Axum: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m Bot: Ordenant alfabèticament les categories
Línia 61: Línia 61:
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat d'Etiòpia]]
[[Categoria:Ciutats d'Etiòpia]]
[[Categoria:Ciutats d'Etiòpia]]
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat d'Etiòpia]]

Revisió del 15:16, 2 set 2015

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Aksum
Imatge
Dades
TipusCultural
Característiques
Superfície17,27 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.131 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAxum town (Etiòpia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 14° 07′ 18″ N, 38° 43′ 53″ E / 14.1218°N,38.7315°E / 14.1218; 38.7315

Aksum (o Axum) és una ciutat del nord de la moderna Etiòpia, a la regió Tigré, que fou capital del Regne d'Axum o Aksum (segle IV aC-segle X), sovint anomenat com a Etiòpia. Està situada a la comarca de Mehakelegnaw, a la regió Tigrai, a la base de les muntanyes Adua o Adwa, a 2.131 metres d'altura. La moderna ciutat té una població de 47.320 habitants (2005). Disposa d'un aeroport local (codi ICAO: HAAX; codi IATA: AXU) i universitat (oberta el 16 de febrer del 2007).

Història

Després del segle IV (vers 330), el regne va esdevenir cristià i fou aliat bizantí. La ciutat i el regne van començar la decadència al segle VII, suposadament quan els àrabs van començar a disputar les rutes de comerç i Aksum va perdre el contacte amb Alexandria, el seu principal mercat, i per tant amb Europa. Fins al segle X, es van coronar reis a Aksum però ja havien perdut tot el poder.

Patrimoni de la Humanitat

El 1980, la UNESCO va declarar el lloc arqueològic d'Aksum com a Patrimoni de la Humanitat. Els monuments principals són les esteles (stelae), moltes de les quals al Parc de les Esteles Septentrionals, algunes de fins a 33 metres d'altura i un pes de més de 500 tones; el parc de la Gran Estela conté l'estela del rei Ezana, de 24 metres. La més coneguda és l'anomenat Obelisc d'Aksum, de 24,6 metres, que va ser portada pels italians a Roma i retornada a Etiòpia el 2005, i quedà restaurada al seu lloc el 31 de juliol del 2008. Aquestes esteles marcarien llocs d'enterrament. A l'estela de Gudit, a l'oest de la ciutat, a diferència de les esteles del nord, hi ha al costat gran nombre de tombes del segle IV.

Altres monuments de la ciutat són l'església de Santa Maria de Zion (de 1665), amb la suposada Arca de l'Aliança i un museu arqueològic i etnogràfic, i la pedra Ezana escrita en sabeu, grec antic i ge'ez. També cal esmentar la tomba del rei Bazen, un megàlit, el bany de la reina de Sabà, una cisterna, els monestirs d'Abba Pentalewon i Abba Liqanos, els palaus de Ta'akha Maryam (segle IV) i Dungur (segle VI), i la figura gravada en pedra, anomenada els "lleons de Gobedra".

Agermanaments

Vegeu també

Bibliografia

  • Francis Anfray. Les anciens ethiopiens. Paris: Armand Colin, 1991.
  • Yuri M. Kobishchanov. Axum (Joseph W. Michels, editor; Lorraine T. Kapitanoff, translator). University Park, Pennsylvania: University of Pennsylvania, 1979. ISBN 0-271-00531-9.
  • David W. Phillipson. Ancient Ethiopia. Aksum: Its antecedents and successors. London: The British Brisith Museum, 1998.
  • David W. Phillipson. Archaeology at Aksum, Ethiopia, 1993-97. London: Brisith Institute in Eastern Africa, 2000.
  • Stuart Munro-Hay. Aksum: An African Civilization of Late Antiquity. Edinburgh: University Press. 1991. ISBN 0-7486-0106-6 online edition.
  • Stuart Munro-Hay. Excavations at Aksum: An account of research at the ancient Ethiopian capital directed in 1972-74 by the late Dr Nevill Chittick London: British Institute in Eastern Africa, 1989 ISBN 0-500-97008-4.
  • Sergew Hable Sellassie. Ancient and Medieval Ethiopian History to 1270 Addis Ababa: United Printers, 1972.
  • African Zion, the Sacred Art of Ethiopia. New Haven: Yale University Press, 1993.

Eenllaços externs


{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina