Indefensió apresa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''indefensió apresa''' és la condició d'un [[ésser humà]] o [[animal]] que ha après a comportar passivament, |
La '''indefensió apresa''' és la condició d'un [[ésser humà]] o [[animal]] que ha après a comportar-se passivament, evitant les circumstàncies desagradables o mitjançant l'obtenció de recompenses positives. L'individu es manté sense fer res, tot i que disposa d'oportunitats per a ajudar-se a si mateix. La teoria d'indefensió apresa es relaciona amb [[depressió clínica]] i altres [[malalties mentals]] resultants de la percepció d'absència de control sobre el resultat d'una situació.<ref>{{ref-llibre|cognom=Seligman |nom=M. E. P. |any=1975 |títol=Helplessness: On Depression, Development, and Death |lloc=San Francisco |editorial=W. H. Freeman |isbn=0-7167-2328-X }}</ref> Es diu que han adquirit indefensió apresa aquells [[organisme]]s que han estat ineficaços o menys sensibles per determinar les conseqüències del seu comportament.<ref>{{ref-llibre|cognom=Carlson |nom=Neil R. |títol=Psychology the science of behaviour |any=2010 |editorial=Pearson Canada |pàgines=409 |isbn=978-0-205-69918-6 }}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 14:10, 14 oct 2015
La indefensió apresa és la condició d'un ésser humà o animal que ha après a comportar-se passivament, evitant les circumstàncies desagradables o mitjançant l'obtenció de recompenses positives. L'individu es manté sense fer res, tot i que disposa d'oportunitats per a ajudar-se a si mateix. La teoria d'indefensió apresa es relaciona amb depressió clínica i altres malalties mentals resultants de la percepció d'absència de control sobre el resultat d'una situació.[1] Es diu que han adquirit indefensió apresa aquells organismes que han estat ineficaços o menys sensibles per determinar les conseqüències del seu comportament.[2]
Referències
- ↑ Seligman, M. E. P.. Helplessness: On Depression, Development, and Death. San Francisco: W. H. Freeman, 1975. ISBN 0-7167-2328-X.
- ↑ Carlson, Neil R. Psychology the science of behaviour. Pearson Canada, 2010, p. 409. ISBN 978-0-205-69918-6.
Enllaços externs
- Podem induir indefensió apresa? Vídeo d'una professora que indueix indefensió apresa a un grup d'alumnes en només cinc minuts (anglès)
- ¿Por qué la gente no reacciona? (indefensión inducida) (castellà)