Basílica del Senyor de Monserrate: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Ordenant alfabèticament les categories
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15675293 a 15569704 de JoRobot. [s]
Línia 112: Línia 112:


{{ORDENA:Basilica Del Senyor De Monserrate}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Basilica Del Senyor De Monserrate}} <!--ORDENA generat per bot-->

{{coord|5|32|7|N|73|22|04|O|display=title}}
[[Categoria:Bogotà]]
[[Categoria:Bogotà]]
[[Categoria:Esglésies neogòtiques]]
[[Categoria:Esglésies neogòtiques]]
[[Categoria:Santuaris]]
[[Categoria:Santuaris]]

{{coord|5|32|7|N|73|22|04|O|display=title}}

Revisió del 02:08, 3 set 2015

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Basílica Santuario del Señor Caído de Monserrate
Imatge
Basílica del Senyor de Monserrate
EpònimJesús de Natzaret Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBasílica menor
ArquitecteArturo Jaramillo Concha
Data de dissolució o abolició1925
Característiques
Estil arquitectònicNeogòtic
Altitud3.152 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBogotà (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMonserrate Modifica el valor a Wikidata
Map
 4° 36′ 19″ N, 74° 03′ 20″ O / 4.60518°N,74.05544°O / 4.60518; -74.05544
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Bogotà Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcerromonserrate.com Modifica el valor a Wikidata

La Basílica Santuari del Señor Caído de Monserrate, és una basílica menor de culte catòlic romà que es troba al cim del Turó de Monserrate, a l'orient de Bogotà (capital de Colòmbia), el qual està consagrat sota l'advocació del Senyor Caigut de Monserrate. La basílica és un santuari de peregrinació que fa part de l'Arxidiòcesi de Bogotà.

Història

La construcció de la primera ermita va ser autoritzada per Juan de Borja en 1640 al batxiller dom Pedro Solís, el qual la va finalitzar en 1657, inicialment sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat que molt aviat fou reemplaçada per la imatge del "Sant Crist Caigut als assots i clavat en la creu", obra del mestre Pedro de Lugo Albarracín tallada en fusta i amb algunes peces de plom i plata.[1] L'esmentada construcció tenia una capella i un convent annex on van habitar els Monjos "Recoletos" de Sant Agustí fins a 1685, quan van ser reemplaçats pel Gabinet de Madrid, per pares Candelaris.

El creixent nombre de feligresos i els danys ocorreguts en la construcció original a causa del terratrèmol del 1917,[2] van obligar a construir una nova església al cim del turó, la qual va ser dissenyada per l'arquitecte Arturo Jaramillo Concha amb un estil arquitectònic neogòtic. La nova església es va construir gràcies a l'ajuda dels pelegrins, que pujaven al turó a visitar el Señor Caído de Monserrate carregant almenys un maó[3] i va ser acabada en 1925.

Durant la celebració del quart centenari de la ciutat el 1938, l'església va ser il·luminada indirectament durant la nit.[4] El 1952 es construeix l'altar elaborat a Florència, Itàlia, i el 12 de maig de 1955 l'església es consagra a la Passió de Nostre Senyor en cerimònia especial presidida per monsenyor Emilio de Brigard.

La "Moreneta" colombiana

A dins de la basílica trobem una capella amb una reproducció de la Verge de Montserrat, exactament igual que la del Monestir de Montserrat. La figura és flanquejada per dues banderes: una de colombiana i una altra de catalana.

Horaris

Horari de misses[5]
Diumenges
6 a.m., 7:15 a.m., 8:30 a.m., 9:45 a.m., 11 a.m., 12:15 p.m., 1:30 p.m., 2:45 p.m., 4 p.m.
Dissabtes
8:15 a.m., 10 a.m., 12 m, 2 p.m.
Dilluns a divendres
10 a.m., 1 p.m. (addicionalment missa a les 8 am el primer divendres de cada mes)
Festius
8 a.m., 10 a.m., 11 a.m., 12 m i 2 p.m.

La basílica es troba oberta de dilluns al dissabte de 8:30 a.m. a 5:00 p.m., els diumenges de 6:00 a.m. a 5:00 p.m. i els dies festius de 8:00 a.m. a 5:00 p.m.

A més, de dilluns a divendres es resa el Sant Rosari a les 12:30 p.m. i els dissabtes a les 7:45 a.m. i a les 11 a.m.

Els serveis de transport a la basílica funcionen en el següent horari:[6]

  • Funicular de dilluns a divendres entre 7:45 a.m. i 11:45 a.m., dissabtes de 7:45 a.m. a 3:00 p.m., diumenges i dies festius de 5:30 a.m. a 6:00 p.m.
  • Telefèric de dilluns a divendres de 12:00 m. a 12:00 p.m., dissabtes de 3:00 a 12:00 p.m. i diumenges de 9:00 a.m. a 5:00 p.m.

Vies d'accés

Existeixen tres formes d'accés a la basílica; la primera és l'ascens al turó de Monserrate a peu, a través d'un sender per als vianants de 2,5 quilòmetres que compta amb dos miradors i que en l'actualitat es troba tancat per obres de reparació.[7]

Una altra alternativa és el funicular, construït entre 1926 i 1929 per la companyia suïssa Lowis von Roll i inaugurat oficialment el 18 d'agost de 1929. Té una longitud lineal de 800 metres, assoleix una velocitat de 3.2 metres per segon, amb una capacitat màxima de 80 persones.

Finalment, la tercera alternativa és el telefèric, el qual va ser inaugurat el 27 de setembre de 1955,[8] que utilitza un sistema bicable i dues cabines amb capacitat màxima de 40 persones.

Referències

  1. Institut Districtal de Cultura i Turisme 20B.pdf Escultura del Senyor caigut de Monserrate, últim accés el 02/06/2009.
  2. Bogotá milagrosa Història del turó de Monserrate, últim accés el 02/06/2009.
  3. Vargas, José (2000), Esglésies de Santafé de Bogotà, pp.150.
  4. Vargas, José (2000), Iglesias de Santafé de Bogotá, pp.151.
  5. Turó de Monserrate El nostre santuari, últim accés el 04/06/2009.
  6. Turó de Monserrate Tarifes i horaris, últim accés el 14/06/2009.
  7. Caracol Camí de Monserrate estarà tancat en Setmana Santa, 13/03/2009.
  8. Institut Distrcital de Cultura i Turisme Fitxa tècnica turística de la Localitat de Santafé, últim accés el 04/06/2009.

Bibliografia

  • Pianeta, Alberto. Iglesias de Colombia: Arte y Arquitectura. Myra Editores, Bogotá, 2006. ISBN 958-33-7221-8. 
  • Vargas Araújo, José Miguel; Palacio Santamaría, Alexander; Palacio Santamaría, José. Iglesias de Santafé de Bogotá. Taller Cinco Centro de Diseño Publicaciones, Bogotá, 2000. ISBN 958-95884-8-4. 
  • COLCULTURA. Reminiscencias de Santafé de Bogotá. Instituto Colombiano de Cultura (COLCULTURA), Bogotá, 1978. 
  • Martínez, Carlos. Bogotá reseñada por cronistas y viajeros ilustres. Escala Ediciones, Bogotá. 
  • Silvestrer Sánchez, Francisco. Descripción del Reyno de Santa fé de Bogotá (1728). Universidad Nacional de Colombia, Bogotá, 1968. 

Enllaços externs

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina