Jofre III de Rocabertí

Jofre III de Rocabertí fou un vescomte de Rocabertí fill del vescomte Dalmau V de Rocabertí i d'Arsenda de Pinós. Va succeir el seu pare quan aquest morí en el setge de Mallorca, on ell mateix era. Segurament per aquest motiu, els seus dominis quedaren momentàniament en mans d'Hug Jofre I de Rocabertí, germà o tiet del nostre vescomte.

Vida

Jofre III va acompanyar el rei Jaume I el Conqueridor en molts dels seus viatges, a més de Mallorca. El 1256 també assistí a l'entrevista que el rei tingué a Sòria amb Alfons el Savi, també va participar a la campanya de Múrcia de 1266 i al viatge que el Conqueridor feu a França el 1272. El 1274, però, es va revoltar contra el rei, juntament amb el seu fill, i seguint les indicacions del comte d'Empúries.

Amb la pujada al tron de Pere el Gran, Jofre era un noble ja gran i no va poder anar en la campanya d'Àfrica i Sicília de 1280 que va sortir de Portfangós. El seu fill Dalmau, però, sí que hi va anar, amb 150 homes. Dos mesos després d'haver marxat, el vescomte moria i deixava el vescomtat orfe de govern fins el 1282.

Núpcies i descendents

Es va casar amb Constança de Palau, germana de Simó de Palau, vescomte de Bas. Tan tenir els fills següents:

• Dalmau VI de Rocabertí, hereu.
• Guerau, casat amb una dama siciliana.
• Jofre, senyor de La Rocca i San Basilio.