Aimeric de Sarlat

BnF ms. 12473 fol. 108v

Aimeric de Sarlat (fl. ca. 1200) fou un trobador occità. Se'n conserven 5 composicions.

Vida

Aimeric és originari de Sarlat (Dordonya). No se'n conserven referències en documents d'arxiu. Segons la seva vida, era originari de Sarlat al Périgord i fou trobador després d'haver estat joglar. La via li atribueix només una cançó (mas non fez mas una canson, tot i que en realitat se'n conserven més. Dedicà algunes peces a Elvira de Subirats, dona d'Ermengol VIII d'Urgell, cosa que en permet situar aproximadament la cronologia a finals del segle XII o principis del segle XIII.

Obra

Se'n conserven cinc cançons, de temàtica amorosa i que, en certs moments, imiten Bernart de Ventadorn.

Cançons

• (11,1) Aissi mueu mas chansos
• (11,2) Fins e leials e senes tot engan (alguns cançoners l'atribueixen a Aimeric de Belenoi)
• (11,3) Quan si cargo⋅l ram de vert fueilh
• (11,4) S'ieu no⋅m lau d'amor tant qon sol

Se li atribueix una cinquena cançó Ja non creirai q'afanz ni cossiriers (PC 9,11), que, ja que està dedicada a Elvira de Subirats, dona d'Ermengol VIII d'Urgell, a qui Aimeric de Sarlat ja havia dedicat Fins e leials e senes tot engan, es considera possible que sigui també seva.

Bibliografia

• Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 806-810 [Comentari i publicació de la vida i de Aissi mueu mas chansos, amb traducció al castellà]

Edicions

• Fumagalli-Mezzetti, M., "Le Canzoni di Aimeric de Sarlat", In: Travaux de Linguistique et Littérature 17 (1979), pàg. 121-169

Repertoris

• Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 296
• Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Aimeric de Sarlat és el número PC 11]

Enllaços externs

• http://troubadours.byu.edu/PC/PC-011/11%20-%20Aimeric%20de%20Sarlat.htm