Regió de Síria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]])
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Síria''' (en [[grec]] Συρία, en [[llatí]] ''Syría)'' fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del [[Llevant]] incloent [[Fenícia]], Síria pròpia i [[Palestina]] (anomenada generalment [[Celesíria]] que vol dir Síria buida). El nom nadiu era [[Aram]] i el modern Esh Sham. El nom de Síria derivava segurament d'abreujar [[Assíria]], que va governar durant segles Aram.
'''Síria''' (en [[grec]]: Συρία, en [[llatí]]: ''Syría)'' fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del [[llevant]] incloent [[Fenícia]], Síria pròpia i [[Palestina]] (anomenada generalment [[Celesíria|''Celesíria'']], que vol dir 'Síria buida'). El nom nadiu era [[Aram]] i el modern Esh Sham. El nom de Síria derivava segurament d'abreujar [[Assíria]], que va governar durant segles Aram.


Els seus límits eren marcats a l'oest per la [[Mar Mediterrània]]; a l'est l'[[Eufrates]]; les [[muntanyes del Taure]] i l'[[Amanos]] al nord; i el [[desert d'Aràbia]] al sud. A la costa la zona entre [[Marathos]] (''Marathus'') i el [[Mont Carmel]] era considera [[Fenícia]] però generalment inclosa dins la denominació regional de Síria. La Celesíria incloïa sovint tot Palestina als dos costats del Jordà i la vall de la Bekaa. Fenícia tant era atribuïda a Síria pròpia com a Celesíria.
Els seus límits eren marcats a l'oest per la [[mar Mediterrània]]; a l'est l'[[Eufrates]]; les [[muntanyes del Taure]] i l'[[Amanos]] al nord; i el [[desert d'Aràbia]] al sud. A la costa, la zona entre [[Marathos]] (''Marathus'') i el [[mont Carmel]] era considera [[Fenícia]], però generalment inclosa dins la denominació regional de Síria. La Celesíria incloïa sovint tot Palestina als dos costats del Jordà i la vall de la Bekaa. Fenícia tant era atribuïda a Síria pròpia com a Celesíria.


[[Xenofont]] esmenta [[Issos]] com la darrera ciutat de Cilícia després de la qual s'entrava a Síria. Estrabó dividia Síria en els següents districtes (de nord a sud):
[[Xenofont]] esmenta [[Issos]] com la darrera ciutat de Cilícia, després de la qual s'entrava a Síria. Estrabó dividia Síria en els següents districtes (de nord a sud):


*[[Commagena]], capital [[Samòsata]]
*[[Commagena]], capital [[Samòsata]]
*[[Seleucis]] o [[Tetràpolis]], capital [[Selèucia de Piera]] (era a la vora de l'Eufrates i Pompeu la va incorporar a Commagena)
*[[Seleucis]] o [[Tetràpolis]], capital [[Selèucia de Piera]] (era a la vora de l'Eufrates i Pompeu la va incorporar a Commagena)
*[[Celesíria]] (en el sentit aquí del territori de l'[[Orontes]]) amb [[Bambice]], Beroea i Heraclea.
*[[Celesíria]] (en el sentit aquí del 'territori de l'[[Orontes]]<nowiki/>'), amb [[Bambice]], Beroea i Heraclea
*[[Cirrhèstica]], anomenada així per [[Cirrhestis]] on hi havia un temple d'Atenea, anava d'Antioquia cap al nord, fins a l'Amanos i tenia a l'est la Commagena. La capital era [[Gindaros]].
*[[Cirrhèstica]], anomenada així per [[Cirrhestis]], on hi havia un temple d'Atenea, anava d'Antioquia cap al nord, fins a l'Amanos i tenia a l'est la Commagena. La capital n'era [[Gindaros]]
*[[Fenícia]]
*[[Fenícia]]
*[[Judea]]
*[[Judea]]
Línia 32: Línia 32:
**''Paltos''
**''Paltos''
**''Balaneae''
**''Balaneae''
*[[Fenícia]] (amb les seves subdivisions, vegeu [[Fenícia]])
*[[Fenícia]] (amb les seves subdivisions; vegeu [[Fenícia]])
*[[Commagena]]
*[[Commagena]]
**''Cholmadara''
**''Cholmadara''
**[[Samòsata]].
**[[Samòsata]]
*[[Piera]]
*[[Piera]]
**''Pinara''
**''Pinara''
**''Pagrae''
**''Pagrae''
**[[Portes Síries]]
**[[Portes Síries|Portes síries]]
*[[Cirrhèstica]] (''Cyrrhestice'')
*[[Cirrhèstica]] (''Cyrrhestice'')
**''Ariseria''
**''Ariseria''
Línia 96: Línia 96:
**''Thelmenissus''
**''Thelmenissus''
**''[[Apamea]]''
**''[[Apamea]]''
**''Emissa''.
**''Emissa''
*[[Laodicene]]
*[[Laodicene]]
**''Scabiosa Laodicea''
**''Scabiosa Laodicea''
Línia 149: Línia 149:
**''Adrama''
**''Adrama''


A partir del [[975 aC]] el regne més important de la zona fou el de [[Damasc]]. El [[747 aC]] la regió va passar a [[Assíria]], i després va passar a [[Babilònia]] i a [[Pèrsia]]. Finalment fou conquerida per [[Alexandre el gran]] el [[333 aC]]. A la seva mort, i després del període de lluita dels diàdocs, la regió va quedar per [[Seleuc I Nicàtor]] el [[301 aC]]. [[Celesíria]] fou llargament disputada amb els [[Ptolemeus]]. El [[64 aC]] els romans van declarar Síria província romana.
A partir del [[975 aC]], el regne més important de la zona fou el de [[Damasc]]. El [[747 aC]], la regió va passar a [[Assíria]], i després va passar a [[Babilònia]] i a [[Pèrsia]]. Finalment, fou conquerida per [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] el [[333 aC]]. A la seva mort, i després del període de lluita dels diàdocs, la regió va quedar per a [[Seleuc I Nicàtor]] el [[301 aC]]. [[Celesíria]] fou llargament disputada amb els [[ptolemeus]]. El [[64 aC]], els romans van declarar Síria província romana.


Vegeu: [[Síria (província romana)]]
Vegeu: [[Síria (província romana)]].


En sis campanyes els àrabs es van apoderar de Síria ([[633]]-[[639]]) i la gran regió ja no va tornar a existir.
En sis campanyes, els àrabs es van apoderar de Síria ([[633]]-[[639]]) i la gran regió ja no va tornar a existir.





Revisió del 11:56, 6 set 2015

Síria (en grec: Συρία, en llatí: Syría) fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del llevant incloent Fenícia, Síria pròpia i Palestina (anomenada generalment Celesíria, que vol dir 'Síria buida'). El nom nadiu era Aram i el modern Esh Sham. El nom de Síria derivava segurament d'abreujar Assíria, que va governar durant segles Aram.

Els seus límits eren marcats a l'oest per la mar Mediterrània; a l'est l'Eufrates; les muntanyes del Taure i l'Amanos al nord; i el desert d'Aràbia al sud. A la costa, la zona entre Marathos (Marathus) i el mont Carmel era considera Fenícia, però generalment inclosa dins la denominació regional de Síria. La Celesíria incloïa sovint tot Palestina als dos costats del Jordà i la vall de la Bekaa. Fenícia tant era atribuïda a Síria pròpia com a Celesíria.

Xenofont esmenta Issos com la darrera ciutat de Cilícia, després de la qual s'entrava a Síria. Estrabó dividia Síria en els següents districtes (de nord a sud):

Plini esmenta altres petits districtes de Celesíria: Gazates (Gazatae), Gindareni, Granucomates (Granucomatae), Emeseni, Hilates (Hylatae), Iturea, Mariammitani, Mammisea, Paradisos, Pagres (Pagrae), Pinarites, Seleucis de l'Eufrates, Seleucis del Belus, i Carditensis (Cardytenses)

Ptolemeu, que exclou Judea de Síria, esmenta els següents districtes o subdivisions:

A partir del 975 aC, el regne més important de la zona fou el de Damasc. El 747 aC, la regió va passar a Assíria, i després va passar a Babilònia i a Pèrsia. Finalment, fou conquerida per Alexandre el Gran el 333 aC. A la seva mort, i després del període de lluita dels diàdocs, la regió va quedar per a Seleuc I Nicàtor el 301 aC. Celesíria fou llargament disputada amb els ptolemeus. El 64 aC, els romans van declarar Síria província romana.

Vegeu: Síria (província romana).

En sis campanyes, els àrabs es van apoderar de Síria (633-639) i la gran regió ja no va tornar a existir.