Aspazija

Aspazija

Aspazija al 1920
Nom original	(lv) Johanna Emīlija Lizete Rozenberga
Biografia
Naixement	4 març 1865 (Julià) Mitava parish (en)
Mort	5 novembre 1943 (78 anys) Dubulti (Letònia) (en)
Sepultura	Cementiri Rainis
Diputada del parlament letó
Activitat
Camp de treball	Poesia
Lloc de treball	Riga
Ocupació	poetessa, traductora, escriptora, política, dramaturga, periodista
Gènere	Poesia
Llengua	letó
Família
Cònjuge	Rainis
Premis  Orde de les Tres Estrelles  Creu al Reconeixement

Aspazija és el nom de ploma d'Elza Pliekšāne nom de naixement Elza Rozenberga (Pagasts Zaļenieku (prop de Jelgava), 16 de març de 1865 - Jurmala,5 de novembre de 1943), va ser una poeta i dramaturga de Letònia. Aspazija és la transliteració en letó d'Aspàsia (un gènere d'orquídia).

Biografia

Aspazija va néixer a la vora de Jelgava el 1865, on va estudiar i es va involucrar en organitzacions juvenils.

Placa en honor el matrimoni Rainis i Aspazija a Zuric

Amb els anys, ella es va anar interessant per la literatura i forma part del «nou corrent» (en letó: Jaunā strāva), on va conèixer un dels seus líders, Jānis Pliekšāns (més conegut com Rainis), editor d'un diari, poeta i advocat. La parella es va casar el 1897 i van viure durant un temps a Panevėžys a Lituània. Van ser condemnats a l'exili per Rússia des de 1897 fins 1903 i després es van traslladar a viure a Suïssa des de 1905 fins a 1920. Al seu retorn a la Letònia independent després de la Primera Guerra Mundial, va prendre part en el moviment feminista. Aspazija també es va unir al Partit Socialdemòcrata Obrer Letó i va ser membre de totes les sessions del Saeima des de 1920 a 1934.

Obres literàries

Els primers treballs d'Aspazija van ser realistes, però la major part de la seva producció és neoromàntica. Algunes obres tenen una mirada nostàlgica cap al passat, per exemple, la peça Vaidelote (un servent dels déus a la mitologia lituana), escrita el 1894, i situada en el segle XIV del Gran Ducat de Lituània.

Bibliografia

• Stahnke Astrida B., Aspazija: her life and her drama, University Press of America, Lanham, 1984, ISBN 0-8191-3681-6.
• Meskova Sandra, « Two mothers of Latvian literature : Aspazija and Anna Brigadere » dans Journal of Baltic studies. 34.3, 2003, pp.276-297.
• Nesaule Agate, « What happened to Aspazija? In search of feminism in Latvia » dans Hecate. 18.2, 1992, pp. 112-125, ISSN 0311-4198.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspazija