Albalat dels Tarongers: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
|||
| Línia 51: | Línia 51: | ||
Tant si l'origen del nom és un com l'altre, donades les restes arqueològiques, podem afirmar que en el territori que actualment ocupa el terme d'Albalat dels Tarongers hi ha hagut presència humana des de fa al voltant de 4000 anys. I, a més a més, hi ha proves que fan pensar que l'actual nucli principal de població és d'origen romà. |
Tant si l'origen del nom és un com l'altre, donades les restes arqueològiques, podem afirmar que en el territori que actualment ocupa el terme d'Albalat dels Tarongers hi ha hagut presència humana des de fa al voltant de 4000 anys. I, a més a més, hi ha proves que fan pensar que l'actual nucli principal de població és d'origen romà. |
||
Molt conegudes son les sorolloses i nombroses discomóbils d'estiu que provoquen greus conflictes entre el veïnat. |
|||
=== Jaciments arqueològics === |
=== Jaciments arqueològics === |
||
Revisió del 12:40, 27 ago 2015
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | Camp de Morvedre  | ||||
| Capital | Albalat dels Tarongers (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.428 (2023) (66,89 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Albalatà, Albalatana | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 21,35 km² | ||||
| Altitud | 96 | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Sant Roc | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Maite Pérez Furió (2015–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46591 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46010 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46010 | ||||
| Lloc web | albalatdelstarongers.es | ||||
Albalat dels Tarongers és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Fins a mitjans del segle XIX s'anomenava Albalat de Segart.
Geografia
Es troba situat en el marge esquerre del llit del riu Palància a una altitud de 96 metres sobre el nivell de la mar Mediterrània i a una distància d'aquesta de 15 km, en la comarca del Camp de Morvedre.
Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny muntanyós i de vall entre la Serra Calderona i la Serra d'Espadà per la qual discorre el riu Palància, en la denominada subcomarca de la Baronia. Limita amb els termes municipals d'Estivella i Sagunt al nord, Sagunt a l'est, Gilet al sud i Nàquera, Segart i Estivella a l'oest.
El territori, tradicionalment de secà, va ser transformat en terrenys de regadiu durant la primera meitat del segle XX. Actualment, el principal cultiu en la ribera del Palància són els cítrics, tanmateix, encara es conserven terrenys de secà a les zones muntanyenques i les vores dels barrancs, els quals compten amb oliveres i garroferes, fonamentalment. El paisatge de la localitat es completa amb un conjunt de sendes i fonts, constituint, en suma, un espai que invita a passejar, a relaxar-se i a oblidar el temps.
El terme està format en part pel parc natural de la Serra Calderona i en part pel riu Palancia i la seua vall. El terme disposa de la massa forestal més important de la comarca del Camp de Morvedre.
Comunicacions
El terme és travessat per l'autovia A-23 (Sagunt-Somport). I pel ferrocarril València-Sagunt-Saragossa.
Història
L'etimologia del nom d'Albalat no és del tot clara, per una banda, Sanchis Guarner diu que es tracta de la derivació de l'ètim romà palas o palaz amb el significat de vil·la o caseriu, tanmateix, l'historiador i cronista saguntí, Antoni Chabret, afirma que l'origen del nom és àrab i deriva del mot balat, que significa paviment.
Tant si l'origen del nom és un com l'altre, donades les restes arqueològiques, podem afirmar que en el territori que actualment ocupa el terme d'Albalat dels Tarongers hi ha hagut presència humana des de fa al voltant de 4000 anys. I, a més a més, hi ha proves que fan pensar que l'actual nucli principal de població és d'origen romà.
Molt conegudes son les sorolloses i nombroses discomóbils d'estiu que provoquen greus conflictes entre el veïnat.
Jaciments arqueològics
Els jaciments arqueològics són nombrosos en el terme municipal, d'entre tots, el més antic i més important és la Cova de l'Aigua Amarga que se situa en la partida del mateix nom i on es poden apreciar pintures rupestres del període eneolític (2000 aC). De la resta de jaciments podem esmentar:
Assentaments de l'Edat del Bronze, com el de les Raboses, que ha sofert diverses excavacions (1600-1100 aC); el de la Murta o el Palmeral, en el qual es conserven restes de murs; el de la Lloma del Saler, on es va trobar material eneolític i iber (1600-1500 aC); el de Montalt o la Redona, on s'han trobat també restes iberes, romanes, medievals i modernes, de les quals una part estan en el Museu d'Història de València; el dels Terrers (1660-1200 aC); el de les Panses, molt a prop del nucli urbà amb restes a més, iberes i romanes, i el de l'Albardeta, amb algunes restes d'estructures constructives (1600-1300 aC).
Assentaments d'època ibera i posteriors, com el de la Cova Buitrera, aparegut quan es va construir el ferrocarril; el Calvari, amb restes també romanes i medievals; els Arcs, amb restes iberes i de la roma alt imperial; el Piló o les Forquetes, amb restes de murs ibers, romans i medievals; la Muntanyeta, amb un forn ibèric i restes de ceràmica; el Planet, en el qual s'han fet excavacions però on en l'actualitat no es pot veure res a simple vista, i el del Cementeri amb restes de ceràmica i murs que abasten diverses etapes, ibera, romana, medieval i moderna.
El Castellet de Comediana, on podem apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV.Als peus d'este monticle es troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el nucli de població que en el seu dia va ser el poblat de Comediana referit a la primera donació que va fer el rei Jaume I.
Altres restes arqueològiques a considerar són les séquies de Gausa i Montíber, l'actual séquia Major, de la qual depenia l'abastiment d'aigua de Sagunt, tant per a usos agraris, olleria i de la població. A més de la gran quantitat de forns, tant d'olleria com de calç, existents al terme, especialment l'anomenat Rajolar, malgrat la desaparició de molts d'ells pel pas del temps i les inclemències.
Origen i etapa feudal
Quant a l'origen del poble, hi ha proves que indiquen l'existència d'una vil·la romana en l'actual situació de la Casa-Palau. En un estudi realitzat per Andrés Monzó no es dubta en situar la ubicació actual de la Casa-Palau, l'Església i la Casa Abadia damunt d'aquesta vil·la, ja que en l'actualitat, hi ha un columbari soterrat. A més d'això, en l'escala de la Casa-Palau hi ha una làpida amb una inscripció en llatí, incompleta, la qual se sospita que seria arrancada al construir el trull o l'almàssera.
La primera referència sobre els diversos posseïdors d'Albalat es troba en el Llibre del Repartiment en 1238, en el qual Jaume I el concedeix a l'abat de Fuenteclara. L'any 1360 era un cert Raimon de Toris senyor del lloc i pareix que va ser qui va començar la construcció de la Casa-Palau. El 1379, el senyoriu va passar a Jofré de Blanes i Margarida Bonastre que el van comprar i, juntament amb Segart, passà a constituir una baronia. El 1438 Alfons el Magnànim va vendre la jurisdicció criminal, alta i baixa, a Godofred de Blanes, que va ser venuda el 1482 a Joan de Custellens de Vilarrasa i confirmada més tard per Carles V a Lluís de Vilarrasa. En 1609, any de l'expulsió dels moriscos, Albalat tenia 115 cases i 460 habitants. El senyoriu pertanyia a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de 1611, va atorgar carta pobla a 35 nous pobladors amb uns tributs molt elevats, la cinquena part de les collites. El llinatge dels Saavedra, procedent de Galícia i Múrcia, va arribar a Albalat pel casament de Luisa Carrillo de Vilarrasa, llavors senyora d'Albalat i Segart amb Pedro Saavedra.
A la comarca, la lluita contra el règim feudal es dugué a terme amb negatives al pagament i llargs plets a l'Audiència. No és estrany que Albalat fos el primer poble de la comarca a negar-se al pagament dels drets feudals, sent un dels que suportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, es van negar a pagar els drets corresponents al període 1813-1816. En 1865, es va resoldre el plet del pobles d'Albalat i Segart, per reclamació dels drets senyorials, contra el comte de l'Alcúdia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que hagueren de pagar per la liquidació del plet va ser de 130.000 reals, amb la renúncia dels hereus a tots el drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat va rebre 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte es van desprendre, per mitjà de subhastes, de totes les cases i terres que tenien com a pròpies.
Demografia
| Evolució demogràfica d'Albalat de Tarongers | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2011 | ||||||||
| 584 | 570 | 576 | 651 | 664 | 709 | 742 | 799 | 804 | 860 | 1.070 | 1.147 | ||||||||
Economia
Basada en l'agricultura, principalment el cultiu del taronger. Dels 21,35 quilòmetres quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees són de cítrics, 533 de secà amb garroferes, 485 d'oliveres i 26 d'ametlers.
Administració
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | Filiberto Miguel Prats Asensi | 300 | 4 | 41,67% | |
| Partit Socialista del País Valencià | Maite Pérez Furió | 228 | 3 | 31,67% | |
| Compromís | Rafael Asensio Chenovart | 130 | 2 | 18,06% | |
| Ciutadans | Rafael Casero Moreno | 47 | - | 6,53% | |
| Vot en blanc | 15 | - | 2,08% | ||
| Vot nul | 28 | - | 3,74% | ||
| Total | 748 | 9 | 80,26% | ||
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Juan Antonio Albiol Llusar | PSPV | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Juan Antonio Albiol Llusar | PSPV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Juan Antonio Albiol Llusar | PSPV | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Francisco Javier Esteve Asensi | EUPV | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Francisco Javier Esteve Asensi | EUPV | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José Salvador Garriga Igualada | PPCV | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Filiberto Miguel Prats Asensi | BLOC | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Filiberto Miguel Prats Asensi | BLOC | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Filiberto Miguel Prats Asensi | PPCV | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Maite Pérez Furió | PSPV | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Monuments
Monuments religiosos
- Església de la Puríssima o de la Inmaculada (finals del segle XVIII). Planta de tres naus i creu llatina.
Monuments civils
- Castell: el palau senyorial gòtic millor conservat de la comarca.
- Castell del Piló: en ruïnes.
- Aqüeducte del barranc de la Font de la Rivera: hui en dia només queda un arc dels tres que el formaven.
Llocs d'interés
- Muntanya del Cavall. Microrreserva de flora
- Parc natural de la Serra Calderona.
- Riu Palància.
Festes
- Festa de Sant Antoni Abat (17 de gener).
- Festes d'estiu a la Mare de Déu d'agost, Sant Roc i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'agost).
- Festa de la Mare de Déu de la Cova Santa (últim diumenge de maig). Es va celebrar durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al santuari a finals de setembre.
Gastronomia
A destacar l'arròs de Comediana i el tortell com a plats típics de la població. L'arròs de Comediana és cuina en calder, sent els seus ingredients arròs, creïlla, abadejo, ceba i sofregit de tomaca. Era una menjar que feien els hòmens quan anaven durant diverses jornades a arreglar els camins o a arreplegar l'espart a la partida de Comediana, situada en l'extrem sud del terme municipal. El tortell és un dolç amb massa de mona farcit de cabell d'àngel i massapà, adornat amb fruites confitades i anous.
Referències
Enllaços externs
- Web de l'Ajuntament d'Albalat dels Tarongers
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
