Jacobus Henricus van 't Hoff: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Projectes germans}} que enllaça amb commons:category:Jacobus van 't Hoff |
m Robot: esborro espais sobrants entre parèntesis |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
}} |
}} |
||
{{Nobel|Química|1901}} |
{{Nobel|Química|1901}} |
||
'''Jacobus Henricus van 't Hoff''' ( |
'''Jacobus Henricus van 't Hoff''' ([[Rotterdam]], [[Països Baixos]] [[1852]] - [[Berlín]], [[Alemanya]] [[1911]]) fou un [[químic]] neerlandès guanyador del [[Premi Nobel de Química]] l'any [[1901]]. |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Revisió del 19:29, 29 ago 2015
 |
| Premi Nobel de Química (1901) |
Jacobus Henricus van 't Hoff (Rotterdam, Països Baixos 1852 - Berlín, Alemanya 1911) fou un químic neerlandès guanyador del Premi Nobel de Química l'any 1901.
Biografia
Va néixer el 30 d'agost de 1852 a la ciutat de Rotterdam fill d'un metge. Des de jove s'interessà per la ciència i, en contra dels desitjos del seu pare, estudià química al Delft Polytechnical Institue i successivament a la Universitat de Leiden; Bonn, on coincidí amb Friedrich Kekulé; París, on estudià amb Charles Adolphe Würtz; i finalment a la Universitat d'Utrecht, on va obtenir el doctorat l'any 1874.
Posteriorment fou professor a les universitats d'Amsterdam i Berlín, on morí l'1 de març de 1911.
Recerca científica
Interessat en la química orgànica, és considerat un dels precursors de l'estereoquímica, amb el fi d'explicar les dues formes isòmeres de l'àcid tartàric i altres casos d'isomeria òptica. L'any 1874 proposà, al mateix temps que el químic francès Joseph Achille Le Bel, la hipòtesi del carboni tetraèdric asimètric.
Posteriorment dugué a terme estudis sobre l'afinitat química i sobre cinètica de les reaccions. Mitjançant l'aplicació de conceptes termodinàmics a l'estudi dels equilibris químics, determinà la relació entre la constant d'equilibri i la temperatura absoluta, el que actualment es coneix com a equació o isocora de Van't Hoff. També realitzà investigacions sobre el comportament de dissolucions diluïdes, evidenciant certes analogies amb els gasos, i introduí el concepte de pressió osmòtica.
L'any 1901 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pel descobriment de les lleis de la dinàmica química i de la pressió osmòtica en les solucions químiques, esdevenint el primer premiat en aquesta categoria dels Premis Nobel instaurats aquell any.
Reconeixements
En honor seu s'anomenà el cràter Van' t Hoff sobre la superfície de la Lluna.
