Abat Garí

L’abat Garí fou un eminent abat de diversos monestirs benedictins de l’arquebisbat de Narbona al nord dels pirineus relacionats amb l’ordre de Cluny. El primer del que es té noticia, a. 961-965, és Sant Pere de Lesat (Comtat de Foix), en el darrer any esmentat, passà a Sant Miquel de Cuixà, (Comtat de Conflent), abans del 978 conjuntament també ho era de monestir de Sant Hilari (Carcasona), el 988 viatja a Montecassino i Terra Santa, d’on tornà el 993, Joan XV el confirmà com abat dels monestirs de Lesat, Carcassona, Cuixà, Mas Garnier i Alet. A l’any 1000 un document del comte Bernat Tallaferro el cita ja difunt.

Garí devia estar fortament relacionat a Maiol de Cluny (906-994) i a la gran expansió que la reforma cluniacenca experimentà sota la seva direcció, en aquest context s’ha d’entendre la reforma de Sant Miquel de Cuixà oferida per Sunifred de Cerdanya i Besalú a l’abat el 965 i que el vinculà intensament a la dinástica comtal.

Així el 968 Garí viatjava a Roma acompanyat del comte Oliba Cabreta per solicitar la confirmació papal de privilegis anteriors.

El 969 entrà en contacte amb Gerbert d'Orlhac, el futur Papa Silvestre II, que retornava de la seu viatge d’estudis a Ripoll interessat en la cultura científica àrab i amb el qual mantindria correspondència en el futur.

L’any 974 es procedia, després d’una llarga reforma, a consagrar l’església de Sant Miquel, amb l’assistència dels bisbes d’Elna, de Girona, de Vic, d’Urgell, de Tolosa i de Carcassona.

En el 978 tornava a emprendre un segon viatge per terres itàliques on entrà en contacte amb Pere Orsèol, Dux de Venècia, al qual va provocar una crisi religiosa i que poc després trobem a Cuixà vestint l’hàbit acompanyat dels seus connacionals Joan Gradenigo, Joan Morosini, Marí i Romuald. A la mort d’Urseol, 988 inicia un tercer viatge acompanyat del grup venecià, que es dispersà, i d’Oliba Cabreta que morí a Montecassino el 990. Garí aleshores passa a Jerusalem d’on retornà el 993, residint a partir de la data a Sant Pere de Lesat, on degué morir abans de l’any 1000.

Garí acabà exercint com una mena de de provincial de l’ordre del Cluny al arquebisbat de Narbona, segurament en reconeixement d’una llarga trajectòria monacal de gran influència política i religiosa, en un temps de forta expansió cultural promoguda per la reforma cluniacenca i de grans canvis a l’espai occità i català, sobretot la ruptura del vassallatge que el comte de Barcelona devia al reis francs després del saqueig de Barcelona aprofitant l’adveniment de la dinastia Capet (987) i que inaugurà un ràpid procés d’accés a la sobirania senyorial de facto en tot el migdia del regne franc.

Bibliografia

• d'Abadal i de Vinyals, Ramon «L'Abat Garí de Cuixà» (en català). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 3-4, 1963, pàg. 74-75. ISSN: 2013-3995 [Consulta: 29 agost 2015].
• Zimmermann, Michel. Écrire et lire en Catalogne: IXe-XIIe siècle (en frances). 2. Madrid: Casa de Velazquez, 2003, p. 953. ISBN 84-95555-38-7 [Consulta: 29 agost 2015].