José Malcampo y Monge: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 31: | Línia 31: | ||
| professió = Contralmirall |
| professió = Contralmirall |
||
}} |
}} |
||
'''José Malcampo y Monge''' ([[San Fernando (Cadis)]], [[1828]] - [[Sanlúcar de Barrameda]], 23 de maig de 1880), [[Marquesat de San Rafael|marquès de San Rafael]], fou un marí [[Espanya|espanyol]], [[President del Consell de Ministres d'Espanya|president del Consell de Ministres]] durant el [[regnat d'Amadeu I]]. Li van ser concedits els títols nobiliaris de [[Comtat de Joló|comte de Joló]] i [[Vescomtat de Mindanao|vescomte de Mindanao]]. |
'''José Malcampo y Monge''' ([[San Fernando (Cadis)]],<ref name=lieya1880 /> [[1828]] - [[Sanlúcar de Barrameda]], 23 de maig de 1880), [[Marquesat de San Rafael|marquès de San Rafael]], fou un marí [[Espanya|espanyol]], [[President del Consell de Ministres d'Espanya|president del Consell de Ministres]] durant el [[regnat d'Amadeu I]]. Li van ser concedits els títols nobiliaris de [[Comtat de Joló|comte de Joló]] i [[Vescomtat de Mindanao|vescomte de Mindanao]]. |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Ingressà a l'[[Armada Espanyola]] en 1844, i va ascendir ràpidament a [[guardiamarina]] en 1846, alferes en 1850, tinent de navili en 1857, capità de fragata en 1861, capità de navili en 1862 i brigadier en 1862.<ref>[http://www.todoavante.es/index.php?title=Malcampo_y_Monge,_Jose_Rudesindo_Biografia José Malcampo y Monje] a todoavante.es</ref> |
|||
[[Fitxer:José Malcampo y Monge.jpg|thumb|left|Retrat de José Malcampo publicat a ''[[La Ilustración Española y Americana]]'' el 8 de juny de 1880]] |
|||
Va participar en la [[Revolució de 1868]] col·laborant amb el pronunciament de [[Juan Bautista Topete]] al port de Cadis. El 1869 fou ascendit a contralmirall. Entre octubre i desembre de 1871 fou [[Llista de presidents d'Espanya|President del Consell de Ministres]] i ministre interí d'Estat. En desembre de 1871 el seu govern va caure i aleshores fou [[Ministeri de Marina d'Espanya|ministre de Marina]] en els dos primers governs de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. En 1871 i 1872 també fou senador per la província de Cadis.<ref>[http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2648 Fitxa del Senat]</ref> |
Va participar en la [[Revolució de 1868]] col·laborant amb el pronunciament de [[Juan Bautista Topete]] al port de Cadis. El 1869 fou ascendit a contralmirall. Entre octubre i desembre de 1871 fou [[Llista de presidents d'Espanya|President del Consell de Ministres]] i ministre interí d'Estat. En desembre de 1871 el seu govern va caure i aleshores fou [[Ministeri de Marina d'Espanya|ministre de Marina]] en els dos primers governs de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. En 1871 i 1872 també fou senador per la província de Cadis.<ref>[http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2648 Fitxa del Senat]</ref> |
||
Entre 1874 i 1876 fou governador i capità general de les [[Filipines]], càrrec des del que es va dedicar a combatre els pirates de [[Mindanao]] i de l'[[illa de Joló]], i aconseguí que el [[Sultanat de Sulu]] acceptés la sobirania espanyola. També va fundar a Cavite la primera lògia maçònica a Filipines, ''La Primer Luz Filipina''.<ref>{{cite web|url=http://www.hiramlodge88.org/docs/Masonic%20Education/0408/|title=The History of the Philippines is the History of the Craft|date=|publisher=|accessdate=2012-02-20}}</ref> Va morir el 23 de maig de 1880 a [[Sanlúcar de Barrameda]].<ref name=lieya1880>{{Cita publicación|título=Nuestros grabados|publicación=[[La Ilustración Española y Americana]]'', Año XXIV''|apellido={{Versalita|Bosch}}|nombre=Manuel|enlaceautor=Manuel Bosch y Reyes|fecha=8 de juny de 1880|página=331|número=21|issn=1889-8394}}</ref> Pòstumament, el 27 de juny de 1881, li foren atorgats els títols de [[Comtat de Joló|comte de Joló]] i [[Vescomtat de Mindanao|vescomte de Mindanao]]. |
Entre 1874 i 1876 fou governador i capità general de les [[Filipines]], càrrec des del que es va dedicar a combatre els pirates de [[Mindanao]] i de l'[[illa de Joló]], i aconseguí que el [[Sultanat de Sulu]] acceptés la sobirania espanyola. També va fundar a Cavite la primera lògia maçònica a Filipines, ''La Primer Luz Filipina''.<ref>{{cite web|url=http://www.hiramlodge88.org/docs/Masonic%20Education/0408/|title=The History of the Philippines is the History of the Craft|date=|publisher=|accessdate=2012-02-20}}</ref> Va presentar la renúncia al càrrec per motius de salud i va tornar a la península. Va morir el 23 de maig de 1880 a [[Sanlúcar de Barrameda]].<ref name=lieya1880>{{Cita publicación|título=Nuestros grabados|publicación=[[La Ilustración Española y Americana]]'', Año XXIV''|apellido={{Versalita|Bosch}}|nombre=Manuel|enlaceautor=Manuel Bosch y Reyes|fecha=8 de juny de 1880|página=331|número=21|issn=1889-8394}}</ref> Pòstumament, el 27 de juny de 1881, li foren atorgats els títols de [[Comtat de Joló|comte de Joló]] i [[Vescomtat de Mindanao|vescomte de Mindanao]]. |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 23:35, 17 oct 2015
Nom original | (es) José Malcampo Monge |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 13 gener 1828 San Fernando (Província de Cadis) |
Mort | 23 maig 1880 (52 anys) Sanlúcar de Barrameda (Província de Cadis) |
Governador de Filipines | |
18 juny 1874 – 28 febrer 1877 ← Manuel Blanco Valderrama – Domingo Moriones i Murillo → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
Senador al Senat espanyol | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | diplomàtic, militar, polític, ministre |
Partit | Partit Constitucional |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Altres | |
Títol | Vescomte Marquesado de San Rafael (es) Condado de Joló (es) Vizconde de Mindanao (es) |
José Malcampo y Monge (San Fernando (Cadis),[2] 1828 - Sanlúcar de Barrameda, 23 de maig de 1880), marquès de San Rafael, fou un marí espanyol, president del Consell de Ministres durant el regnat d'Amadeu I. Li van ser concedits els títols nobiliaris de comte de Joló i vescomte de Mindanao.
Biografia
Ingressà a l'Armada Espanyola en 1844, i va ascendir ràpidament a guardiamarina en 1846, alferes en 1850, tinent de navili en 1857, capità de fragata en 1861, capità de navili en 1862 i brigadier en 1862.[3]
Va participar en la Revolució de 1868 col·laborant amb el pronunciament de Juan Bautista Topete al port de Cadis. El 1869 fou ascendit a contralmirall. Entre octubre i desembre de 1871 fou President del Consell de Ministres i ministre interí d'Estat. En desembre de 1871 el seu govern va caure i aleshores fou ministre de Marina en els dos primers governs de Práxedes Mateo Sagasta. En 1871 i 1872 també fou senador per la província de Cadis.[4]
Entre 1874 i 1876 fou governador i capità general de les Filipines, càrrec des del que es va dedicar a combatre els pirates de Mindanao i de l'illa de Joló, i aconseguí que el Sultanat de Sulu acceptés la sobirania espanyola. També va fundar a Cavite la primera lògia maçònica a Filipines, La Primer Luz Filipina.[5] Va presentar la renúncia al càrrec per motius de salud i va tornar a la península. Va morir el 23 de maig de 1880 a Sanlúcar de Barrameda.[2] Pòstumament, el 27 de juny de 1881, li foren atorgats els títols de comte de Joló i vescomte de Mindanao.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC.
- ↑ 2,0 2,1 Bosch, Manuel «Nuestros grabados». La Ilustración Española y Americana, Año XXIV, 21, 08-06-1880. ISSN: 1889-8394.
- ↑ José Malcampo y Monje a todoavante.es
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ «The History of the Philippines is the History of the Craft». [Consulta: 20 febrer 2012].
Enllaços externs
- José Malcampo y Monge a mcnbiografias.com
- José Malcampo y Monge a xtec.es
José Malcampo y Monge
| ||
Càrrec de govern | ||
---|---|---|
Precedit per: Manuel Ruiz Zorrilla (President del Govern) |
President del Govern (Llista de Presidents del Consell de Ministres) (5 d'octubre de 1871 - 21 de diciembre de 1871) |
Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Govern) |