Xulhan Arukh: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
El '''Shulchan Aruch''' (de l'[[hebreu]] '''שֻׂלְחָן עָרוּךְ''', "la taula servida") és un llibre obra del [[Càbala|cabalista]] de l'[[Edat mitjana]], el [[rabino]] [[Yosef Karo]] ([[Safed]], 1565), la seva [[Halacà|normativa]], és acceptada per pràcticament tots els corrents i les diferents branques del [[judaisme]]. A diferència del [[Talmud]], el Shulchan Aruch és una obra monosèmica. També està el ''Kitzur shulchan aruch'', que és una obra de Yosef Karo i està traduida a diversos idiomes.
El '''Shulchan Aruch''' (de l'[[hebreu]] '''שֻׂלְחָן עָרוּךְ''', "la taula servida") és un llibre obra del [[Càbala|cabalista]] de l'[[Edat mitjana]], el [[rabí]] [[Yosef Karo]] ([[Safed]], 1565), la seva [[Halacà|normativa]], és acceptada per pràcticament tots els corrents i les diferents branques del [[judaisme]]. A diferència del [[Talmud]], el Shulchan Aruch és una obra monosèmica. També està el ''Kitzur shulchan aruch'', que és una obra de Yosef Karo i està traduida a diversos idiomes.


La seva estructura te 4 llibres, i segueix un ordre anàleg al dels Llibres de Turin, de Rabí Jacob ben Asher:
La seva estructura te 4 llibres, i segueix un ordre anàleg al dels Llibres de Turin, de Rabí Jacob ben Asher:

Revisió del 09:31, 23 set 2015

El Shulchan Aruch (de l'hebreu שֻׂלְחָן עָרוּךְ, "la taula servida") és un llibre obra del cabalista de l'Edat mitjana, el rabí Yosef Karo (Safed, 1565), la seva normativa, és acceptada per pràcticament tots els corrents i les diferents branques del judaisme. A diferència del Talmud, el Shulchan Aruch és una obra monosèmica. També està el Kitzur shulchan aruch, que és una obra de Yosef Karo i està traduida a diversos idiomes.

La seva estructura te 4 llibres, i segueix un ordre anàleg al dels Llibres de Turin, de Rabí Jacob ben Asher:

  • Óraj Jaim (אורח חיים): cicle de vida, oracions i festivitats.
  • Ioré Deá (יורה דעה): cashrut i dol.
  • Even Haezer (אבן העזר): relacions entre l'home i la dona.
  • Joshen Mishpat (חושן משפט): dret públic, penal i privat.

Enllaços externs