Turbinia: diferència entre les revisions
m Petit error ortogràfic |
m simplificant codi plantilles militars |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ |
{{Infotaula vaixell de guerra |
||
| nom = ''Turbinia'' |
| nom = ''Turbinia'' |
||
| imatge = Turbinia At Speed.jpg| |
| imatge = Turbinia At Speed.jpg| |
||
Revisió del 13:34, 26 ago 2015
 el vaixell Turbinia | |
| Historial | |
|---|---|
| Avarament | 1894  |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | barca de vapor vaixell museu |
| Desplaçament | 44,5 tones |
| Eslora | 31,93 m |
| Propulsió | 3 turbines de vapor Parsons, amb 3 eixos
|
| Velocitat | 34,5 nusos |
El Turbinia va ser el primer vaixell de vapor propulsat per turbina de vapor. Va ser construït al Regne Unit com una nau experimental l'any 1894, esdevenint el vaixell més ràpid del món.[1] Va realitzar una demostració davant la Royal Navy el 1897 i el seu rendiment va ser tal que va demostrar la utilitat de la propulsió per turbines de vapor, utilitzades com a estàndard en la següent generació de vaixells de guerra i transport ràpid. Avui en dia encara es persisteix com a vaixell museu a Newcastle upon Tyne a Anglaterra, on també es troba la planta propulsora al London Science Museum.
Desenvolupament
L'enginyer anglès Charles Algernon Parsons va inventar la turbina de vapor l'any 1884. Veient el seu potencial per a la propulsió marina va crear la Parsons Marine Steam Turbine Company amb 5 associats el 1893. Com a un dels primers passos per promocionar aquesta tecnologia van desenvolupar el vaixell Turbinia, incorporant un sistema de propulsió amb turbina a un disseny lleuger amb casc d'acer de la firma Brown and Hood, basada a Wallsend.
L'Almirallat britànic va ser mantingut al dia del desenvolupament i el Turbinia va ser botat finalment el 2 d'agost de 1984.[1] Tot i l'èxit de la turbina de vapor les proves inicials amb una sola hèlix van ser decebedores. Parsons va descobrir que el problema es devia a la cavitació i després de construir el primer túnel de cavitació va arribar a la conclusió que el millor arrenjament era de 3 eixos, els quals alhora propulsaven 3 hèlixs cadascun, fent un total de 9.[2] A les proves va aconseguir una velocitat punta lleugerament superior a 34 nusos.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Turbinia». National Historic Ships UK. [Consulta: 7 maig 2014].
- ↑ Adrian Osler. «Turbinia». (ASME-sponsored booklet to mark the designation of Turbinia as an international engineering landmark). Tyne And Wear County Council Museums, octubre 1981. Arxivat de l'original el 13 abril 2011. [Consulta: 13 abril 2011].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turbinia |
- Perfil del Turbinia
- Perfil de Charles Parsons
- Llibret del Tyne And Wear Museum de Turbinia (1981)
- Foto del Turbinia després de la col·lisió amb el Crosby
- Turbinia al Newcastle Discovery Museum
