Batalla de Xiva (1838): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Inicio
 
Ampliació
Línia 1: Línia 1:
== Antecedents ==
== Antecedents ==
A finals de març de [[1838]], reunides les forces de Cabrera amb les de Quilez, 4000 homes i 200 genets, es van dirigir a [[Llíria]], sortint al seu encontre la columna del coronel Churruca, de 2.000 homes amb els que va tenir petits enfrontaments a [[Hijar]] i [[Albalate]], però van arribar finalment a [[Llíria]], que van ocupar. Paralea, que es trobava a [[Onda]] amb 1200 homes i 90 genets va arribar a Llíria quan aquesta ja havia estat saquejada i s'havien dirigit cap a [[Xiva]], i va demanar reforços a [[Mariano Breson]] que va aportar 800 homes i 100 genets,{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|161}} trobant-se a [[Manises]], i l'endemà van fer nit a [[Xest]], sortint de matí cap a [[Xiva]], on estaven els carlins.{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|162}}
A finals de març de [[1838]], reunides les forces de Cabrera amb les de Quilez, 4000 homes i 200 genets, es van dirigir a [[Llíria]], sortint al seu encontre la columna del coronel Churruca, de 2.000 homes amb els que va tenir petits enfrontaments a [[Hijar]] i [[Albalate]], però van arribar finalment a [[Llíria]], que van ocupar. Paralea, que es trobava a [[Onda]] amb 1200 homes i 90 genets va arribar a Llíria quan aquesta ja havia estat saquejada i s'havien dirigit cap a [[Xiva]], i va demanar reforços a [[Mariano Breson]] que va aportar 800 homes i 100 genets,{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|161}} trobant-se a [[Manises]], i l'endemà van fer nit a [[Xest]], sortint de matí cap a [[Xiva]], on estaven els carlins.{{sfn|Calbo y Rochina de Castro|1843|162}}

Amb la signatura del [[Conveni de Bergara]] l'agost de [[1839]], Cabrera es va veure aïllat i encerclat per les forces liberals,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bollaert |nom=William |títol=The wars of succession of Portugal and Spain, from 1826 to 1840 |volum=vol.2 |url= |llengua=anglès |editorial=Ranken and Co |data=1870 |pàgines=370 |isbn=}}</ref> que a finals de 1839 havien muntat una línia de fortificacions des d'Alcanyís a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc després Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupà Aliaga, Alcalá de la Selva, i finalment [[Cantavella]] l'11 de maig. [[Setge de Morella (1839)|Perduda Morella]], Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a [[França]] el mes de juliol.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/historia/siglo_XIX_en_aragon/multimedia/mapas/mapa_i_guerra_carlista.htm |títol=La Expedición Real |consulta=21/8/2015 |obra=Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon |editor=Gran Enciclopedia Aragonesa |data= |llengua=castellà }}</ref>


== La batalla ==
== La batalla ==

Revisió del 14:35, 5 set 2015

Antecedents

A finals de març de 1838, reunides les forces de Cabrera amb les de Quilez, 4000 homes i 200 genets, es van dirigir a Llíria, sortint al seu encontre la columna del coronel Churruca, de 2.000 homes amb els que va tenir petits enfrontaments a Hijar i Albalate, però van arribar finalment a Llíria, que van ocupar. Paralea, que es trobava a Onda amb 1200 homes i 90 genets va arribar a Llíria quan aquesta ja havia estat saquejada i s'havien dirigit cap a Xiva, i va demanar reforços a Mariano Breson que va aportar 800 homes i 100 genets,[1] trobant-se a Manises, i l'endemà van fer nit a Xest, sortint de matí cap a Xiva, on estaven els carlins.[2]

Amb la signatura del Conveni de Bergara l'agost de 1839, Cabrera es va veure aïllat i encerclat per les forces liberals,[3] que a finals de 1839 havien muntat una línia de fortificacions des d'Alcanyís a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc després Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupà Aliaga, Alcalá de la Selva, i finalment Cantavella l'11 de maig. Perduda Morella, Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a França el mes de juliol.[4]

La batalla

El 2 d'abril, els carlins sabien de l'arribada dels liberals, que avançaven en tres columnes i es van moure en direcció contrària protegits per les muntanyes a la dreta de Peralea, prenent les altures i formant en tres cossos,[2] i Paralea en veure'ls va atacar, prenent les posicions carlines en un terreny en pendent del què Cabrera s'anava retirant i finalment atacant amb una càrrega de cavalleria, però en comptes de perseguir als carlins, amb moltes baixes i la tropa molt cansada, es va retirar a Xiva mentre Cabrera es retirava al Maestrat amb el botí de la campanya.

Conseqüències

  1. Calbo y Rochina de Castro i 1843, 161.
  2. 2,0 2,1 Calbo y Rochina de Castro i 1843, 162.
  3. Bollaert, William. The wars of succession of Portugal and Spain, from 1826 to 1840 (en anglès). vol.2. Ranken and Co, 1870, p. 370. 
  4. «La Expedición Real» (en castellà). Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon. Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 21 agost 2015].