Divisió Azul: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 31: | Línia 31: | ||
Es va formar una [[Divisió (militar)|divisió]] completa (18.104 homes, 2.612 dels quals eren oficials i la resta soldats). La meitat eren militars de carrera i molts [[Falange Espanyola|falangistes]] veterans de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. El general [[Agustín Muñoz Grandes]] va ser el designat per dirigir els voluntaris. |
Es va formar una [[Divisió (militar)|divisió]] completa (18.104 homes, 2.612 dels quals eren oficials i la resta soldats). La meitat eren militars de carrera i molts [[Falange Espanyola|falangistes]] veterans de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. El general [[Agustín Muñoz Grandes]] va ser el designat per dirigir els voluntaris. |
||
Enquadrada en l'exèrcit (''Heer'') de la [[Wehrmacht]] com a ''250 Divisió d'Infanteria'', n'usà l'uniforme gris (''feldgrau'') amb la bandera espanyola i la paraula "España" a la part superior de la màniga dreta. |
|||
El [[13 de juliol]] de [[1941]] va sortir de [[Madrid]] cap a [[Grafenwohr]] ([[Baviera]]) el primer tren de divisionaris per passar cinc setmanes d'instrucció. La ''250 Divisió d'Infanteria'' es va dividir en tres regiments amb els noms de les ciutats d'on provenien la majoria de soldats: [[Barcelona]], [[València]] i [[Sevilla]]. Cada regiment tenia tres [[Batalló|batallons]], formats per quatre [[companyia (militar)|companyies]] cada un, i un regiment d'[[artilleria]] amb tres [[Bateria (unitat militar)|bateries]] de 150 mm i una bateria pesant de reforç. |
El [[13 de juliol]] de [[1941]] va sortir de [[Madrid]] cap a [[Grafenwohr]] ([[Baviera]]) el primer tren de divisionaris per passar cinc setmanes d'instrucció. La ''250 Divisió d'Infanteria'' es va dividir en tres regiments amb els noms de les ciutats d'on provenien la majoria de soldats: [[Barcelona]], [[València]] i [[Sevilla]]. Cada regiment tenia tres [[Batalló|batallons]], formats per quatre [[companyia (militar)|companyies]] cada un, i un regiment d'[[artilleria]] amb tres [[Bateria (unitat militar)|bateries]] de 150 mm i una bateria pesant de reforç. |
||
| Línia 77: | Línia 77: | ||
* {{Ref-llibre |cognom= Agustí Roca |nom= Carme|enllaçautor= |títol= Rússia és culpable!: memòria i record de la Divisió Azul|url= |editorial= Pagès Editors |lloc= Barcelona |data= 2003|pàgines = 206 |col·lecció = tom 61 de la Col·lecció Guimet|isbn= 9788479351410}} |
* {{Ref-llibre |cognom= Agustí Roca |nom= Carme|enllaçautor= |títol= Rússia és culpable!: memòria i record de la Divisió Azul|url= |editorial= Pagès Editors |lloc= Barcelona |data= 2003|pàgines = 206 |col·lecció = tom 61 de la Col·lecció Guimet|isbn= 9788479351410}} |
||
* {{Ref-llibre |cognom= Moreno Julià |nom= Xavier |enllaçautor= |títol= La División Azul - Sangre española en Rúsia 1941-1945 |url= |editorial= Crítica |lloc= Barcelona |llengua = castellà |data= 2005|isbn= 84-8432-574-1}} |
* {{Ref-llibre |cognom= Moreno Julià |nom= Xavier |enllaçautor= |títol= La División Azul - Sangre española en Rúsia 1941-1945 |url= |editorial= Crítica |lloc= Barcelona |llengua = castellà |data= 2005|isbn= 84-8432-574-1}} |
||
== Enllaços externs == |
|||
[https://eciencia.urjc.es/bitstream/handle/10115/1854/Propuesta%20de%20revisión%20de%20la%20historia%20oficial%20de%20la%20División%20Azul.pdf?sequence=1&isAllowed=y Rodíguez Jiménez, José L. ''Propuesta de revisión de la historia oficial de la División Azul: los temas ocultos''] (PDF) |
|||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 01:55, 22 ago 2015
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La Divisió Blava[1] (División Azul en castellà, Blaue Division en alemany), la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht,[2] va ser una unitat d'espanyols que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental contra la Unió Soviètica.[3] Fou un fracàs militar, polític i un taca que la dictadura no va poder netejar fins que l'any 1953 fou admesa per raons geoestratègiques a les Nacions Unides.[4]
Origen
Tot i que Espanya no es va incorporar oficialment a la Segona Guerra Mundial del costat de les Potències de l'Eix, el generalísimo Francisco Franco va trametre voluntaris allistats a la Wehrmacht. Així es podia mantenir la neutralitat del règim mentre simultàniament compensava Hitler pel seu ajut durant la Guerra Civil Espanyola (vegeu Legió Còndor). El Ministre d'Afers Exteriors de l'època, Ramón Serrano Suñer, va suggerir la creació d'un cos voluntari, al principi de l'Operació Barbarroja, i Franco va enviar una oferta oficial de l'ajut a Berlín. Hitler va aprovar l'ús de voluntaris espanyols el 24 de juny de 1941, i José Luis Arrese Magra, el secretari general del Movimiento va donar les instruccions de reclutament.[5]
Es va formar una divisió completa (18.104 homes, 2.612 dels quals eren oficials i la resta soldats). La meitat eren militars de carrera i molts falangistes veterans de la Guerra Civil. El general Agustín Muñoz Grandes va ser el designat per dirigir els voluntaris.
Enquadrada en l'exèrcit (Heer) de la Wehrmacht com a 250 Divisió d'Infanteria, n'usà l'uniforme gris (feldgrau) amb la bandera espanyola i la paraula "España" a la part superior de la màniga dreta.
El 13 de juliol de 1941 va sortir de Madrid cap a Grafenwohr (Baviera) el primer tren de divisionaris per passar cinc setmanes d'instrucció. La 250 Divisió d'Infanteria es va dividir en tres regiments amb els noms de les ciutats d'on provenien la majoria de soldats: Barcelona, València i Sevilla. Cada regiment tenia tres batallons, formats per quatre companyies cada un, i un regiment d'artilleria amb tres bateries de 150 mm i una bateria pesant de reforç.
El 20 d'agost, després de prendre jurament (modificat per mencionar la lluita contra el comunisme), la divisió va ser enviada al Front Oriental. Va ser transportada amb tren a Suwalki, (Polònia), des d'on va avançar a peu. Després d'arribar a Smolensk, es va desplegar en el setge de Leningrad, on va formar part del 15è Exèrcit alemany.
Entrada en combat
La Divisió va sofrir greus pèrdues al front de Leningrad, tant pel combat com per l'acció del fred. A partir de maig de 1942 van arribar més efectius per cobrir les baixes i rellevar els combatents ferits o morts. Fins a 46.000 homes van servir al front rus.
Després de la caiguda del front a la Batalla de Stalingrad, la situació va canviar i tropes alemanyes van ser desplegades en lloc de les espanyoles. Això va coincidir amb el relleu del comandament de la divisió, que va ser assignat al general Emilio Esteban Infantes, i els aliats van pressionar el dictador espanyol perquè retirés les tropes. Les negociacions, a finals de 1943, van concloure amb una ordre de repatriació esglaonada a partir del 10 d'octubre.
Les baixes de la divisió van ser de 4.954 morts, 8.700 ferits i 372 presoners.
Homenatges institucionals
Tant durant els governs del PSOE com del PP hi ha hagut actes d'homenatge institucional a les tropes de la División Azul.
El 2004, durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), el ministre de Defensa José Bono va incloure a la desfilada del Dia de la Hispanitat (12 d'octubre) a un veterà de la Divisió Blava al costat d'un altre de l'Exèrcit Republicà, al·ludint a una «suposada reconciliació entre espanyols.»[6]
El 2013, ja durant el govern de Mariano Rajoy (PP), la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, al costat de l'alcalde de Sant Andreu de la Barca (PSC), lliurà un diploma a la Germandat d'Excombatents de la Divisió Blava, en ocasió d'un homenatge organitzat per la Guàrdia Civil.[6] Aquest homenatge rebé dures crítiques de la premsa internacional, especialment l'alemanya i la britànica.[7][8]
Mitificació privada
Entre elements d'extrema dreta espanyols existeix un autèntic culte mitificador de la Divisió Blava, com es pot constatar en l'allau d'obres sobre la matèria publicades en espanyol en els darrers vint anys. De fet, una part gens negligible de la producció uniformològica espanyola actual gira entorn de la Divisió Blava.[9]
Resum de forces de la Divisió Blava
- Homes
- Oficials: 603
- Sots-oficials: 2.601
- Tropa: 13.733
- Total: 16.937
- Cavalls
- De sella: 1.451
- Lleugers de tir: 3.271
- De tir: 979
- Total: 5.701
- Vehicles
- Automòbils: 360
- Camions: 104
- Motocicletes: 288
- Total: 752[10]
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Divisió Azul |
- Agustí Roca, Carme. Rússia és culpable!: memòria i record de la Divisió Azul. Barcelona: Pagès Editors, 2003, p. 206 (tom 61 de la Col·lecció Guimet). ISBN 9788479351410.
- Moreno Julià, Xavier. La División Azul - Sangre española en Rúsia 1941-1945 (en castellà). Barcelona: Crítica, 2005. ISBN 84-8432-574-1.
Enllaços externs
Referències
- ↑ Santi Cortés i Anna Catalunya, Poesia franquista valenciana (1939-1943)
- ↑ (castellà) Rafael Ibañez hernandez, Españoles en las trincheras: La División Azul
- ↑ «Divisió Azul». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Foix, Lluís «Els morts que encara parlen». El Punt Avui, 8 juny 2014 [Consulta: 16 juny 2014].
- ↑ Sinova, Justino. La censura de prensa durante el franquismo. Barcelona: De Bolsillo, 2006, p.261. ISBN 9788483461341.
- ↑ 6,0 6,1 «El Gobierno se escuda en un desfile de Bono para avalar a De Luna». El Periódico, 17 de maig de 2013.
- ↑ «Delegierte ehrt Nazi-Einheit», a Taz.de, 17 de maig de 2013
- ↑ «Scandal in Spain update – Jewish, Roma and LGTB organisations denounce nazi veterans honours», a hopenothate.org, 18 de maig de 2013).
- ↑ Per exemple, cerqueu al catàleg de la Biblioteca Nacional espanyola per l'encapçalament "Alemania. Heer. Infanteriedivision (1941-1943), 250".
- ↑ Moreno Julià - Apèndix 5