Classificació Aarne-Thompson: diferència entre les revisions
m Afegint enllaços |
|||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
Per últim es troben els contes basats en una fórmula i repetició d'episodis similars (2000-2399), provinents de la tradició oral. La repetició s'articula al voltant d'un nombre (sovint el tres o el set) fins al desenllaç final, on es produeix un canvi que anul·la la repetició. Igualment estan en aquest apartat les falses històries, que no progressen i es limiten a repetir una cadena de fets que porta invariablement a l'inici. |
Per últim es troben els contes basats en una fórmula i repetició d'episodis similars (2000-2399), provinents de la tradició oral. La repetició s'articula al voltant d'un nombre (sovint el tres o el set) fins al desenllaç final, on es produeix un canvi que anul·la la repetició. Igualment estan en aquest apartat les falses històries, que no progressen i es limiten a repetir una cadena de fets que porta invariablement a l'inici. |
||
== Vegeu també == |
|||
* [[Donzella en perill]] |
|||
* [[Disparar a una poma damunt el cap d'un xiquet]] |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 00:16, 19 set 2015
La classificació Aarne-Thompson és un catàleg que agrupa els contes segons els elements comuns i els assigna un nombre que agilitza les comparacions entre relats de diferents cultures i entre versions de la mateixa història.
Esquema bàsic de la classificació
El primer grup dels contes (1-299) el formen els relats protagonitzats per animals, diferenciant si aquests són salvatges o no i la interacció o manca d'interacció amb els humans.
Al segon grup estan els contes on l'essencial és la màgia (300-749), que inclou els relats amb un enemic màgic, les històries on un ésser proper al protagonista es transforma i els contes on apareixen objectes màgics. Una variant (750-849) són els contes religiosos, on se substitueix o complementa la màgia per la presència de Déu o el dimoni i les accions dels personatges reben un càstig o un premi exemplar.
Dins el tercer grup s'abandona el món de la meravella per centrar-se en les persones corrents (850-999). S'hi troben les històries que analitzen les classes socials (usualment el matrimoni amb el príncep o princesa segella l'ascens social) i els relats sobre la conducta adequada, especialment en l'àmbit domèstic i infantil.
Al quart grup el que predomina és un antagonista (1000-1199) en forma de gegant o ogre (també amb la variant religiosa del dimoni) que és vençut gràcies a l'enginy i les bones obres.
En un cinquè grup apareixen les històries d'humor (1200-1999), siguin basades en un acudit, amb presència de personatges ridículs o burla de determinats estaments socials (especialment la dona).
Per últim es troben els contes basats en una fórmula i repetició d'episodis similars (2000-2399), provinents de la tradició oral. La repetició s'articula al voltant d'un nombre (sovint el tres o el set) fins al desenllaç final, on es produeix un canvi que anul·la la repetició. Igualment estan en aquest apartat les falses històries, que no progressen i es limiten a repetir una cadena de fets que porta invariablement a l'inici.