Maria Carme Junyent Figueras: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 44: Línia 44:
Des de fa anys, intervé a la polèmica sobre el desdoblament en masculí i femení que s'ha posat de moda entre els polítics. La filòloga [[Eulàlia Lledó]] defensa la construcció d'un llenguatge no sexista que, entre d'altres mecanismes, desdobla tots els substantius referits a persones amb la seva versió femenina al costat. Per exemple nens/nenes, professors/professores. Aquesta "comèdia", com ho anomena Carme Junyent, discrimina les dones i transforma la llengua de manera antinatural. La seva participació en la polèmica inclou l'elaboració d'articles i llibres, la intervenció al [[Twitter]] i la negociació amb els polítics.
Des de fa anys, intervé a la polèmica sobre el desdoblament en masculí i femení que s'ha posat de moda entre els polítics. La filòloga [[Eulàlia Lledó]] defensa la construcció d'un llenguatge no sexista que, entre d'altres mecanismes, desdobla tots els substantius referits a persones amb la seva versió femenina al costat. Per exemple nens/nenes, professors/professores. Aquesta "comèdia", com ho anomena Carme Junyent, discrimina les dones i transforma la llengua de manera antinatural. La seva participació en la polèmica inclou l'elaboració d'articles i llibres, la intervenció al [[Twitter]] i la negociació amb els polítics.


També genera polèmica al voltant del debat sobre la llengua oficial en una possible Catalunya independent. Segons Carme Junyent, el més important per a la vida d'una llengua és que els seus parlants la facin servir cada dia. Per això creu que no cal que el català sigui llengua oficial. De fet, pensa que l'existència de llengües oficials és negativa perquè obliga la població a utilitzar una llengua.
També genera polèmica al voltant del debat sobre la llengua oficial en una possible Catalunya independent. Segons Carme Junyent, el més important per a la vida d'una llengua és que els seus parlants la facin servir cada dia. Si una llengua s'abandona i es deixa de parlar als infants, es mor, facin el que facin les lleis. El català, per exemple, va estar prohibit durant molts anys, però malgrat el que deien les lleis, la gent el va continuar parlant, i és per això que ha sobreviscut. Per aquestes raons, creu que el català no cal que sigui llengua oficial. De fet, pensa que l'existència de llengües oficials és negativa perquè obliga la població a utilitzar una llengua. Així doncs, planteja la pregunta: i si no no n'hi hagués cap de llengua oficial?


== Obres ==
== Obres ==

Revisió del 18:03, 18 oct 2015

Infotaula de personaCarme Junyent Figueras

(2020, País Basc) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Maria Carme Junyent Figueras Modifica el valor a Wikidata
4 de febrer de 1955
Masquefa, Anoia, Catalunya
Mort3 setembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata)
Directora Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades
1992 – 2023 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalana
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Colònia
Universitat de Marburg
Universitat de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaLa classificació de les llengües d'Àfrica: el bantu i una hipòtesi (més) sobre la seva expansió  (1992 Modifica el valor a Wikidata)
Es coneix perLes llengües del món, Contra la planificació, Vida i mort de les llengües
Activitat
Ocupaciólingüista, activista, escriptora, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona (–2023) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
1996Declaració Universal dels Drets Lingüístics Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de Carme Junyent Figueras Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): CarmeJunyent Modifica el valor a Wikidata

Carme Junyent Figueras (Masquefa, Anoia, 1955) és lingüista.[1] És professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona,[2] realitza la seva recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya.[1] És la directora del Grup d'estudi de llengües amenaçades És autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.

Vida

Va néixer al poble de Masquefa, a l'Anoia. Va estudiar filologia a la Universitat de Barcelona. Després va completar la seva formació a Alemanya, a la Universitat de Marburg i la Universitat de Colònia, i més tard als Estats Units, a la Universitat de Califòrnia. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb la tesi La Classificació de les llengües d'Àfrica: el bantu i una hipòtesi (més) sobre la seva expansió.[3][4] L'any 1992 va participar en la fundació del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades per al coneixement i estudi de la diversitat lingüística. Fou part del comitè d'experts consultats per a la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996) i fou membre del Comitè Científic Internacional de Linguamón. Casa de les Llengües. L'any 2015 li van concedir el Premi Sant Jordi de Masquefa i el Premi Joan Coromines de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.

Activitats actuals

És presidenta del Grup d'estudi de llengües amenaçades (GELA).

Treballa com a professora de lingüística general a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Imparteix les matèries de: introducció a la lingüística, llengües del món, lingüística històrica i antropologia lingüística. Amb el viquipedista Pitxiquin va engegar el Viquiprojecte Antropologia lingüística UB perquè els seus alumnes fessin aportacions de qualitat sobre lingüística a la Viquipèdia.

Polèmica

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Carme Junyent és un personatge polèmic per la seva tendència a introduir-se en temes lingüístics polèmics, defensar-hi una opinió amb insistència i negociar acords amb els seguidors de les altres opinions.

Des de fa anys, intervé a la polèmica sobre el desdoblament en masculí i femení que s'ha posat de moda entre els polítics. La filòloga Eulàlia Lledó defensa la construcció d'un llenguatge no sexista que, entre d'altres mecanismes, desdobla tots els substantius referits a persones amb la seva versió femenina al costat. Per exemple nens/nenes, professors/professores. Aquesta "comèdia", com ho anomena Carme Junyent, discrimina les dones i transforma la llengua de manera antinatural. La seva participació en la polèmica inclou l'elaboració d'articles i llibres, la intervenció al Twitter i la negociació amb els polítics.

També genera polèmica al voltant del debat sobre la llengua oficial en una possible Catalunya independent. Segons Carme Junyent, el més important per a la vida d'una llengua és que els seus parlants la facin servir cada dia. Si una llengua s'abandona i es deixa de parlar als infants, es mor, facin el que facin les lleis. El català, per exemple, va estar prohibit durant molts anys, però malgrat el que deien les lleis, la gent el va continuar parlant, i és per això que ha sobreviscut. Per aquestes raons, creu que el català no cal que sigui llengua oficial. De fet, pensa que l'existència de llengües oficials és negativa perquè obliga la població a utilitzar una llengua. Així doncs, planteja la pregunta: i si no no n'hi hagués cap de llengua oficial?

Obres

  • Les llengües d'Àfrica. Barcelona: Empúries, 1986
  • Les llengües del món. Barcelona: Empúries, 1989
  • Vida i mort de les llengües. Barcelona: Empúries, 1992
  • Las lenguas del mundo. Una introducción. Barcelona 1993
  • Estudis africans. Barcelona: Empúries, 1996
  • Contra la planificació. Una proposta ecolingüística. Barcelona: Empúries, 1998
  • La expansión bantú. Cuadernos Monográficos. Madrid: Asociación Española de Africanistas, 1998
  • La diversidad lingüística. Guía didáctica y recorrido por las lenguas del mundo. Barcelona: Octaedro, 1999
  • Quadern E.S.O. de La diversitat lingüística. Barcelona: Octaedro, 2000
  • Guía didàctica del Quadern E.S.O. de La diversitat lingüística. Barcelona: Octaedro, 2000
  • Lingüística històrica. Text-guia. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2000
  • Antropologia lingüística. Text-guia. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2000
  • La Gimcana de les Llengües. Barcelona: Octaedro, 2002
  • M. C. Junyent; V. Unamuno (ed.) El català: Mirades al futur. Barcelona: EUB-Octaedro, 2002, ISBN 84-8312-039-9.
  • M. C. Junyent (ed.). Les llengües a Catalunya. Barcelona: Octaedro, 2005.
  • M. C. Junynet; F. Marti; P. Ortega; A. Barrena; I. Idiazabal; P. Juaristi; B. Uranga; E. Amorrortu (ed.). Words and Worlds: World Languages Review. Clevedon: Multilingual Matters, 2005.
  • M. C. Junyent; M. Barrieras, M; P. Comellas; M. Fidalgo; V. Unamuno. La diversitat lingüística a l’aula: Construir centres educatius plurilingües. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2009.
  • M. C. Junynet (ed.). Llengua i acollida. Barcelona: Horsori, 2009.
  • M. C. Junynet (ed.). Transferències: La manifestació dels processos extralingüístics en les llengües del món = Transferences: The expression of extra-linguistic processes in the world's languages. Vic: EUMO, 2009.
  • M. C. Junyent; C. Muncunill, C. El libro de las lenguas, Barcelona: Octaedro, 2010.
  • M. C. Junyent. El rol de les llengües dels alumnes a l'escola. Barcelona: Horsori, 2012.
  • M. C. Junyent (ed.). Visibilitzar o marcar: Repensar el gènere la llengua catalana. Barcelona: Empúries, 2013.
  • M. C. Junyent; P. Comellas; M. Cortès-Colomé; M. Barrieras; E. Monrós; M. Fidalgo. Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l'escola?: un estudi de representacions lingüístiques a l'Anoia. Barcelona: Horsori, 2014.
  • M. C. Junyent; P. Comellas; M. Cortès-Colomé; M. Barrieras; E. Monrós; M. Fidalgo. La diversidad lingüistica: una invitación a reconocerla, comprenderla e incorporarla. Barcelona: Horsori, 2014.

 

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Maria Carme Junyent Figueras». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Departament de Lingüística General, Universitat de Barcelona: personal». [Consulta: 6 abril 2015].
  3. ↑ «Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya». [Consulta: 6 octubre 2014].
  4. ↑ «Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya». [Consulta: 6 octubre 2014].

Enllaços externs

Informació general

Audiovisuals

Entrevistes

Articles

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Carme_Junyent_Figueras&oldid=15894918»