Aimeric de Sarlat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 26: Línia 26:
* Guido Favati (editor), ''Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV'', Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 296
* Guido Favati (editor), ''Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV'', Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 296
*[[Alfred Pillet]] / Henry Carstens, ''Bibliographie der Troubadours'' von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Aimeric de Sarlat és el número PC 11]
*[[Alfred Pillet]] / Henry Carstens, ''Bibliographie der Troubadours'' von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Aimeric de Sarlat és el número PC 11]
* Martí de Riquer, ''Vidas y retratos de trovadores. Textos i miniaturas del siglo XIII'', Barcelona, Circulo de Lectores, 1995 p. 93-94 [Reproducció de la [[Vida (literatura trobadoresca)|vida]], amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]

== Vegeu també ==
* [[Llista de trobadors i trobairitz]]


==Referències==
==Referències==

Revisió del 16:14, 6 oct 2015

BnF ms. 12473 fol. 108v
BnF ms. 854 fol. 123

Aimeric de Sarlat (fl. ca. 1200) fou un trobador occità. Se'n conserven 5 composicions.

Vida

Aimeric és originari de Sarlat (Dordonya). No se'n conserven referències en documents d'arxiu. Segons la seva vida, era originari de Sarlat al Perigord i fou trobador després d'haver estat joglar. La vida li atribueix només una cançó (mas non fez mas una canson,[1] tot i que en realitat se'n conserven més. Dedicà algunes peces a Elvira de Subirats, dona d'Ermengol VIII d'Urgell, cosa que en permet situar aproximadament la cronologia a finals del segle XII o principis del segle XIII.

Obra

Se'n conserven cinc cançons, de temàtica amorosa i que, en certs moments, imiten Bernart de Ventadorn.

Cançons

  • (11,1)[2] Aissi mueu mas chansos
  • (11,2) Fins e leials e senes tot engan (alguns cançoners l'atribueixen a Aimeric de Belenoi)
  • (11,3) Quan si cargo⋅l ram de vert fueilh
  • (11,4) S'ieu no⋅m lau d'amor tant qon sol

Se li atribueix una cinquena cançó Ja non creirai q'afanz ni cossiriers (PC 9,11), que, ja que està dedicada a Elvira de Subirats, dona d'Ermengol VIII d'Urgell, a qui Aimeric de Sarlat ja havia dedicat Fins e leials e senes tot engan, es considera possible que sigui també seva.

Bibliografia

Edicions

  • Fumagalli-Mezzetti, M., "Le Canzoni di Aimeric de Sarlat", In: Travaux de Linguistique et Littérature 17 (1979), pàg. 121-169

Repertoris

  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 296
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Aimeric de Sarlat és el número PC 11]
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos i miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Circulo de Lectores, 1995 p. 93-94 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]

Vegeu també

Referències

  1. Riquer, Los trovadores, p. 807
  2. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Enllaços externs