Ernest Soler i de les Cases: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 28: | Línia 28: | ||
}} |
}} |
||
'''Ernest Soler i de les Cases''' (Barcelona, 1864 - 1935), fou un pintor, escultor i escriptor. Era fill del dramaturg [[Frederic Soler i Hubert]] (Pitarra) i d'Albina de Las Cases Bergnes, de familia d'origen [[França|francès]] entroncada amb [[Lluís VI de França|Lluis VI]] i neboda de l'editor [[Antoni Bergnes de Las Cases|Antoni Bergnes de Las Casas]]. El seu [[avi]], [[Bernat-Agustí de Las Cases]] era propietari dels Jardins de Tivoli, al [[passeig de Gràcia]] |
'''Ernest Soler i de les Cases''' (Barcelona, 1864 - 1935), fou un pintor, escultor i escriptor. Era fill del dramaturg [[Frederic Soler i Hubert]] (Pitarra) i d'Albina de Las Cases Bergnes, de familia d'origen [[França|francès]] entroncada amb [[Lluís VI de França|Lluis VI]] i neboda de l'editor [[Antoni Bergnes de Las Cases|Antoni Bergnes de Las Casas]]. El seu [[avi]], [[Bernat-Agustí de Las Cases]] era propietari dels Jardins de Tivoli, al [[passeig de Gràcia]] -veure Mançana de la Discòrdia-. |
||
Va pintar temes literaris i religiosos, si bé la seva especialització varen ser els paisatges, les marines i la [[pintura de gènere]]. Al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] es conserven una bona part de les seves obres, entre les quals destaquen: «Un bateig a Campins», «Un casament a Campins», «Cementiri de Cervelló», «Quadra d'una casa de camp de Cervelló», «Galliner», «Emmotllats de guix», «Pati d'una casa de camp», «Bust d'home», «Retrat d'home jove», Retrat del Rector de la Universitat de Barcelona -i oncle-avi seu- Antoni Bergnes de Las Cases, Retrat de Concepció de las Cases i Prat, «Jesucrist camí del Calvari», «La Verge», «Noia pregant» i un «Autoretrat».<ref name=MNAC>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Ingrés d'obres de Soler de les Cases |publicació=Butlleti dels Museus d'art de Barcelona|data=abril-1937|exemplar=núm. 71|url=http://ddd.uab.cat/pub/butmusartbcn/butmusartbcn_a1937m4v7n71.pdf|consulta=5 octubre 2014}}</ref> |
Va pintar temes literaris i religiosos, si bé la seva especialització varen ser els paisatges, les marines i la [[pintura de gènere]]. Al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] es conserven una bona part de les seves obres, entre les quals destaquen: «Un bateig a Campins», «Un casament a Campins», «Cementiri de Cervelló», «Quadra d'una casa de camp de Cervelló», «Galliner», «Emmotllats de guix», «Pati d'una casa de camp», «Bust d'home», «Retrat d'home jove», Retrat del Rector de la Universitat de Barcelona -i oncle-avi seu- Antoni Bergnes de Las Cases, Retrat de Concepció de las Cases i Prat, «Jesucrist camí del Calvari», «La Verge», «Noia pregant» i un «Autoretrat».<ref name=MNAC>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Ingrés d'obres de Soler de les Cases |publicació=Butlleti dels Museus d'art de Barcelona|data=abril-1937|exemplar=núm. 71|url=http://ddd.uab.cat/pub/butmusartbcn/butmusartbcn_a1937m4v7n71.pdf|consulta=5 octubre 2014}}</ref> |
||
Revisió del 16:25, 21 oct 2015
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1864 Barcelona |
| Mort | 1935 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escriptor, escultor |
| Art | Pintor, escultor i escriptor |
| Moviment | pintura de gènere |
| Família | |
| Pare | Frederic Soler i Hubert |
| Obres destacables | |
Ernest Soler i de les Cases (Barcelona, 1864 - 1935), fou un pintor, escultor i escriptor. Era fill del dramaturg Frederic Soler i Hubert (Pitarra) i d'Albina de Las Cases Bergnes, de familia d'origen francès entroncada amb Lluis VI i neboda de l'editor Antoni Bergnes de Las Casas. El seu avi, Bernat-Agustí de Las Cases era propietari dels Jardins de Tivoli, al passeig de Gràcia -veure Mançana de la Discòrdia-.
Va pintar temes literaris i religiosos, si bé la seva especialització varen ser els paisatges, les marines i la pintura de gènere. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven una bona part de les seves obres, entre les quals destaquen: «Un bateig a Campins», «Un casament a Campins», «Cementiri de Cervelló», «Quadra d'una casa de camp de Cervelló», «Galliner», «Emmotllats de guix», «Pati d'una casa de camp», «Bust d'home», «Retrat d'home jove», Retrat del Rector de la Universitat de Barcelona -i oncle-avi seu- Antoni Bergnes de Las Cases, Retrat de Concepció de las Cases i Prat, «Jesucrist camí del Calvari», «La Verge», «Noia pregant» i un «Autoretrat».[1]
En la seva vessant d'escriptor, va combinar la comèdia (Bon jan qui paga, 1889; La feina d'en Jafà, 1892), la tragèdia (Hidro-mel, publicada el 1892), la sarsuela («La roca de les mentides»), el poema dramàtic («La llar» de 1897 i «Quadros de costums» de 1904). Algunes de les seves composicions varen ser recollides a Lectura Popular.
Després de la seva mort la seva vídua, Rosa Hernan i Lloret, va fer donació d'una bona part de les seves obres a la Generalitat que van ser distribuïdes entre l'Institut del Teatre, els originals de l'obra escrita, el MNAC per l'obra pictòrica i el museu d'Arts Decoratives on varen depositar alguns objectes i mobles que havien estat propietat del seu pare, Pitarra.[1][2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Redacció «Ingrés d'obres de Soler de les Cases». Butlleti dels Museus d'art de Barcelona, núm. 71, abril-1937 [Consulta: 5 octubre 2014].
- ↑ Generalitat de Catalunya «Decrets de Cultura». La Vanguardia, 12-12-1936, pàg. 3 [Consulta: 5 octubre 2014].