Amèrica Central: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 39: Línia 39:
L''''Amèrica Central''' (en castellà: ''Centramérica'', ''América Central'') és la regió geogràfica dins el continent d'[[Amèrica]] compresa entre [[Amèrica del Nord]] i [[Amèrica del Sud]]. Està envoltada per l'[[oceà Pacífic]] i l'[[oceà Atlàntic]]. Políticament es divideix en set països independents: [[Guatemala]], [[Belize]], [[El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panamà]]. La població total d'Amèrica Central és 42.688.190 habitants (2012).
L''''Amèrica Central''' (en castellà: ''Centramérica'', ''América Central'') és la regió geogràfica dins el continent d'[[Amèrica]] compresa entre [[Amèrica del Nord]] i [[Amèrica del Sud]]. Està envoltada per l'[[oceà Pacífic]] i l'[[oceà Atlàntic]]. Políticament es divideix en set països independents: [[Guatemala]], [[Belize]], [[El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panamà]]. La població total d'Amèrica Central és 42.688.190 habitants (2012).


Amèrica Central té una superfície de 523,780 quilòmetres quadrats (202.230 milles quadrades), <ref> "Central America: strategic information". [https://books.google.com.gt/books?id=9AWWBQAAQBAJ&pg=PA8&lpg=PA8&dq=Central+America+has+an+area+of+523,780+square+kilometers&hl=es#v=onepage&q=523%2C780%20&f=false Central America economic integration and cooperation handbook]. Volume 1: Strategic information, organizations and programs (2013 ed.). Washington, D.C.: International Business Publications, USA. 2013. p. 8. ISBN 1-4387-4280-0.</ref>o gairebé 0,1% de la superfície de la Terra. És part de la [[Mesoamèrica]] tresor de biodiversitat, que s'estén des del nord de [[Guatemala]] pel centre de [[Panamà]]. A causa de la presència de diverses falles geològiques actives i l'Arc Volcànic Centroamericano, hi ha una gran quantitat d'activitat sísmica a la regió.
Amèrica Central té una superfície de 523,780 quilòmetres quadrats (202.230 milles quadrades),<ref> "Central America: strategic information". [https://books.google.com.gt/books?id=9AWWBQAAQBAJ&pg=PA8&lpg=PA8&dq=Central+America+has+an+area+of+523,780+square+kilometers&hl=es#v=onepage&q=523%2C780%20&f=false Central America economic integration and cooperation handbook]. Volume 1: Strategic information, organizations and programs (2013 ed.). Washington, D.C.: International Business Publications, USA. 2013. p. 8. ISBN 1-4387-4280-0.</ref>o gairebé 0,1% de la superfície de la Terra. És part de la [[Mesoamèrica]] tresor de biodiversitat, que s'estén des del nord de [[Guatemala]] pel centre de [[Panamà]]. A causa de la presència de diverses falles geològiques actives i l'Arc Volcànic Centroamericano, hi ha una gran quantitat d'activitat sísmica a la regió.


==Història==
==Història==
=== Época precolombina ===
=== Época precolombina ===
Abans de l'arribada dels espanyols, a la zona habitaven les denominades civilitzacions de [[Mesoamèrica]] i algunes tribus de nadius nord-americans a la franja nord. La major civilització va ser la civilització [[maia]], que a part juntament amb els [[Asteques]] de [[Mèxic]] i els [[Inques]] del [[Perú]], eren les tres civilaciones mes poderoses del continent, els maies van aconseguir penetrar des de la peninsula [[Yucatan]], [[Belize]], [[Guatemala]] (sent [[Tikal]] la capital maia ), [[El Salvador]], [[Hondures]] i algunes zones de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. <ref>Gómez Carrillo, Agustín (1900). [http://www.archive.org/stream/elementosdelahi00carrgoog/elementosdelahi00carrgoog_djvu.txtElementos de la historia de Centroamérica]. Madrid, España: Imprenta de Hernando y Compañía.</ref> Alguns grups menors mesoamericanos eren els lencas, pipiles, kunos, Chortis, jicaques, paies, chorotegas, nasos i bribris que habitaven el sud centreamericà.
Abans de l'arribada dels espanyols, a la zona habitaven les denominades civilitzacions de [[Mesoamèrica]] i algunes tribus de nadius nord-americans a la franja nord. La major civilització va ser la civilització [[maia]], que a part juntament amb els [[Asteques]] de [[Mèxic]] i els [[Inques]] del [[Perú]], eren les tres civilaciones mes poderoses del continent, els maies van aconseguir penetrar des de la peninsula [[Yucatan]], [[Belize]], [[Guatemala]] (sent [[Tikal]] la capital maia ), [[El Salvador]], [[Hondures]] i algunes zones de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]].<ref>Gómez Carrillo, Agustín (1900). [http://www.archive.org/stream/elementosdelahi00carrgoog/elementosdelahi00carrgoog_djvu.txtElementos de la historia de Centroamérica]. Madrid, España: Imprenta de Hernando y Compañía.</ref> Alguns grups menors mesoamericanos eren els lencas, pipiles, kunos, Chortis, jicaques, paies, chorotegas, nasos i bribris que habitaven el sud centreamericà.


=== Colonització i època colonial ===
=== Colonització i època colonial ===
Línia 61: Línia 61:


== Població ==
== Població ==
La regió aquesta habitada per més de 40 milions de persones. En la seva majoria joves, dels 15 i 24 anys, sent la majoria en tots els països. L'únic país que té un procés d'envelliment és Costa Rica, on les persones majors de 65 anys són el 8%, i el 41% són menors de 25 anys. Encara Panama i Nicaragua recentment també augmenta la població de tercera edat, tot i que encara són països joves, en el cas de Guatemala la població es fa més adulta (majors de 30 anys), però projeccions per al 2020 es comença a observar una creixent població envellida , mentre El Salvador i sobretot Hondures sóc absolutament joves. La urbanització està en un fort procés d'acceleració, les majors megàpolis són Ciutat de Guatemala i Ciutat de Panamà, que compten amb la infraestructura més alta i moderna de la regió. Molts centreamericans, especialment els salvadorencs, han preferit emigren, principalment als [[Estats Units]].
La regió aquesta habitada per més de 40 milions de persones. En la seva majoria joves, dels 15 i 24 anys, sent la majoria en tots els països. L'únic país que té un procés d'envelliment és Costa Rica, on les persones majors de 65 anys són el 8%, i el 41% són menors de 25 anys. Encara Panama i Nicaragua recentment també augmenta la població de tercera edat, tot i que encara són països joves, en el cas de Guatemala la població es fa més adulta (majors de 30 anys), però projeccions per al 2020 es comença a observar una creixent població envellida, mentre El Salvador i sobretot Hondures sóc absolutament joves. La urbanització està en un fort procés d'acceleració, les majors megàpolis són Ciutat de Guatemala i Ciutat de Panamà, que compten amb la infraestructura més alta i moderna de la regió. Molts centreamericans, especialment els salvadorencs, han preferit emigren, principalment als [[Estats Units]].


=== Ètnies ===
=== Ètnies ===
Avui dia, la població indígena és escassa en tots els països, amb escepcion Guatemala on són gairebé el 40 per cent. La major part de la població regional és producte de la barreja entre espanyols i indígenes (mestissos). Durant el Segle XIX van arribar alguns immigrants espanyols, italians, alemanys, francesos, anglesos, polonesos i també de xinesos, coreans, jamaicans, jueus i àrabs. <ref name="CIAEG">{{cite web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2075.html |title= CIA&nbsp;— The World Factbook -- Field Listing&nbsp;— Ethnic groups |accessdate=2008-02-20}}</ref>
Avui dia, la població indígena és escassa en tots els països, amb escepcion Guatemala on són gairebé el 40 per cent. La major part de la població regional és producte de la barreja entre espanyols i indígenes (mestissos). Durant el Segle XIX van arribar alguns immigrants espanyols, italians, alemanys, francesos, anglesos, polonesos i també de xinesos, coreans, jamaicans, jueus i àrabs.<ref name="CIAEG">{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2075.html |títol= CIA&nbsp;— The World Factbook -- Field Listing&nbsp;— Ethnic groups |consulta=2008-02-20}}</ref>


{| class="wikitable"
{| class="wikitable"

Revisió del 05:00, 2 oct 2015

Amèrica Central

Àrea 522 760 km²
Població 46 690 000
Estats independents 7
Dependències
PIB
Llengües Castellà, Anglès, Francès, alemany, Maia i Garifuna.
Fus Horari UTC -5 a -6
Ciutats més grans Ciutat de Guatemala,
Ciutat de Panamà,
San Salvador

L'Amèrica Central (en castellà: Centramérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Està envoltada per l'oceà Pacífic i l'oceà Atlàntic. Políticament es divideix en set països independents: Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà. La població total d'Amèrica Central és 42.688.190 habitants (2012).

Amèrica Central té una superfície de 523,780 quilòmetres quadrats (202.230 milles quadrades),[1]o gairebé 0,1% de la superfície de la Terra. És part de la Mesoamèrica tresor de biodiversitat, que s'estén des del nord de Guatemala pel centre de Panamà. A causa de la presència de diverses falles geològiques actives i l'Arc Volcànic Centroamericano, hi ha una gran quantitat d'activitat sísmica a la regió.

Història

Época precolombina

Abans de l'arribada dels espanyols, a la zona habitaven les denominades civilitzacions de Mesoamèrica i algunes tribus de nadius nord-americans a la franja nord. La major civilització va ser la civilització maia, que a part juntament amb els Asteques de Mèxic i els Inques del Perú, eren les tres civilaciones mes poderoses del continent, els maies van aconseguir penetrar des de la peninsula Yucatan, Belize, Guatemala (sent Tikal la capital maia ), El Salvador, Hondures i algunes zones de Nicaragua i Costa Rica.[2] Alguns grups menors mesoamericanos eren els lencas, pipiles, kunos, Chortis, jicaques, paies, chorotegas, nasos i bribris que habitaven el sud centreamericà.

Colonització i època colonial

Fitxer:Alvarado.jpeg
Don Pedro de Alvarado

A partir de 1524, Amèrica Central és colonitzada pels espanyols, el major colonitzador va ser Pedro de Alvarado, que arribo a dominar Guatemala, Belize, El Salvador, Hernan Cortés domino Hondures (a part de Mèxic), Francisco Hernández de Córdova domino Nicaragua, Gil González Dávila domino Costa Rica i Vasco Núñez de Balboa domino Panamà. Amb la conquesta hispànica, aquests pobles van ser assimilats o destruïts i va instal·lar-se una cultura mestissa, de forta influència espanyola, sota el poder de Guatemala.

La Capitania General de Guatemala va cobrir tots els països d'Amèrica Central, amb excepcion de Panama, sent la principal ciutat Santiago de los Caballeros (avui, Antigua Guatemala), on també estava establerta la Real Audiència.

Durant l'època colonial els indígenes estaven sotmesos a l'encomana i esclavitud, per la qual cosa la població indígena es va reduir significativament, a més de la barreja entre alguns colons espanyols juntament amb dones indígenes, que va produir una nova raça a la regió, la raça mestissa.

Per al segle XVIII, l'ordre social era de la següent manera: peninsulars (espanyols, la classe dominant), criolls (fills de espanyols nascuts a la regió, eren adinerats però no tenien poder), mestissos (fills de espanyols, indígenes, de classe mitjana o pobre), indígenes (originaris de la regió, eren treballadors), esclaus (negres i mulats, els nous esclaus).

La intervenció anglesa a Amèrica Central, va fer que la Capitania General de Guatemala perdés territoris, dels quals van incloure Belize, el nord d'Hondures i la costa atlantica de Nicaragua. Alguns anglesos ja estaven apoderant de la costa atlantica de Guatemala i Costa Rica, davant de les batalles entre els espanyols i anglesos, Espanya recupero gairebé tots els territoris amb excepcion Belize.

Geografia

Tota la zona és un istme que uneix dos subcontinents americans. La travessa la serralada Central que en determina l'orografia, amb paisatges de muntanya. A causa de la seva ubicació entre plaques tectòniques, la regió presenta una gran activitat sísmica i volcànica. Centreamèrica destaca per la seva biodiversitat, amb un 7%[3] del total mundial i multitud d'espècies endèmiques. El clima predominant és el clima tropical.

Població

La regió aquesta habitada per més de 40 milions de persones. En la seva majoria joves, dels 15 i 24 anys, sent la majoria en tots els països. L'únic país que té un procés d'envelliment és Costa Rica, on les persones majors de 65 anys són el 8%, i el 41% són menors de 25 anys. Encara Panama i Nicaragua recentment també augmenta la població de tercera edat, tot i que encara són països joves, en el cas de Guatemala la població es fa més adulta (majors de 30 anys), però projeccions per al 2020 es comença a observar una creixent població envellida, mentre El Salvador i sobretot Hondures sóc absolutament joves. La urbanització està en un fort procés d'acceleració, les majors megàpolis són Ciutat de Guatemala i Ciutat de Panamà, que compten amb la infraestructura més alta i moderna de la regió. Molts centreamericans, especialment els salvadorencs, han preferit emigren, principalment als Estats Units.

Ètnies

Avui dia, la població indígena és escassa en tots els països, amb escepcion Guatemala on són gairebé el 40 per cent. La major part de la població regional és producte de la barreja entre espanyols i indígenes (mestissos). Durant el Segle XIX van arribar alguns immigrants espanyols, italians, alemanys, francesos, anglesos, polonesos i també de xinesos, coreans, jamaicans, jueus i àrabs.[4]

Països Població Mestissos Blancs Indígenes Negres / Mulats Asiàtics
Guatemala Guatemala 14,373,472 41,5% 18,0% 38,9% 1,0% 0,6%
Hondures Hondures 8,448,465 90,0% 1,0% 7,0% 2,0% 0,0%
El Salvador El Salvador 6,108,590 86,3% 12,7% 1,0% 0,0% 0,0%
Nicaragua Nicaragua 5,788,531 69,0% 17,0% 5,0% 9,0% 1,0%
Costa Rica Costa Rica* 4,695,942 65,8% 13,6% 2,4% 8,0% 3,2%
Panamà Panamà 3,559,408 65,0% 15,0% 6,0% 10,0% 1,0%
Belize Belize* 334,297 50,0% 5,0% 11,0% 24,0% 2,0%

* la resta de la població són immigrants.

Religions

El catolicisme va ser la religió oficial fins a 1882, durant l'epoca colonial va ser la unica religió permesa, encara que alguns indígenes van barrejar el catolicisme amb les seves creences. Avui en dia Costa Rica i Panama són els països mes catòlics, professat per 3/4 parts de la població, els protestants en aquests països són menys del 20%.

A Nicaragua el catolicisme era professat per mes d'un 80% de la població, encara que en el cens del 2005 mostra una gradual reducció a 58.5%, que a la veus el nombre de protestants va créixer del 12% al 23.2%. Hondures també va tenir canvis similars, encara que els catòlics represetan el 65%.

Els països com Guatemala i El Salvador el catolicisme ara representa el 47%, sent els índexs més baixos, tot i que els protestants sumen més d'un terç en aquests països.

Economia

Es considera que està composta per països en vies de desenvolupament, amb una economia depenent en excés del sector primari i emigració de la població local a la cerca de feina. El turisme és una font d'ingressos molt important, atret per la varietat de paisatges naturals de la regió, especialment a Costa Rica, el país més avançat.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amèrica Central
  1. ↑ "Central America: strategic information". Central America economic integration and cooperation handbook. Volume 1: Strategic information, organizations and programs (2013 ed.). Washington, D.C.: International Business Publications, USA. 2013. p. 8. ISBN 1-4387-4280-0.
  2. ↑ Gómez Carrillo, Agustín (1900). de la historia de Centroamérica. Madrid, España: Imprenta de Hernando y Compañía.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.webng.com/jerbarker/home/eia-toolkit/downloads/Van04/RojasVancouver.pdf
  4. ↑ «CIA — The World Factbook -- Field Listing — Ethnic groups». [Consulta: 20 febrer 2008].

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amèrica_Central&oldid=15830740»