Tribunal Suprem d'Espanya: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot inserta {{Autoritat}} |
||
| Línia 93: | Línia 93: | ||
{{coord|40.424328|-3.693371|source:eswiki|display=title}} |
{{coord|40.424328|-3.693371|source:eswiki|display=title}} |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Tribunal Suprem D'Espanya}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Tribunal Suprem D'Espanya}} <!--ORDENA generat per bot--> |
||
[[Categoria:Tribunal Suprem d'Espanya]] |
[[Categoria:Tribunal Suprem d'Espanya]] |
||
Revisió del 01:28, 4 set 2015
El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional de l'Estat Espanyol que culmina l'organització del poder judicial a l'estat. Té la seva seu Madrid i és superior en tots els ordres, exceptuant el que està disposat en matèria de garanties constitucionals. El Tribunal Suprem és el tribunal d'última instància (final) en tots els casos i les seves decisions només poden ser deixades sense efecte quan el Tribunal Constitucional, en aquelles matèries en què és competent, sentencia que els drets i llibertats contemplats a la constitució en serien afectades. En tots els altres casos, la majoria, no és possible apel·lar o recórrer una decisió ferma del Tribunal Suprem. No obstant això, en l'àmbit penal Sa Majestat el Rei pot deixar sense efecte fins i tot les condemnes imposades o ratificades pel tribunal Suprem, en exercici del dret de gràcia que la Constitució reconeix, a proposta del Consell de Ministres.
El Tribunal coneix i decideix els processos de responsabilitat civil o penal contra el President i els Ministres del Govern de la Nació, els Senadors i Diputats de les Corts Generals, President i Magistrats del propi Tribunal Suprem i Vocals del Consell General del Poder Judicial, President i Magistrats del Tribunal Constitucional i altres integrants d'altes institucions de l'Estat i de les comunitats autònomes. Així mateix, coneix i decideix els processos d'il·legalització de partits polítics, a instància exclusiva del Ministeri Fiscal o del Govern, requerit a això pel senat o el Congrés dels Diputats.
També coneix i decideix els recursos ordinaris i extraordinaris prevists per la Llei contra les resolucions dels tribunals inferiors. Finalment, coneix i decideix els altres processos que la Constitució o la Llei reserven a la seva competència.
El 15 de desembre de 2009 fou condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans per haver violat l'article 6.1 de la Convenció Europea de Drets Humans, que determina el dret a ser escoltat de manera equitativa en un termini raonable per un tribunal independent.[1] La sentència es produí arran de la denúncia presentada per un veí de Bocairent (Vall d'Albaida), que va haver d'esperar quatre anys al pronunciament del Tribunal Suprem sobre un recurs, que fou finalment denegat per manca d'informació, presentat contra certes mesures urbanístiques adoptades a la seva localitat.[1]
Presidència
Membres
El Tribunal Suprem està compost pels següents magistrats:
- Ana María Ferrer García (en substitució de Carlos Granados Pérez)
- Andrés Palomo del Arco (en substitució de Perfecto Agustín Andrés Ibáñez)
Justícia en català
El 16 de desembre de 2009, l'alt tribunal acceptà per primera vegada a la història una instància (recurs de cassació) presentada exclusivament en llengua catalana.[7] Fins al moment, tot recurs presentat en català era rebutjat i l'advocat que el signava instat a adjuntar-hi una còpia traduïda al castellà en un període no superior a deu dies.[7]
El recurs fou presentat el juliol de 2009 per Sixte Garganté, lletrat dels serveis jurídics de Comissions Obreres, contra una sentència de la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i fou rebutjat per no complementar una còpia en castellà.[7] La decisió va ser recorreguda i se li donà la raó en el sentit que la traducció anés a càrrec del tribunal.[7] Els fonaments jurídics de la resolució versaren en les disposicions de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) referides a la plena validesa i eficàcia dels documents aportats, però sobretot en l'articulat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, norma amb rang de llei a l'Estat espanyol des de 2001.[7] La Carta Europea proclama el dret de la ciutadania a comparèixer davant d'un tribunal expressant-se en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals, com ara la traducció complementària.[7] Destacà la inclusió de l'article 33.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que proclama el dret dels catalans a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i jurisdiccionals d'àmbit estatal, com a eina de reforç de la sentència car que la vigència constitucional de l'esmentat text estatutari estava en entredit pel Tribunal Constitucional, un cop ja promulgat.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna el Tribunal Suprem per lentitud, 3cat24.cat, 15 de desembre 2009 (consulta: 16-12-09).
- ↑ Índice alfabético de Personajes. Madrid: Real Academia de la Historia.
- ↑ Díaz Sampedro, Braulio. La politización de la justicia: El Tribunal Supremo (1836-1881), memoria para optar al grado de doctor. Madrid: Universidad Complutense, 2004. PP.296-297. ISBN 84-669-2484-1.
- ↑ Diario ABC (30-01-1929), p.32.
- ↑ Diario ABC (17-09-1929), p.27.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesReial Decret 979/2013 - ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 El TS accepta per primer cop un recurs presentat en català, Avui, 16 de desembre 2009 (consulta: 16-12-09).
Enllaços externs
- Tribunal Suprem d'Espanya - Lloc web oficial (castellà)
- vLex.com - Sentències del Tribunal Suprem espanyol (castellà)