Arbogast]], batalla en la que també va prendre part [[Alaric I]] amb els seus [[visigots]], llavors aliats de l'imperi. El [[395]] Teodosi el va designar com ''[[magister militium]]'' i tutor del seu fill [[Honori]] pel govern de l'[[Imperi d'Occident]].
Després de la mort de [[Valentinià II]] el [[392]], Estilicó va dirigir el [[394]] l'exèrcit que va ocupar Itàlia i va derrotar a [[Eugeni (emperador)|Eugeni]] i [[Arbogast]], batalla en la que també va prendre part [[Alaric I]] amb els seus [[visigots]], llavors aliats de l'imperi.
El [[395]] Teodosi el va designar com ''magister militium'' i tutor del seu fill Honori pel govern de l'[[Imperi d'Occident]].
 
==Les campanyes contra els bàrbars==
El 405 va ordenar la destrucció del [[llibres sibil·lins]] perquè les seves profecies eren utilitzades per atacar el seu govern. Estilicó era favorable als [[arrianisme|arrians]] però va destacar per la seva tolerància religiosa.
 
Cap al [[405]] [[Radagais]], al capdavant de [[vàndals]], [[sueus]], [[burgundis]], [[alans]] i [[hèruls]], va envair Itàlia, però Estilicó els va assetjar quan estaven acampats prop de [[Florència]] i els va obligar a rendir-se, sent Radagais executat, i els seus homes venuts com esclaus.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Heather |nom=Peter |títol=The Fall of the Roman Empire: A New History |url=https://books.google.es/books?id=_Jntu21N9K0C&pg=PA206&dq=mainz+406&hl=ca&sa=X&ei=HeXNVNSkLYj_UPGUgYAF&ved=0CEwQ6AEwBg#v=onepage&q=mainz%20406&f=false |llengua=anglès |editorial=Pan Macmillan |data=2010 |pàgines=205 |isbn=0330529838}}</ref> La retirada de les tropes de la frontera al Rin va propiciar la derrota dels francs a la [[Batalla de Mainz (406)|Batalla de Mainz]] en [[406]] i la invasió de [[vàndals]], [[sueus]] i [[alans]] a les [[Gàl·lies]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Heather |nom=Peter |títol=The Fall of the Roman Empire: A New History |url=https://books.google.es/books?id=_Jntu21N9K0C&pg=PA206&dq=mainz+406&hl=ca&sa=X&ei=HeXNVNSkLYj_UPGUgYAF&ved=0CEwQ6AEwBg#v=onepage&q=mainz%20406&f=false |llengua=anglès |editorial=Pan Macmillan |data=2010 |pàgines=206 |isbn=0330529838}}</ref> i posteriorment [[Hispania]].
 
==La rebel·lió de Constantí III==
Vers el [[407]] o començaments del [[408]] es va rebel·lar a [[Britània]] [[Constantí (usurpador)|Constantí III]], qui cap al [[408]] va aconseguir la submissió de Les Gàl·lies. Constantí va nomenar Cèsar al seu fill [[Flavi Juli Constant|Constant]].
 
Per la seva política religiosa es va crear l'enemistat dels cristians, i també la del partit nacionalista romà (hostil als comandaments bàrbars). El cortesà [[Olimp]] (''Olympius'') i altres van començar a conspirar. Alguns conspiradors el van acusar de voler trair a l'Imperi al negociar amb el rei visigot Alaric i es va fer circular el rumor que volia col·locar en el tron al seu propi fill Euqueri. [[Flavi Honori |Honori]], convençut pels conspiradors, va enviar assassins per executar al general, qui es va refugiar en una església de [[Ravenna]]. Se li va prometre salvar la vida si sortia, sent assassinat en abandonar-la ([[23 d'agost]] del [[408]]). El seu fill Euqueri fou mort a Roma poc després. Les dones i fills de molts bàrbars que vivien a Itàlia (uns trenta mil) foren assassinats pels romans i els bàrbars es van posar sota protecció d'Alaric que va travessar els [[Alps]] i va començar una nova campanya, i aviat va assetjar Roma.
 
Probablement després de l'assassinat de d'Estilicó es va sotmetre [[Hispània]] a [[Constantí (usurpador)|Constantí III]], o almenys part d'ella (la [[Tarraconense]] amb tota seguretat). Constant, el cèsar, fou nomenat august i se li va donar el govern d'Hispània.
{{Commonscat}}
{{ORDENA:Estilico}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
==Referències==
{{Referències|2}}
{{Autoritat}}
 
{{Commonscat}}
 
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Estilico}}
[[Categoria:Militars romans de l'Imperi]]
[[Categoria:Decapitats]]
220.174

modificacions

Menú de navegació