Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m el nom és "Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears"
m el mateix (És establerta... de nom: Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, amb domicili ...al carrer Major de Can Caralleu, 1-7...)
Línia 53: Línia 53:
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{commonscat}}
* [http://www.academia.cat/ Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears]
* [http://www.academia.cat/ Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears]


{{Creus de Sant Jordi 1983}}
{{Creus de Sant Jordi 1983}}

Revisió del 00:24, 3 set 2015

No s'ha de confondre amb Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Seu al carrer Major de Can Caralleu, al barri de Sarrià (Barcelona)

Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears és una institució mèdica cultural fundada a Barcelona el 5 d'abril de 1878, que pretén ser una tribuna i lloc de reunió dels professionals de la Medicina de Catalunya i Balears amb la finalitat de fomentar l'estudi i el conreu de les ciències de la salut en tots els seus aspectes. Té la seu al carrer Major de Can Caralleu, de Barcelona. L'òrgan és Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña, editat en català des del 1907. Actualment té més de 10.000 socis.

Història

Entrada a l'edifici

Es va crear de la fusió de dues entitats independents. Per una part, El Laboratorio, fundat el 15 de gener de 1872 per cinc estudiants de Medicina (entre ells Salvador Cardenal i Josep A. Barraquer) decebuts per l'ensenyament rutinari i excessivament teòric; i per l'altra, l'Academia de Ciencias Médicas, fundada el 1876 per Jaume Pi i Sunyer, Lluís de Góngora, Joaquim Bonet i Amigó i Agustí Prió.[1] Ambdues entitats es fusionaren el 5 d'abril de 1878. El seu primer president fou Lluís de Góngora.

Aviat es va fer ressò de la medicina experimental de Claude Bernard, i impulsar treballs d'investigació, i cursos de bacteriologia i d'histologia. Per suggeriment de Manuel Salvat i Espasa i Enric Ribas i Ribas, va promoure la celebració del Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana el 1913, presidit per Miquel A. Fargas. El 1927, quan els centres ja disposaven de bons laboratoris, es dedicaren a l'engrandiment de la biblioteca, que ha arribat als 80.000 volums i a les 500 revistes; des del 1984 és regida per un Patronat conjuntament amb el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. En acabar la guerra civil espanyola li canviaren el nom d'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya pel d'Academia de Ciencias Médicas; el 1967 recuperà la seva denominació actual.

Ha promogut les dues edicions del Vocabulari mèdic (1974 i 1979), la col·lecció Monografies Mèdiques (des del 1969), l'Índex farmacològic (1980 i 1984) i, el 1990, un Diccionari Enciclopèdic de Medicina. A començaments dels anys 1980 la biblioteca passà a anomenar-se Centre de Documentació Mèdica (CDM), centre peoner en la teledocumentació biomèdica. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Òrgans de Govern

El principal és l'Àssemblea General, òrgan sobirà de l'entitat composta per tots els socis, la Junta Consultava, que elegeix la Junta de Govern, formada pel president, quatre vicepresidents, secretari general, vicesecretari, vuit vocals i 15 presidents d'Associacions d'Estudiants de Ciències de la Salut.

Presidents

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears». Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. [Consulta: 2 setembre 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acadèmia_de_Ciències_Mèdiques_i_de_la_Salut_de_Catalunya_i_de_Balears&oldid=15680411»