Gui d'Ussel: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
==Vida== |
==Vida== |
||
Gui d'Ussel forma part, amb els seus germans Ebles i Peire i el seu cosí [[Elies d'Ussel]], dels anomenats quatre trobadors d'Ussel. D'aquests, Gui és el que té una activitat literària més notable. Gui està documentat només un cop en documents d'arxiu (en una donació a l'abadia de Bonaigua de 1195). Segons la [[Vida (literatura trobadoresca)|vida]], ell i els seus germans eren senyors del castell d'[[Ussel]] i el seu cosí Elies del proper castell de [[Charlus]], dades a les quals es pot donar credibilitat. La vida també diu que Gui era canonge de [[Briude|Brioude]] i Montferran i que cantà Margarida d'Albuisson i la comtessa de Montferran però que el llegat del Papa li prohibí continuar fent cançons. Aquestes darreres dades són de veracitat més dubtosa. |
Gui d'Ussel forma part, amb els seus germans Ebles i Peire i el seu cosí [[Elies d'Ussel]], dels anomenats quatre trobadors d'Ussel. D'aquests, Gui és el que té una activitat literària més notable. Gui està documentat només un cop en documents d'arxiu (en una donació a l'abadia de Bonaigua de 1195). Segons la [[Vida (literatura trobadoresca)|vida]], ell i els seus germans eren senyors del castell d'[[Ussel]] i el seu cosí Elies del proper castell de [[Charlus]]<ref>Riquer, ''Los trovadores'', p. 1009</ref>, dades a les quals es pot donar credibilitat. La vida també diu que Gui era canonge de [[Briude|Brioude]] i Montferran i que cantà Margarida d'Albuisson i la comtessa de Montferran però que el llegat del Papa li prohibí continuar fent cançons. Aquestes darreres dades són de veracitat més dubtosa. |
||
==Obra== |
==Obra== |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
===Cançons=== |
===Cançons=== |
||
*(194,1) ''Ades on plus viu, mais apren'' |
*(194,1) ''Ades on plus viu, mais apren'' |
||
*(194,3) ''Ben feira chanzos plus soven'' |
*(194,3) ''Ben feira chanzos plus soven'' (amb música conservada) |
||
*(194,6) ''En tanta guisa·m men'Amors'' |
*(194,6) ''En tanta guisa·m men'Amors'' (amb música conservada) |
||
*(194,7) ''Estat aurai de chantar'' |
*(194,7) ''Estat aurai de chantar'' |
||
*(194,8) ''Ges de chantar no·m faill cors ni razos'' |
*(194,8) ''Ges de chantar no·m faill cors ni razos'' (amb música conservada) |
||
*(194,11) ''Ja non cugei qu·em desplagues amors'' |
*(194,11) ''Ja non cugei qu·em desplagues amors'' |
||
*(194,12) ''Ja non cudiei trobar'' |
*(194,12) ''Ja non cudiei trobar'' |
||
*(194,19) ''Si be·m partetz, mala dompna, de vos'' |
*(194,19) ''Si be·m partetz, mala dompna, de vos'' (amb música conservada) |
||
===Tensons=== |
===Tensons=== |
||
Revisió del 09:41, 31 ago 2015
.jpg)
.jpg)
Gui d’Ussel (fl. 1195-1209) fou un trobador occità. Se'n conserven vint composicions, algunes de les quals amb música.
Vida
Gui d'Ussel forma part, amb els seus germans Ebles i Peire i el seu cosí Elies d'Ussel, dels anomenats quatre trobadors d'Ussel. D'aquests, Gui és el que té una activitat literària més notable. Gui està documentat només un cop en documents d'arxiu (en una donació a l'abadia de Bonaigua de 1195). Segons la vida, ell i els seus germans eren senyors del castell d'Ussel i el seu cosí Elies del proper castell de Charlus[1], dades a les quals es pot donar credibilitat. La vida també diu que Gui era canonge de Brioude i Montferran i que cantà Margarida d'Albuisson i la comtessa de Montferran però que el llegat del Papa li prohibí continuar fent cançons. Aquestes darreres dades són de veracitat més dubtosa.
Obra
Es conserven 20 composicions de Gui d'Ussel: vuit cançons, tres pastorel·les i nou tensons; d'aquestes, tres amb el seu germà Ebles i quatre amb el seu cosí Elies, una altra amb un Segner Rainaut (potser Rainaut d'Albusson) i una amb Maria de Ventadorn.
La composició més coneguda és Si be·m partetz, mala dompna, de vos. Apareix en gran nombre de cançoners i altres trobadors n'imiten l'estrofisme. És la primera mostra de mala cansó, cançó on el trobador parla malament de la dama que l'ha abandonat per un altre.
Es conserva la música de quatre de les seves cançons.
Cançons
- (194,1) Ades on plus viu, mais apren
- (194,3) Ben feira chanzos plus soven (amb música conservada)
- (194,6) En tanta guisa·m men'Amors (amb música conservada)
- (194,7) Estat aurai de chantar
- (194,8) Ges de chantar no·m faill cors ni razos (amb música conservada)
- (194,11) Ja non cugei qu·em desplagues amors
- (194,12) Ja non cudiei trobar
- (194,19) Si be·m partetz, mala dompna, de vos (amb música conservada)
Tensons
- (194,2=136,1) Ara·m digatz vostre semblan
- (136,1a=194,4) En Gui, digaz al vostre grat
- (129,2=194,5) En Gui, digaz la qal penriaz vos
- (295,1=194,9) Gui d'Uissel, be·m pesa de vos
- (129,3=194,10) Gui, e·us part mon essienz
- (194,16=129,4) N'Eble pus endeptatz
- (194,17=136,4) N'Elias, a son amador
- (194,18=136,6) N'Elias, de vos voill auzir
- (194,18a=413,1) Segner Rainaut, vos qi·us faitz amoros
Pastorel·les
- (194,13) L'autre jorn, cost' una via
- (194,14) L'autre jorn, per aventura
- (194,15) L'autrier, cavalcava
Bibliografia
- Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 1009-1023 [Comentari i edició de tres composicions i de la vida]
Edicions
- Audiau, Jean, Les poésies des quatre troubadours d'Ussel, publiées d'après les manuscrits. París: Librarie Delagrave, 1922
Repertoris
- Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 260
- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Gui d'Ussel és el número PC 194]
Referències
- ↑ Riquer, Los trovadores, p. 1009