Roberto Rossellini

Roberto Rossellini

Biografia
Naixement	8 maig 1906 Roma (Regne d'Itàlia)
Mort	3 juny 1977 (71 anys) Roma
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Sepultura	Cementiri Monumental Verano
President del jurat del Festival de Canes
← Tennessee Williams – Alan J. Pakula →
Dades personals
Nacionalitat	Itàlia
Activitat
Lloc de treball	Itàlia
Ocupació	director de cinema, guionista, pilot d'automobilisme, dramaturg, actor, productor de cinema, realitzador
Activitat	1936  –
Esport	automobilisme
Obra
Obres destacables (1945) Roma, ciutat oberta (1946) Paisà (1950) Stromboli terra di Dio (1950) Francesco, giullare di Dio (1952) Europa 51 (1954) Viatge a Itàlia (1961) Vanina Vanini
Família
Cònjuge	Assia Noris (1934–1936) Marcella De Marchis Rossellini (1936–1950) Ingrid Bergman (1950–1957)
Fills	Isabella Rossellini  ( Ingrid Bergman) Renzo Rossellini  ( ) Isotta Ingrid Rossellini  ( Ingrid Bergman) Gil Rossellini  ( )
Pares	Angiolo Rossellini (en)   i Elettra Bellan (en)
Germans	Renzo Rossellini
Premis (1947)  Nastro d'Argento  Lleó d'Or  Palma d'Or  National Board of Review Award a la millor pel·lícula
Lloc web	robertorossellini.it

Roberto Rossellini (Roma, 8 de maig del 1906 - 3 de juny del 1977) fou un director de cinema italià, un dels més importants del moviment conegut com a neorealisme italià.

Biografia

Nascut el 1906 en una família burgesa de Roma, el seu pare construí el primer cinema de la ciutat, i donà al seu fill entrada lliure per veure totes les pel·lícules des de ben petit. A la mort del seu pare, treballà com a tècnic de so de pel·lícules i en diversos oficis relacionats amb el cinema

El 1938, rodà el seu primer documental, Prélude à l'aprés-midi d'un faune. Després, assistí Goffredo Alessandrini en el rodatge de Luciano Serra pilota, una de les pel·lícules més reeixides de la primera meitat del segle XX a Itàlia. El 1940, col·laborà amb Francesco De Robertis en la pel·lícula Uomini sul Fondo. Podria ser que la seva amistat amb Vittorio Mussolini, fill del dictador d'Itàlia i responsable de cinema, hagués facilitat que l'escollissin a ell.

El seu primer llargmetratge, La nave bianca (1941) fou patrocinat pel centre de propaganda audiovisual de la marina i es considera la primera de la sèrie de pel·lícules conegudes com La trilogia del feixisme, que continuà amb Un pilota ritorna (1942) i Uomo dalla Croce (1943). En aquest període, començà la seva amistat i cooperació amb Federico Fellini i Aldo Fabrizi.

Només dos mesos després de la caiguda del règim feixista, el 1943, ja estava preparant Roma, ciutat oberta (1945), que ell mateix produí aconseguint la majoria dels diners mitjançant préstecs. Aquesta pel·lícula tingué un èxit immediat. Començà llavors la que anomenà Trilogia neorealísta que continuà amb Paisà (1946), que rodà amb actors no professionals, i Alemanya, any zero (1947), patrocinada per un productor francès i filmada al sector francès de Berlín, encara en runes després de la Segona Guerra mundial.

Després d'aquesta Trilogia neorealista, produí dues pel·lícules que avui es classifiquen com a pel·lícules de transició: L'Amore i La macchina ammazzacattivi.

El 1948, Rossellini rebé la següent carta d'una famosa actriu estrangera que li proposava participar en una pel·lícula seva:

«

Estimat Sr. Rossellini, He vist les seves pel·lícules Roma, ciutat oberta i Paisà i m'han agradat molt. Si necessita una actriu sueca que parla molt bé l'anglès, que no ha oblidat el seu l'alemany, que no se l'entén massa bé en francès i que en italià només sap dir "ti amo", estic disposada a venir i fer una pel·lícula amb vostè. Ingrid Bergman

»

D'aquesta carta, en sorgí una de les històries d'amor més famoses de la història del cinema. Començaren a treballar junts l'any següent, en la pel·lícula Stromboli, terra di Dio, el 1950 en Europa '51 i el 1953 completaren amb Viatge a Itàlia la que es coneix com a Trilogia d'Ingrid.

La seva relació causà un gran escàndol, sobretot quan començaren a tenir fills, ja que els dos eren casats, i Ingrid Bergman fou apartada durant anys de les produccions de Hollywood. Tingueren tres fills, una d'ells, Isabella Rossellini, actriu i model. Roberto Rossellini ja tenia dos fills de la seva primera esposa, Marcella De Marchis, un dels quals morí prematurament el 1946.

El 1957, Jawaharlal Nehru, que era el Primer Ministre de l'Índia, el convidà al seu país per fer el documental India. Tot i que ja estava casat amb Ingrid Bergman, tingué una relació amb Sonali Das Gupta, que col·laborava en la seva pel·lícula. Fou també un gran escàndol i Nehru li demanà que deixés el país. Es casà amb Sonali i adoptà el seu fill.

El gener del 1977, es va inaugurar a París el Centre Georges Pompidou. La seva construcció va suposar una profunda remodelació d'una extensa zona del centre de la ciutat. El mercat històric de Les Halles es va enderrocar per erigir aquest equipament cultural de gran impacte. Tres mesos més tard, Roberto Rossellini acabava la pel·lícula Le Centre Georges Pompidou. El ministeri d'Afers Exteriors francès havia escollit el gran cineasta del neorealisme per celebrar l'obertura de l'edifici projectat per Renzo Piano i Richard Rogers. Però el que va ser l'última pel·lícula de Rossellini desplegava una mirada escèptica que explica el poc ressò que el film va tenir. El mateix 1977, Roberto Rossellini morí d'un atac de cor a l'edat de 71 anys.

Obres

Curtmetratges

• Daphne (perdut, 1936)
• Prélude à l'après-midi d'un faune (perdut, 1937)
• La vispa Teresa (1939)
• Il tacchino prepotente (1939)
• Fantasia sottomarina (1940)
• Il ruscello di Ripasottile (1941)

Llargmetratges

• La nave bianca (1941)
• Un piloto ritorna (1942)
• L'uomo dalla croce (1943)
• Roma, ciutat oberta (1945)
• Desiderio (1946)
• Paisà (1946)
• Alemanya, any zero (1947)
• La voce umana e Il miracolo (episodi de L'amore, 1948)
• Stromboli, terra di Dio (1950)
• Francesco, giullare di Dio (1950)
• Invidia (episodi de I sette peccati capitali, 1952)
• La macchina ammazzacattivi (1952)
• Europa '51 (1952)
• Ingrid Bergman (episodi de Siamo donne, 1953)
• Viatge a Itàlia (1953)
• Napoli '43 (episodi de Amori di mezzo secolo, 1954)
• Dov'è la libertà...? (1954)
• La por (La paura) (1954)
• Giovanna d'Arco al rogo (1954)
• India (1959)
• El general de la Rovere (1959)
• De nit, a Roma (Era notte a Roma) (1960)
• Viva l'Italia! (1961)
• Vanina Vanini (1961)
• Ànima negra (Anima nera) (1962)
• Illibatezza (episodi de Ro.Go.Pa.G., 1963)
• La presa del poder per Lluís XIV
• Da Gerusalemme a Damasco (1970)
• Rice University (1971)
• Intervista a Salvador Allende: La forza e la ragione (1971)
• Agostino d'Ippona (1972)
• Anno uno (1974)
• Il Messia (1976)
• Beaubourg, centre d'art et de culture Georges Pompidou (1977)

Pel·lícules per a la televisió

• L'India vista da Rossellini (1959). Sèrie de 10 capítols:

#India senza miti

1. Bombay, la porta dell'India
2. Architettura e costumi a Bombay
3. Varsova
4. Verso il Sud
5. Le lagune del Malabar
6. Il Kerala
7. Hirakound
8. Il Pandit Nehru
9. Gli animali in India

• Torino nei cent'anni (1961)
• L'età del ferro (1964)
• La prise de pouvoir par Louis XIV (1966)
• Idea di un'isola (1967)
• Atti degli apostoli (sèrie de cinc capítols, 1969)
• Socrate (1970)
• Blaise Pascal (1971)
• L'età di Cosimo de Medici (1973)
• Cartesius (1974)
• Concerto per Michelangelo (1977)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roberto Rossellini

• Roberto Rossellini a Internet Movie Database (anglès).
• Roberto Rossellini a TCM Movie Database (anglès).
• Roberto Rossellini a Allmovie (anglès).
• Roberto Rossellini a Find A Grave (anglès).
• Senses of cinema: Roberto Rossellini (anglès).